CONTESTASIO
DE
QUELO PELUSA A PEPE TRAMUS
Tramús mio… tèndre ó séc:
Serien sobre les dèu
Cuan he resibit el pléc,
Que m’ has escrit pel correu.
Y com el meu cap de bronse
Sempre á tot dispòst está,
Encara no han tocat onse,
Y estic contestante yá.
¡Ay Pepe amado del alma!
Per mes que fases el sort,
Oir no podrás en calma
Lo que pasa huí en la Cort.
Perque al vore esta Chinebra,
Y este ball y saragata,
Yo mateix m’ ensenc en febra…
Sobre estar venent orchata.
Tinc molta pòr que rebeles,
Y que escampes per eixa horta
Lo que del Sòl en la Pòrta
Es diu de Lluna y estreles.
Y desichant evitar
Que al secret pel tems em faltes,
Lo millor es no parlar
De còses, que están tan altes.
Pues es molt chust que repares,
Que peca de majadero,
Qui es pòsa, sent orchatero,
En camisa de onse vares.
Et tocaré atres rechistres
Que tinguen mes baix el temple,
Com podrán ser per eixemple,
Els diputats, y els ministres.
Esperant que si la ploma
Deixe correr algo sòlta,
Ya es farán cárrec tal volta
Que asò no es mes que una broma.
En fi deixemse de caps,
Y arredonim les madeixes;
Pero sobre tot no et queixes,
Si este escrit llechir no saps.
Per que es bo tingues entés
Que asi en Madrit huí en lo dia
Tot vá al estil del Congrés,
Es dir… per taquigrafía.
Y es nesesari advertirte,
Pera que de aso et penetres,
Que molt de lo que vullc dirte
No eu trovarás en les lletres.
Baix de tal supost, amic,
Fem así punt de repent,
Y entremsen per lo postic
Dins del gran saló de Orient.
Allí en primer lloc vories
Cuansevol dia que vaches,
Les parets y galeries
Cubertes de cortinaches.
Y com la roba es tan fina,
Adivines al instant
Que darrere la cortina
Deu estar ocult el sant.
Machorment cuant veus penchar
Sis arañes cristalines
Front á front de eixes cortines,
O-á-lá-saga de este altar.
Deu ser sant molt milagrós,
Perque orasions lin fan moltes,
Pues mentres una n’ escoltes,
Ya en té un atre en la má-dós.
La intensió la ignore, pero…
Créc que el fi de tal querella
Es baixar la carn de ovella,
Pera que puche el cordero…
En fi, Pepe, es fá molt tárt,
Y avans que cayga el teló,
Deixant la patria en sesió,
Aném á la segon párt.
Al gobern, que asi nos mana,
Se li feu (yo no sé ahón)
La partida mes serrana
Que es pot fer en este món.
Figúrat tú, si tens ganes
De saber lo que asi es diu,
Que estigué el tal dos semanes
Chuant (no sé en quí) á la piu.
Y al últim… ¡mira que es feta!
(Pero no es cosa de risa)
Despues de tanta pesquisa
El chic ha tocat mareta…
També es diu per lo carrer
Si el Consell tot reunit
Habia ó no permitit
Dur Espart del estrancher.
Com si cabera dubtarse
Que así ni als atres ni á éll
Els pot faltar mai cordéll
Ni corda pera pencharse.
¡Eu! y si el tal fruit extern
No té ya la porta franca,
Es per que part del gobern
No ha estudiat en Salamanca.
Que sinó… pero silencio…
Fem callar asi la musa,
Y baratém per Prudéncio
El nom de = Quelo Pelusa.
P.D. Et pregue per senta Marta,
Y les atres tres Maríes,
Que á ningú del món confies
El contegút d’ esta carta:
Perque, com no ignores tú,
No n’ entenen tóts de pulles,
Y sempre haber sól algú,
Que el rabe pren per les fulles.