(…)
Poden, pues, tots ells prepararse á
llechir la sehua vida y milacles en forma
de auques pues á tot estém dispósts, y
prepárense en consecuencia á chuparse
els dits de gust, pues no ductem donár-
losel si antez no procuren posarse dins
la lley, pues pareix mentira que hiaxquen
hómens de comérs, hómens de negosi
que sols pensant en els seus mils y mi-
llóns de pesetes, no se compadeixquen
dels dependents que chemequen baix la
sehua negra esclavitut, obligantlos á que,
á més de ser burros de cárrega, treballen
el dumenche hasta la una ó les dos de la
vesprá, procurant desde luego molts
d’ells, tindre les pórtes tancaes pera que
no els puguen denunsiar; pero estos
també caurán, pues els descubrirem á la
llum del día, aixina siguen més pode-
rosos que Rockfeller.
Y ara ve á cuento el parlar un póc de
algunes sosietats y gremis que tenen per
norma el millorar la situasió dels seus
asosiats.
A unes y atres els ham de dir que
procuren cumplir eixe compromís cuant
antes millor y que vechen la forma que
han de posar en práctica pera conse-
guiro.
Vinga, pues, una unió d’esforsos y
dedíquenla al bé comú.
El asunt no té transacsió: el atre día
se li queixaren al gobernaor els panaers;
á estes hores pot ser que atre gremit
hacha ya fet lo mateix, y tots per aisla-
ment de inisiatives y falta de enerchía
no podrán conseguir el fí propost.
Resulta bochornós y ridícul lo que
susuix respecte á la aplicasió de la lley
del Descáns.
Els representants de l’ autoritat se
pasechen per Valensia sinse cuidarse
de son incumpliment; representants de
l’ autoritat que cumplint atres misións
secundaries en dumenche, se fiquen en
establiments que debíen estar tancats
eixe día, y no se donen conte de que la
sehua obligasió es denunsiarlos al ins-
tant.
Repetím, pues, huí, lo que díem en
nostre anterior artícul; ¡Señor Gober-
naor! fasa vosté cumplir la lley al péu de
la lletra y deixes estar de contemplasións.
¡O errar ó quitar el banco! Y s’han aca-
bat les farses y les mentires de tots els
patróns en cheneral. Si algú no sap
quina es la sehua obligasió así estem nos-
atros pera recordárlila en bombo y pla-
tillos y ¡ay! del que no mos fasa cas, per-
que acostumbrem á ser tercos y no re-
pararem en michos (sempre que siguen
honrats) pera ferlos acachar la cabóta á
algúns que se tenen per listos.
Conque ¡manos á la obra y fóra cuen-
tos y rahóns!
¡El que no vullga pols que no vacha á
la era!
¿S’ entenem?
—
