Not.
q. dimecres q. comptavem onze del mes de juny del present any ―1544―, arribà
una nau de Nissa, de la qual es patró Rafel Dies, y comptà com lo capità dels
turchs Barba rossa havia feta ressenya de tota la sua gent ell havia aportada
de Turquia, y trobà q. li faltavan mes de sis milia turchs, y vist açò, tramès
ha cridar los capitans del rey de Fransa, y essent vinguts en la sua galera,
dixlos: senyós, ja sabeu com lo gran senyor me ha tramès así per servir la Altesa del rey de Fransa, y
sabeu molt bé vosaltres ab quanta amor lo he servit jo y tots los altres, y
fins así may havem vista la cara sua ni tampoch del Delfi son fill, y per q. jo
puga donar bona rahó de mi mateix, vos vull pregar q. vosaltres vullau
testificar la veritat de totes coses y com lé servit molt leyalment. Y tots los
capitans, q. eran sinch, los mes prinsipals, los quals se deyen lo Prior de
Capua y Gentil (…)[1] y dos altres varen
testificar la veritat molt largament, y fet assò, los sinch capitans volgueren
tornar en lurs galeres, y Barba rossa dixlos q. no sen podien anar de la sua
galera, sino q. ab ell avian anar a Turquia. Y los capitans lo pregaren quels
fes tanta gràcia quels lexàs fer un correu anel rey de Fransa avisantlo molt
largament de tot, y q. per assò prenien de temps vuit dies, y assí los fonch
otorgat, y dins los vuit dies fonch anat y vingut lo correu. Es ver q. nos
sabia lo q. avía negosiat, sino q. Barba rossa pres sinch galeras del rey de Fransa,
les millors, y ha sent les aportades, y les tretze q. restaven del rey de
Fransa, q. les ha desermades de gent y de artileria y de totes altres coses, y
sen es anat en Vilafranca de Nissa, y essent allí ha cremats arbres y lo
restant q. ha pogut de la villa, y q. sen es anat a la volta de llevant, y
essen en un loch prop de Jénova, ques diu (…)[2] trobà dita armada un galió
de genovesos carregat de formatges y pringuerenlo y levarenli lo arbre y tots
los formages y pagarànlo segons diu molt bé y aviàranlo. Plasia a Nostre Senyor
Déu lo vulla confondre y llevarly del seu enteniment q. no vinga en les nostras
parts. Y mes comptà dit patró com lo nostre Emperador entraria ab gran multitud
de gent per la part de Fransa per un loch quis diu la Picardia, y q. ja era a dues
jornadas o tres de una gran ciutat ques diu Lió; y més diu com per tot lo mes
de maig fins a lo entrant de juny lo marqués del Vasto tindria fins en trenta y
sinch milia homens per entrar per altre part.―Plàsia a Nre. Senyor los vulla
donar pau y concordi y victòria contra los inimichs de la santa fe cathòlica.
