Scripta: Scripta central (sense marca de subvarietat)

Sóc Tramuntana! I planyeu els ordis, blats, les civades…! -calzes primerencs d’or fi; bentost despulla i tomballa! Planyeu les minses airoles que de cap recer s’emparen! Planyeu els horts, tan femats de l’amorosa constància! Planyeu verdejants conreus! Les vinyes planyeu, ufanes! -pudibunds reliquiaris, turgències esmaltades-! Planyeu el préssec carnal! -vellut que embalsama l’aire- La Pruna!- … Llegiu més

(…) El pobre Lluís era un xicot delicat de salut; i en els sécs desmaiats de la seva cara llargaruda i en el mirar ombrívol dels seus grossos ulls melangiosos prou s’hi llegia l’ànsia, que li donava la perspectiva d’una nit al ras. Però nosaltres no tinguérem pietat. Que s’abrigués bé; no valia res engorronir-se; … Llegiu més

(…) Per fi, l’Ibo es redreçà, i reprenent el ganivetàs que havia deixat sobre una pedra s’enfilà pel marge de l’altra banda, espolsant-se com un cavall quan surt del bany. Allí es llevà el gec i començà a escórrer-lo cargolant-lo amb totes les seves forces, fent lo mateix amb un mocador que després se lligà … Llegiu més

Aturemnos aqui Tothom sap que a Ganxònia quan se escau la temporada dels bolets i els boscos dels voltants en lleven, els aficionats a anar-ne a buscar son en nombre extraordinari, i molts d’ells fins deixant els seus quefers i obligacions, van a fer el selvàtic saqueig esperonats pel gust que dóna collir d’entre la … Llegiu més

16 de janer de 1925. Sr D. Francesch Matheu – Barcelona. Bon amich: me fa estar ansiós lo teu silenci, y no voldria que la causa fos cosa de malaltia d’hivern. Acabo de rebre carta del Sr Bisbe de Vich, (què’s troba en una clinica de S. Gervasi) dientme que mereix del tot la seva … Llegiu més

En Xixanet En Xixanet era un noi petit, petit, i tot ple eixurit. Un dia sa seua mare, que era una pobre viuda ben pobre, me li diu: –Té, aquí tens es citrill: vés-me a cercar una grossa d’oli; emperò no t’aturessis pas a sa plaça a jugar a baletes, que es bailets te trencarien … Llegiu més

Estimat Rahola: Ja sabeu com jo sóc. No perquè no us escrigui deixo de recordar-me de vós. El període de transacció m’ha durat fins ara. Estava un poc desballestat i fa sols uns quants dies que començo a tenir un poc de temps sobrer per a dedicar-lo als amics. Aquí continuo sent el mateix home … Llegiu més

Uns consulta pel correu Cóm se fa desapareixer el pèl del cutis Sr. Sabi del Calaix: Fa molt temps que busco un bon específich pera ferme desapareixer el pèl (ó vello) de la cara y no’n trobo cap que’m dongui bon resultat; perque ha de saber que jo, mal m’está el dirho, soch bastant peluda … Llegiu més

[1] Als nostres llegidors altre cop tot jugant reapareixem a la vida periodística. Scherzando torna a comensar la seva modesta labor. Som els mateixos am nou entusiasme, tant sincers com avans, tant disposats a trevallar per l’ideal com allavors, tant segurs de que nostra obra será profitosa i ben rebuda com anys endarrera, i de … Llegiu més

El valor higiènic del xiular El xiular és una mala costum que pugna amb la bona educació, i que els pares i els mestres hauràn tractat de corretgir forces vegades en als nois. No obstant, sembla que no’s pot ser gaire exigent sobre el particular, i que sería convenient permetre algunes vegades aquesta expansió, per … Llegiu més

Vetaquí que una vegada hi havia una dona que li deien la Maria-Ruscots, que era un bon xic turel·la. El seu home ja ho sabia, i per això un dia que va haver de marxar, li diu: —Mira, en aquesta lleixa hi ha una olla de ferricots; no els perdis, que serviran per comprar un … Llegiu més

