ANY 1745
En la nit del dia set a huit de janer de este any, patí esta església el major treball, no sosoït en ella ni en atra de les circunvehïnes en lo robo que se li féu, segons juïns ben fundats, después de les dotze hores de la nit del dia set. Y així, a la matinada del dia huit, que era divendres de la octava dels Sans Reis, robaren la creu major de plata que servia de parroquial en les procesons, y era asta en la calitat y valor del material, higual a la de qualsevol de les viles circunveïnes, y encara exedia a la de alguna, el insenser y naveta de plata tan preciós y gran com el de dites esglésies. Estos hornaments estaven custodiats en lo almari dels caleixos: Una capa pluvial negra, nova, que se estrenà en Divendres Sant del any 1740, dos albes noves, la una de cambray sens banyar encara, y la atra de true molt fi, la tovalla morada de tafatà guarnida de galonet de seda groga, la pau, que era de bronze dorat, ya antiga; de la franja de or que tenia un frontal de domàs blanc, arancaren un tros y el tallaren, una tovalla del agua-manil. Estos hornaments estaven en dits calaixos de la secrestia. La creu chiqueta de plata que servia en lo vas de sant oli per a anar als pernoliars, esta estava en un almari de fusta sobreposat a dits calaixos dins la capsa de cartó y pell que contenia les crismeres, totes de plata, y dit vas de sant oli, i sols furtaren dita creu traent-la de davall lo vaset; y lo demés que contenia la matèria dels sacramens y sacramentals no o tocaren. De este almari tragueren la clau del sagrari de la capella de Santa Anna que és de comunió, y avent-lo ubert, furtaren de ella una copa o globo chiquet, tot de plata que servia per a consagrar y renovar les partícules o formes per a la comunió, y, al present, estava purificat per lo retor des de el dimats antecedent, la vera creu que era de bronze dorat, molt ben treballada y curiosa, ab la rel·líquia del Lignum Crucis en mig y el dinés dels sepillos de Ànimes, Mare de Déu del Roser y S. Jaume y Santíssim Sacrament. Estos serien molt pocs per aver-se tret per a el dia primer del any, quant se manifesten les limosnes y publiquen en la església, pués el almari este estava tancat en dos panys que també arrancaren.
Este robo no es publicà, ni advertí asta después de les set hores del matí de dit dia huit, divendres, perquè anà el primer a dir missa mossén Pere Martínez i no obstant que trobà ya uberta la església, sense claus, les llànties apagades, encés un ciri en lo altar major, la porta de la secrestia que ix al cor, uberta, la del cruzero tancada en clau, sobre els calaixos los dos càlisos sens purificadors ni tafatà, tota la roba, en dits calaixos, rebolicada, que ab dificultat, segons digué después, poguè extraure el hornament per a dir missa, uberts los dos almaris colaterals de dits calaixos y bastans estelles de fusta per la segrestia, que saltaren a la violència de obrir-los y donar garrot als panys, segons los senyals que quedaren, res, digué, li avia fet sensació ni admiració que bastara a reconéixer y reselar el mal que estava tan a la vista, y sols les circunstàncies de este capellà vell, de setanta anys y de curtíssima discreció, y no aver-lo jamai notat en faltes de esta espècie, poguè ser motiu de no carregar-li tota la lley y acriminar-lo agresor, vent el disimulo que mostrava.
Ya concluïa la missa, quant acudí el retor a la església, cridat de algunes senyores per a confessar, y a la primer entrada, no pogué advertir el dany de la porta y estelles que al donar lo garrot al pòrtich avien arrancat per estar molt plena la esglèsia dels que oïen la missa, y així, en seguida, es sentà en lo confeccionari que tenia en lo cruzero de la part de la epístola, però ans de començar a confesar, lo avisà Blay Tormo, estudiant, que avia ajudad la missa y estava ben admirat de les estelles de fusta i dels almaris uberts, per a que reconeguera la causa, que al instant reconegué y trobà la falta de la creu y ensenser, de què avisà al poble que donaren avís al alcalde per a que es buscara y reparara este dany. I en seguida, reconeguda tota la secrestia y església, es trobà la falta de dits hornamens, y, per los senyals, el modo violent de aqueste robo.
Luego es descubrí i tingué per sert que els lladres eren tres, els mateixos que aquella nit avien entrat en lo corral de la casa de Juan Vidal, a on robaren la roba blanca de una criatureta, que estava estesa en la corda del cubert, y la deixaren baix de la pila de bateig; la clau de la porta de dit corral que eixia al cam, la que sens ducte volgueren fer servir per a obrir la església, i se la deixaren baix una caixa de la secrestia, boltada en senyal de no haver pogut servir, encara donant-li garrot. La madixa de seda que tenien allí, per a debanar les filles del dit Vidal, esta no se la deixaren. En les heres, prop de dita casa, es trobaren tres cavats en un pallar, a on, al paréixer, estigueren algun tems. Y en el bancal, baix la riba de les heres, dos asientos de palla, un rastre de patades que venia del poble a dits assientos y enseguida de estos continuaven tres los rastres asta el camí del molí. Lo u dels rastres eren patades de dona segons persuació comú. El día ans avia plogut, i així es descubriren les patades. La nit, sens ducte, fonch la més fosca y més freda de tot lo janer, i al paréixer, lo u reconegué per a assegurar-se la quietud del veïnat; i la entrada en la població, es discurrí, fonch per lo carrer dels Penadesos, segons el alborot de gosos que repararen alguns, a deshora de la nit.
(…)