(…)
FUMADELL. Pardal molt ruinet, que no val pera mentjar, ni pera res; te el pico larch; ne hia de tres calitats, uns negres, altres blanchs, y altres pardos.
GALL. Es de gran com una Polla quant ja es casi ponedora; les cames com un eixem de largues, y rotges, te el color blau, el pico curt, redó, y roig; la cola curta. Permaneix sempre en l’Albufera, hon naix, cria, y mor, fa una cria al any, y en ella pon de cinch á sis hous.
GARZA. Este es nom generich, pues igualment es Garça el Agró, el Vitol, el Martinet &c. Y aixi per mes specificació es nomenat=
GARZA BLAVA. La qual es com una Gallina de les Indies, y tota de color blau; les cames largues, y també larch el coll; ve per Setembre, y s’enva per Abril. Igualment la descriu el Diccionari de l’Academia Spanyola.
GARCETA BLANCA. V.e Orovál.
GAVINA. Es de gran com un Colom, no val res pera mentjar, el seu color es blanch; sempre está en l’Albufera, y açi cria. Agnecio la nomena en lati Gavia alva. La Gavineta blanca es diu també Alcatroç.
GAVINOT. Es poch mes gran qu’un Colom peter; te la squena negrenca, la pantja blanca, el cap gros, el pico de Gavilá. Cria dos vegades en l’Albufera, y en cada cria ne trau dos.
GOMET. Te el color ros com el or; es de gran com un Colom bolador, el coll larguet, el pico uns tres dits de larch, y redó; la cola blanca y curteta. Ve á ultims de Març, ó primers d’Abril, y s’en va á ultims d’Agost, y á primers de Setembre. Cria açi en l’Albufera, fa sols una cria al any, y en ella ne trau de tres á quatre. Es el mateix pardal qu’altres dihuen Spluga-bous.
MARTINET. Es de la grandaria d’un Colom peter, el color seu es pardo, les cames y el coll larch; el cap com de Gallina, y el pico redó, y com tres dits de larch; ve en Abril, y s’enva en Setembre. Cria entr’els canyars de l’Albufera, y fa dos cries, y en cada una pon dos hous, com els Coloms. També el descriu el Diccionari de l’Academia Spanyola, verb. Martinete.
MARTINET DE RIU. Es poch mes gran qu’un Tauladí; el pit roig, la squena blava, el pico larch com de tres dits, redó de cua; no es bo de mentjar; va per los rius, cequies y Albufera; fa dos cries al any en los canyars d’ella, y cada vegada ne cria dos. Te la propietat, que mort y sech, pentjat en un quarto hon hatja roba, la preserva de la polilla, y no entra l’arna; altres lo nomenen Blavet.
MONTGETA. Pardalet mes ruin, qu’el Fumadell.
MORELL. Es de gran com mitg Pato, la pantja blanca, y la squena negra, y en mitg de les ales blanch. Es molt bo de mentjar.
MORELL CAPELLUT. Se diferencia d’el altre ja dit, sols en que damunt d’el cap te un topét; y encara es millor de mentjar qu’el altre ja referit.
NEGRILLA. V.e Picardona.
OCA. Es com una Gallina de les Indies, y en tot com les demes Oques casolanes. Es pardal de pas, y envenen açi molt poques.
OROVÁL. Es lo mateix que Garceta blanca, sa grandaria com un Colom. Ve en Abril, fa dos cries, ne trau en cada una un parell, y s’enva á Tots Sancts. Es bona de mentjar. Se li dona dit nom en sa recomanacio, y per lo molt que s’aprecia, com que or-val, ó val-or.
(…)
