Treballs de imprenta
es dir, dels impresors
Y els asegure á vostés en tota la formalitat tabalística, de que soc cabas, que en tota ma vida m’he vist mes perdut. El eixir esta Tabalada n.º 4e ha segút un milacre dels pocs que’s fan hui en lo dia. El Tabalet ha estat á pique d’anar a pique, y tot per culpa d’España y de qui la mana. Poc á poc, ningú es moga, yo m’esplicaré, si em deixen.
Pera els que no han vist may imprentes (que serán la machor part dels afisionats al Tabalet ) son menester algunes notisietes, sinse les cuals no podrien coneixer cuán gran trastorn nos ha susuit, y vorán que el tal mal no es d’aquells que es curen en una porga de sal de la figuera, sino de aquells que per lo comú rematen en gori gori. Les lletres de la imprenta son uns mollonets de plom llarguerudets y cuadradets, y en la punta tenen cada ú sa lletra formada. Estos mollonets s’achunten, se posen drets la lletra capa amunt, fan paraules, y linies, y planes, y presenten una superfisie igual, aon se veuen les lletres al reves, pero sinse eixir una mes que atra, perque els mollonets son iguals en altura. Hia atres mollonets mes curts, y estos se posen entre paraula y paraula. Arreglades unes planes que es diuen forma, se pasa á la prensa. Alli se apreta per mich de unes fustes que es diuen palos, y de unes cuñes, pera que les lletres no se separen, y entonses en una espesie de llongo de cola y mel, que li diuen rulo, se li dona tinta á la forma, pasant y repasant, pera que les lletres prenguen iguals, y despues se posa damunt el paper, s’apreta en la prensa, y al llevarlo se veuen estampades en negre les lletres al dret, y lo demes del paper blanc. Els mollonets curts, com no apleguen á lo alt de les lletres, fan la separasió de estes. Alguna volta per descuit del que dona tinta, les lletres no la prenen igual, y aon hia manco tinta ú chens, ixen mal ó no ix res; y á eixe blanc ó falta li diuen frare. Pero no para ahi. A voltes ans de dur la forma á la prensa, ó ans de apretarla en les cuñes, les linies ó paraules, y també planes sanseres sen van com castellets de cartes, se mesclen les lletres y paraules, y se fa un safarrancho del dimoni. Asò se diu pastis y empastisar.
(…)
