Edicte de la fe

            Si algu de vosaltres ha vist, o oyt
dir, que alguna o algunes persones hajen guardats alguns disaptes per honra,
guarda y observança de la Ley
de Moyses, vestint se en ells camises netes y altres robes millors de
festes, posant en les taules tovalles netas, y en los llits llensols nets, per
honra de dit Disapta no fent foch, ni altre cosa alguna en dits Disaptes,
guardant lo desde lo Divendres a la tarde;

            O que hajen purgat o llevat lo grex
de la carn que han de menjar, posant la ab aigua para que hisque la sanch.

            O que hajen tret la glanoleta de la
cuxa del molto o de altre qualsevol animal;

            O que hajen degollats animals o
aucels que han de menjar atrevessats dient Beneit sia lo Senyor quens ha
encomenat lo degollar, mirant primer lo ganivet an la ungla per veura si te
osca, cubrint la sanch ab terra.

            O que hajen menjade carn en quaresma
o en altres dies prohibits per la
Sancte Mare Iglesia, sens tenir necessitat per allo, tenint y
crehent que la podian menjar sens pecar;

            O que hajen dijunat lo dijuni major
que diuen del Perdo anant aquell dia descalsos;

            O si deyen oracions de Juheus y que
a la nit se demanassen perdo los uns als altres, posant los pares als fills la
ma sobre lo cap sens senyar los ni dir los cosa ninguna o dient los de Deu y de
mi siau beneyts, per lo que dispon la
Ley de Moyses y ses cerimonias;

            O si dijunassen lo dijuni de la Reyna Ester o lo dijuni del
Rebeaço, que diuen del perdiment de la
Case sancta, o altres dijunis de Juheus de entre setmana, com
lo Dilluns o Dijous, no menjant en los dits dies fins a la nit, exida la Estele, y en aquelles nits
no menjant carn y rentant se un dia abans per los dits dijunis, tallant se les
ungles y las puntes dels cabells guardant les, cremant les dient oracions
Judaycas, alçant o abexant lo cap, girats de cara a la paret, y abans que las
digan rentant se las mans ab aygua o terra, vestint se vestidures de sarga,
estamenya o tela ab certes cordes o corrioles penjades dels caps ab certs nuus.

            O que selebrassen la Pascua del Pa Alís,
comensant a menjar lletugues, api o altres verdures amargas en los tals dies;

            O que guardassen la Pascua de las Cabanyelles,
posant rams verts o paraments, menjant y rebent collació, donant la los uns als
altres;

            O fent la Festa de les Candeletes,
encenent las una a una fins a deu y despres tornant las apagar, dient oracions
de Juheus en tals dies;

            O si beneyssen la taula segons
costum de Juheus, o beguessen vi caser o fassen la Baraha, prenint la taça de
vi en la ma dient certes paraules sobre aquell, donant a beure a cada hu un
glop;

            O si menjassen carn degollade de ma
de Juheus, o menjassen a la sua taula ab ells y de sos menjars;

            O si diuen los psalms de David sens Gloria
Patri
;

            O si esperassen lo Messies, o hajen
dit que lo Messies promes en la ley no es vengut y que haje de venir, y lo esperan
para quels trega del captiveri en que diuen estaven, y quels aportas a la terra
de promissió.

            O si alguna dona guardas quaranta
dies despres de haver parit sens entrar en la iglesia, per cerimonia de la Ley de Moyses;

            O si quan naixen les criatures les
circumcidassen y posassen noms de Juheus nomenant los així;

            O sils fessen raura la Chrisma o rentassen despres
de esser batejats alla on los posen lo Oli y la Chrisma.

            O la setena nit de naxement de la
criatura, posant un baci ab aygua, llansant hi dintre or, argent, aljofar[1], forment, civade y altres
cosas, rentant la dita criatura ab dita aygua dient axi sias abastade  dels bens de aquest mon com esta aquest baci,
o haguessen fets fades a sos fills.

            O si alguns estan casats al modo
dels Juheus.

            O si fassen la Ruayá, que és quant alguna
persona parteix de cami.

            O si portassen nominas de Juheus.

            O si al temps que pastan trahuen la
ala de la pasta y la creman per sacrifici.

            O si quant alguna persona esta en lo
article de la mort, la girassen a la paret a morir, y morta la rentassen ab
aygua calda rahent la barba y de sota los braços y altres parts del cos;

            y amortallant los ab tela nova y
calsons y camisa y capa plegada per de sobre, posant los al cap un coxi ab
terra verge, y en la boca diners o aljofar1 o altra cosa;

            O los llançassen la aygua dels
canters y alfabies en case del difunt y en les altres del veynat, dient que se
aniria a banyar alli la anima del difunt, menjant en terra detras las portes
peix y olives, y no carn, pel dol del difunt, no exint de casa per temps de un
any per observança de la dita ley;

            O si los soterren en terra verge en
fossar de Juheus;

            O si alguns sen  son anats per tornar se Juheus;

            O si algu haje dit que tan bona es la Ley de Moyses com la de
Nostre Redemptor Jesu Christ.

(…)

            Per hont ab tenor de las presents
vos manam en virtut de sancte obediencia, y sots pena de excomunicacio major…
que dins sis dies vengau, y comparegau devant de nosaltres en la case de nostra
Audiencia, a dir, y manifestar lo que sabreu, o haureu fet, vist, ohit, o dit, circa
las cosas de qualsevol qualitat que sian, tocants a nostra Santa Fe Catholica,
y al dit Sant Ofici axi de vius, presents, absents, com de defuncts.

            Per manera que la veritat se sapia,
y los mals sian castigats, y los bons, y faels Christians coneguts, y honrats,
y nostra Sancta Fe Catholica augmentade, y excelsade.


[1] Regularitzem aliofar.