A occasió de aver possat lo francés siti en la ciutat de Alger, auxiliat del rey de Fes, Abiter de Marruecos, y el inglés, per mar y per terra, en lo mes de maig de l’any 1682, avent-los oprimit als moros y assolat molta part de la ciutat ab magranes de alquitrà, bombes y altres ardits de foch, picats los moros de l’agravi contra el francés, enviaren dos moros màgichs al regne de Frància. Y avent aplegat a una de les ciutats de aquell regne en forma de peregrinos, fingin-se malalt lo hu d’ells, toparen un chich, y demanant-li si es trobaria una poqueta llet de dona y cabells per a una medicina per a el malalt, lo chic respongué que sa mare criava y que li’n donaria, com ab tot effecte anà a cassa y lo y digué a sa mare, y ab la bona fee que era per a medicina, li’n donà ab una caçoleta una poqueta y també cabells.
Y permetent nostre Senyor —que sempre torna per sa cathòlica iglésia—, a la que estigué dit chich a la porta o fora sa cassa, encontrà a son pare, y dient-li que què portava. Y avent-lo-y dit lo chich a son pare, es presumí seria la llet y los cabells per alguna cosa mala —com ab tot effecte o era, com se dirà més avall— y tirà la llet y los cabells; y en muny[í] de una burra que criava y prengué cabells de dita burra y los donà al chich, lo qual portà als dits peregrinos. Y avent-o pres aquells, feren que lo chich se’nt puchàs a un arbre que y havia en lo puesto hon estaven dits moros, y tragueren la Clavícula Salomonis y feren allí altres ceremònies. Y preguntaren al chich que què veya y respongué que tantes cavalcadures que es cahien mortes.
Y avent vist los moros no els havia eixit bé lo echís que pretenien contra les persones, feren baixar lo chich. Y perquè plorava y el sentien, se alborotà lo poble y gafaren los moros y es descubrí lo hechís. Y ha resultat que se han mort gran número de animals de pèl y cerda, que passà a inficionar-se lo regne de Catalunya.
La ciutat de Barcelona y Tortosa, com a fels, y per la germania que tenen ab la ciutat de València, dient procuràssem en guardar-se del mal tan contagiós que y havia en dits animals de pèl y serda, així en lo regne de Fransa com en Catalunya, escrivint lo remey que tenien los animals que estaven infectats. Lo accident era un gra o bambolla que se’ls feya davall la punta de la llengua, y si no els curaven dins vint-i-quatre hores, batien los peus. Per la qual rahó passà la ciutat de València a fer públich pregó, [dimecres], en 11 de noembre del corrent any 1682, per a què qualsevol persona que tinguera cavalcadures o ganado de serda el portara lo dia 12 aprés següent al Pla del Real, que allí estaria lo excelentíssim senyor don fray Juan Thomàs de Rocabertí, archebisbe de València, ha benehir, com ab tot effecte lo dia de dichous, 12 de noembre de 1682, acudiren tots los de València, o els que pogueren, al Pla del Real. Y allí es veren totes les mules de coches, rosins, cavalls, burros, cochinos, bous, ganados y altres infinits, hon assistí gran concurs de gent a veure-u.
Y al que serien les tres y mitja de la vesprada, anà lo excelentíssim senyor archebisbe, ab la authoritat que sol, y putjà a u dels balcons del palàcio del Real, assistit de la família, ab roquets y la creu, y vestit de pontifical, ab sa mitra. E hixqué al dit balcó y féu tres bendicions de aygua beneyta y sens ella, en les quals benehí totes les susodites alimanyes. (…)
