(…)
3. Establiment de com han de llogar los magorals dels fadrins los guglars y de quina hedad han de pagar los fadrins y los moços forasters lo sonar dels guglars.—Establiren Justicia, Gurats y Concell de la present vila de Chert, Maestrat de Montessa, ab decret de sa Magestat administrador perpetuo de dita religio, que los magorals dels fadrins que ay y per tems seran de la present vila no puguen llogar guglars pera sonar les festes anyals sense llisencia dels gurats de la present vila; y si lo contrari faran, dits magorals tinguen obligacio de pagar-o de sa boça propia. Y tambe que dits magorals no puguen fer pagar als fadrins fins tindre tems o hedad de setse anys fets; y tambe que dits mogorals no pugen fer pagar als mossos forasters lo sonar dels guglars sino a un ayn cumplit que estan en la vila o termens de aquella.
(…)
10. Establiment de animals bovins.—Establiren Justicia y Jurats y Consell de la present vila de Chert, ab decret de sa Magestat administrador perpetuo de la religio de Montesa, que los animals bovins si fan mal en los albres donsells y cementers no y a pena ninguna, y axi y seria be posar-i pena; y axi establiren y ordenaren que tinguen de pena, sent arbres donsells y mallolades tot lo ayñ y en les viñes mentres y a fruit, deu sous per cap, si está blan, sis sous, y en cultives, tres sous, y en los grans y coses de simenters, en tot per cap; dita pena partidora lo ters a sa Magestat, y els altres dos tersos a los amos de les heretats.
11. Establiment dels arriats destravats.—Establiren Justicia, Jurats y Consell de la present vila de Chert, ab decret de sa Magestat administrador perpetuo de la religio de Montessa, que moltes persones que tenen someres les volen pera donar al rosi y altres avien arriats solters y prenen dites someres en gran pergui pera la gent, seria be possar-i pena que no’ls pogen aviar destravats; y ayxi establiren y hordenaren que ninguna persona gose aviar los arriats, colluts, destravats del peu de darrere al de davant, em pena de sinch sous, y si altre lo destrava encorrega en la mateixa pena, y si el amo el guarda, encar que vaga destravat, no encorrega en ningun pena; y la dita pena partidora los tersos a sa Magestat, a la vila y al acusador.
12. Establiment de porcs en los blats y en les heres comunes.—Establiren Justicia y Gurats y Consell de la present vila de Chert, ab dechret de sa Magestat administrador perpetuo de la religio de Montesa, que los porchs fan molt dayn ab los forments y demes simenters y quant y a garbes en les heres no y a pena, y en la baça que esta en migs les heres per abeurar en tems que y a garbes tambe es fa dayn, sera be possari pena; y aixi establiren y hordenaren que en cada ramat de marranchons que fa dayn en lo blat o demes sementers tinga de pena sis sous, y si aplega a ramat per cada cap de marrancho un sou y sis dines, pera ser ramat sols siguen quatre marranchons, y els que fara mal en les eres en garbes, desde el primer de Juliol mentres aura garbes en les heres comunes, tinguen de pena deu sous encara que no ni ayga nomes de u, y de abeurar los porchs en dita baça dit tems encorrega en la dita pena de deu sous, y tot hom puga acusar, y en les heres de particulars que sen clamen ses amos tinguen de pena deus sous, partidora lo ters al rey, l’altra al amo, l’altre al acusador. Y la mateyha pena encorrega el que en dit tems per les heres deixara passar marranchons, partidora ut supra.
(…)
20. Redonda de les viñes peral Borro.—Establiren Justicia y Gurats, proms y Consell de la present vila de Chert, ab decret de sa Magestat administrador perpetuo de la Religio de Nostra Señora de Montesa, que ninguna persona vehina y habitadora de la present vila de Chert gosada de passar, o possar ni paixentar ningun genero de ganado tan de cabriu, com de llanar en la redonda de les viñes del Mangraner que passa dita redonda, del forn de la ca[s]a de Bernat Calduhc cavaller a la Creveta del mangraner, y al corral de Juan Domenehc dit lo corral d’En Orti, a la viña de Juan Romeu, dret al barranch dels coquons tot barranch avall hasta el terme de la Jana, y tira vora de Rambla munt apart des a hasta el sol del barranch, y tornant, a dit forn, sots pena de vint sous de dia y quoranta sous de nit partidora dita pena ters al rey, y ters al amo de la heretat, y ters a l acusador, y tot hom o puga acusar secretament, escomençant dita redona a quince de Mars hasta lo primer de Agost, y en les viñes forestegues ayxa la mateixa pena, y los demes establiments, que parlen de les redones, que queden en sa força, y valor.
(…)
28. Establiment de no entrar ganado ni batre billotes en los boshcs.—Establiren Justicia y Jurats, promps y concellers de la vila de Chert, avent precedit convocacio del sindich y procurador de la comunitat de la Barcella, ab assistencia de Jusep Calduch sindic de la present vila de Chert, feta per Vicent Damia nuncio, y corredor publich en la cort, fetha de dita vila en 16 de giner de 1676 establiren y hordenaren ab decret de Sa Magestat administrador perpetuo de la religio de N. S. de Montesa, que per quant y a alguns masovers vehins de la presente vila que estan prop dels boschs comuns del terme de la Barcella, y del terme de la prt vila de Chert, per la qual proximacio solten y abusen los porchs ab los ganados et etiam baten les billotes a deshora, y fora tems sens que altres cuchinos, e ganados de la present vila de Chert s’en puguen usar ni aprofitar dels fruits ningun vei de Chert cosa que no es possada en rao. Y per so establiren at dextra que ninguna persona vehina de la present vila de Chert puga batre billotes, que no sia lo dia y festa de tots Sans, ni metre ni passar ganado, so es cabriu ni llanar des de el dia de tots Sans, fins al dia de Nadal, en dits boshs entenent, y señalant per boschs, lo bosch den Vilar, lo boshc del monintiu, lo bosch de la raureta, los boschs dels Clots, los boshcs de la Vall de la tea, la vall de Los lo bosch de Lledo, y lo bosch del Teyxar, sos pena al que contrafara de 30 sous aplicadora dita pena, un ters a sa Magestat altre ters que es partixca en la Cofraria del Santissim nom de Jesus y la hermita del gloris Sen Pere de la Barcella y lo altre ters al acusador, y que totom sia acusador.
(…)