Carta de Josep Pascual Tirado a Mossèn Antoni M. Alcover

Castelló de la Plana 3[0] Novembre 1920
Mosen Antoni Mª Alcover
Distinguit Sinyor de tots els meus respètes i consideraçions: Recibida la seua carta del 24. Graçies de tot. Aném al grá. Tinc una llibreta, que ja va omplinsse, de paraules, ditjos i cosses que crec tenen que ser profitoses per-a el seu comboi del Diccionari ¿Vosté vol que jo les copie i les envie cap ahi i aisina me dirá de quines val saber?
No pedrém temps, escrivint jo en vano i principalment voste, recibin cosses ja sabudes. De totes maneres, voste mane que á mi la faiena no me fá tremolar. Si envíe contestació á lo que se digná preguntar-me, no tinga reparo en preguntar, no tinga; que jo en quant sapia una cosa no es quedará per respondre i si no he u sé ho preguntare. Eise es el meu modo de ser.
Li envíe unes quántes paraules en ceduleta per-a que vetja si ho he faig bé. El pròxim número de dicembre, publicaré un quentet que li agradará per la varietat de modismos, ditjos i coses per l’estil. Pense dedicar-li eixe cuento. Voste perdone.
Els companys de Redacció del Bolletí agradeixen les seues paraules, i el tenen en molta estima.
Pense que treballaran. Jò sempre els estic aturmentant, pues te que saber que jo soc el mes fluiset de tots, que ells son persones de molta valía social, política, econòmica lliteraria i moral, i la veritat per mes que jo treballe, si no m’ajuden, faríe, clar que faríe, per-o ells si volen fer… (que si que farán) sera molt.
Ells sons els que volen que jo deprenga á escriure el valençia be i be. Jo escolte i deprénc. S’empenyen que escrigue tots els números jo; que tinc que fer! La veritat que aixo que faig, xico pleito, no val la pena.
Si tinguere temps i… i voste me fera un pròlec, jo li promet que faríe un llibret de costums castelloneres que crec que no se burlaríe ningú, encara que tampoc maravellare, per-o el cas seríe fer algo en honra de les coses d’este poble que te la gent tan malfainera per-a treballar en coses d’estes.
¡Qui me tossiríe á mi al seu costat!
¡Que isida mes bonica faríe, per ser la primera!
En temps i paciencia i la voluntat de Deu per davant tot se fará.
Bese la seua má reverentment son affm., servidor i bon amic
J. Pascual Tirado