Josep Polo Barbero: A la Mare de Déu del Toro

Bme-1914-2

A nostra Mare-de-Deu del Toro

                    Lema:
Reyna y Mare.

        Ponsselline
tendra y fina,

la ponsselline divina

                   nom
amor.

Verge meva ben aimada.

Moreneta… Enamorada

                   del
meu cor.

Al cantarte Moreneta,

mai no sab aquet Poeta

                   sa
cançó.

Sa meva Musa delira;

y se mor quan no te mira

                   el
trovador…

Dalt del cim de la montanya,

ni el Sol en claror te guanya

                   per
brillar.

De Menorca tu ets l’estrella.

Qui mes t’aima, es Ciutadella,

                   ran
del mar…

¡Moreneta… Moreneta…

La
Verge
mes
pageseta,

la menorquina mes neta

                   baix
del cel!

       Tens
els ulls negres y grossos,

els sonriures misteriosos…

Tens los colors vermellosos

                   del
clavell…

Jo t’estim com Mare meva,

com t’estima Ciutadella

                   la Pubilla.

La
Ciutat
de
l’hermosura,

que l’enveja ça blancura

                   tota
l’Illa!…

¡May—Deu meu—et pugui ofrendrer;

Tu que tens el cor tant tendrer

                   vetllamé.

¡Quan Jesus prengui ma vida,

dalt del cel, Verge elegida

                   t’aimare!

y pel be de ma Roqueta,

mitx angel i mitx Poéta

                   pregaré!

Ponssellina tendra y fina,

la ponssellina divina,

                   mon
amor…

Verge meva ben aymada;

Moreneta… Enamorada

                   del
meu cor…

       Tu
que tens els ulls tan grossos,

y els sonriures misteriosos…

Las dols colors vermellosos

                   del
clavell…

Tu qu’ ets menorquina neta,

la
Verge
mes
pageseta,

¡prega a Deu per la Roqueta…

                   prega
a Deu…!