Argument.
Estant Sen Vicènt en Valencia aná á demanarli limosna una pòbra dòna natural de Salamanca: no tenint el Sant atra còsa que donarli, li va donar el seu sombrero; y com este ausili li pareguera á la dòna inútil pera remediar la sehua necesitat, Sen Vicènt li digué: Chermana, confie, que mentres tinga eixa pesa no li faltará el sustent. La pòbra ho cregué així; mamprengué el camí de la sehua tèrra, y en la primera posada va tròvar que el Hostaler estaba molt malalt. Volgué pròbar la virtut del sombrero; lil pòsa en lo cap al Hostaler, el cual es posá de repent bò. Continúa aplicant la reliquia á cuants malalts tròvaba per els pòbles del tránsit, y en tots destilaba aquella prenda maravillosa salut. Habent arribat la dòna á Salamanca, continúa en fer lo mateix: lo que advertintlo els Relichosos Dominicos del Convent de Sent Esteve de aquella Ciutat, consultat á la machor decència de la reliquia, procuraren adquirirla, señalantli á la dòna ùn vitalici proporcionat pera que pasara la vida en alguna convenència; y així es cumplí lo que el Sant digué en Valencia: Que en aquella pesa nunca li faltaria el sustent.