¿El sereno del barrio que habita el Señor Alcalde, es vichilant públic y com á tal cobra de fondos munisipals, ó es vichilant particular pagat del bolsillo del Sr. Goig?
Fem esta pregunta, per que á El Borinot li consta de molt bona tinta, que D. Chesinto li té manat á aquell sereno que tan luego acabe de cantar en la volta, se sitúe á la porta de sa casa (la del señor alcalde) en el obchecte de anar obrint á medida que apleguen els seus fills, y entregar la clau al últim que aplegue: per manera qu’el pobre sereno te que aguantar la mecha, hasta que als fills del alcalde escribent, els done la real gana de retirarse á dormir, lo cual nos pareix impropi, pero molt impropi de una autoritat, que se vullga servir de un empleat públic, com si fora un gallego que li pagara del seu bolsillo particular. Ni tanto ni tan calvo, siñor alcalde, que la vareta no li dona á vosté fueros para tanta cosa, y aixó pareix mes propi de un autócrata que de una persona com vosté que se titula lliberal per mes que no eu siga mes que de nom. Al pás que vá, D. Chesinto, tindrem que confesar que no hia Bajá de tres colas que puga igualarse en vosté. ¡Carambita! con D. Jacinto y con su democracia!