Bme-1882-2
LA ROSA
DEL PANADÉS.
¿Per qué
suspirant lo còr
Miro del pòbre donsell
Y plorosos los seus uills
Perderen lo fòch primer?
¿Per qué antes ple d’ alegria
Y tan trist àre lo veix?
Es que la sòrt l’ ha portat
Al jardí del Panadés.
Y entre las
hermosas flòrs,
Que brillan en lo verger
Va veurer una punsella
Qui se obria en un roser,
Y desde á las horas trist
Va suspirant lo donsell…
Que també tenan espinas
Las rosas del Panadés.
Plòra,
plòra trovador,
Qu’ es ta ferida molt cruél,
Y enmatsinen los aromas
Que ta rosa despedeix;
No miris mes la punsella
Qui se obra en lo vert roser,
Que son rosas encantadas
Las rosas del Panadés.
Canta,
canta, trovador,
Canta lo seu cutis vert
Que ya may cap papallona
Ha profanat ab son bés:
Y ella ’t dará per escuts
Los perfums que despedeix,
Qu’ es molt tendre aquella rosa
Del jardí del Panadés.
Rompie lo
noble infansó
Cent llansas en los torneix,
Per guañyar banda brodada
Per la dama qu ’il te pres…
El trovador per sos cànts
Tanta glòria no apeteix,
Sols vòl una flòr cullida
Del jardí del Panadés.
Qu’ esta
flòr allí criada
Te mes estima per éll,
Que las bandas y coronas
Guañyadas en los torneix:
Y posantla sobre el còr
Qui de pur amor lateix,
Formará la sua ditxa
La rosa del Panadés.
Y fins que
la flòr hermosa
Logria cullir lo donsell,
Serán dos fònts los seus uills
De llàgrimas y d’ amarg fèl.
Y no es estrayñ lo seu dòl,
Ni el seu amor estrayñ es,
Qu’ esta rosa es Catalina