—
[3] D. Amadeyo y la sehua dóna asistiren el dia dos d’este mes á la manifestasió qu’els españóls fan cada añ en Madrid en un panteon que se titula el Dos de Mach, construit á módo de protesta permanent de que no volem reys estranchers.
Si tots els locos solts que hiá en España y tots els burros del mon se chunten en Madrid, de segur que no fan tantes locaes, burraes, trampes y embolics, com la chentóla que ixqué pera remisió de nóstres pecats, del dichós all rodat d’Alcolea.
Caballers, es presís no tindre ni un archens d’honra ni chens de vergoña, pera fer lo que van fent «aquells pepinos» per a ferse populars.
—
[3] Lo que pasa en Madrid entr’els pupilos del bodegó Fornos, es increible; el primer empleat, el siñor D. Amadeyo, el rey democrátic que’s fá pagar de lloguer trenta millons, y que cobra per mesos y adelantat, l’atre dia, mes fresc que una camarrocha, li preguntá á un diputat si habia Córts tots los dies. ¡Qué llástima de…chavos qu’en les sehues mans netes s’endú!
Y voldrán dir luego qu’es tant y mes, y que sap tant, cuant no es mes que en política sabut á lo meló, ó com si diguérem, á la pobresiste.
En Hasienda tampóc enten mes que li paguen adelantat, y asó ho fá á lo moro fronteris, cubrint les formes, pero cobrant. En marina, que hu enten mes, ho doná á entendre en Llisa. Y en fí, mencha y beu á dos queixos, estil pobresiste en el fartar, y á lo simbrio en empinarse el colse.
Lo qu’éll mane fer, un pico de «córfa» tindrá.
Ara pareix que’el que priva en éll es Ruis de la raboseta, á qui se creu li mane arreglar ministéri al gust dels venerables masons els seus chermans. Ya estém be…
Els grans mérits d’este ruc que parla tantes machaes, es qu’estigué dos vegaes amorrat á algun trabuc.
La primera vegá pót ser, pero la segon…
(…)