Als Aucellayres Crida pel Certamen que, si a Deu plau, ha de celebrarse a Viladrau per lo quart diumenge de Maig de 1907 Viladrau, vila ditxosa, que conreues ton areny en la falda platxeriosa del altiu y vell Montseny; que’t refresquen fonts gemades, y t’embauma’l bosch ombriu, y’t visiten a collades forasters en sé’ a … Llegiu més

Obligacions del ermitá 1.a Cumplir ell i la seua familia los debers de bon cristiá. 2.a Resar cada día y en familia lo Rosari devant la Mare de Deu. 3.a Cuidarse de la llimpiesa de la capella y de la sagristía. 4.a Tindrá obligació d’encendre y apagar la llantia y fer les demés funcions de … Llegiu més

Epilepsia, accidents, mal de caure L’epilepsia es el tipo de les neurosis: així com la corea es una neurosi localitzada, l’epilepsia es una neurosi generalitzada. Els accidents vénen de sobte: l’animal comença a tremolar, aixampla les cames, està si cau o no cau durant un instant, i, près de violentes convulsions, se tira a terra. … Llegiu més

Barcelona, 25 juliol 1904. Vives amic: La vostra carta, un cop arribada a Barcelona, tingué que ser enviada a la Rabassada, i allí arribà just el dia següent al de mon retorn a Barcelona. El resultat és que fins ahir no vingué a les meves mans i no vaig poder per tant enterar-me de son … Llegiu més

Pròlech La llénga catalana era ja arribada en plè segle XIVè. al pinacle de sa splendorositat. Conegudes són de tots los esperts filòlechs les numeroses e excelents obres, impreses o manuscrites, qui evidencien la preponderança política e literaria de la Confederació catalana-aragonesa en la dita centuria, com ben notori és lo splet de prosadors e … Llegiu més

ESCENA PRIMERA Surt FRANCISQUETA ab un cantiret de vidre. Foro dreta. BATISTA y’l MUNICIPAL a temps. FRANCISQUETA Qui sab ahont paran ja; no les veig en lloch. Acostantse a la botiga de fideuer. ¿Batista, no han passat ara mateix les maduxayres? BATISTA Al portal de la botiga. Ola, axerida. No ho sé; m’estava allí dins … Llegiu més

Madrid juliol 1906 Sr D Ernest Moliné y Brases Estimat nebot: Oportunement rebí ta ben volguda del 6 del corrent y junt ab ella un exemplar de ton llibret de poesies intimas y prench avuy la ploma pera contestarte, despres d ‘haber passat los ulls per las bonicas fullas del esmentat llibret que he llegit … Llegiu més

PRELUDI Es la fruyta de tardor, la darrera de l’anyada, del estiu abrusador n’ha begut la soleyada, y’n conserva la xardor mal s’acosti l’hivernada. Ha perdut el borrissol que la feya envellutada; l’ha colrada’l gran ressol, tots els vents l’han açotada; du la baba del cargol y del corch la dentellada. Mes tal volta es … Llegiu més

Prometatge El primer acte que celebren els nuvis, després que mútuament s’han donat aquèll sí espontai, que tan fèrmament unèx sos còrs enamorats, es el prometatge que’s fa casi sempre ab consentiment dels pares d’abdugues parts. Se reunèxen aquèstes a casa’l notari per a arreglar lo què’s diu els tractes o capítols: axò es, determinar … Llegiu més

Prescindint del afany de discutirho y cambiarho tot que caracterisa els nòstres dias, afany que tal vegada no es sino un efecte de la crisis que está atravessant la societat actual, perquè las societats, lo mateix que els indivíduos, cuan senten que tot els hi fa mal desitjan cambis de totas mènas, creyent que aquèstos … Llegiu més

(…) La Alosa es un aucell de 18 centímetres de llargária. La conformació de sos peus la obliga á caminar per sobre el terrer al estil de les gallines. Les ales no obstant li permeten un vol fácil y sostingut. La Alosa es un veritable obrer del camp; casi sempre son niu se troba á … Llegiu més

Buscant pis A mon amich Andreu Font y Mauri —Dispensi… ¿qué fora vosté la portera de… —Per servirlo… ¿Qué se l’hi ofereix? —¿Qué té les claus d’aquest principal que hi ha per llogar? —Sí senyor… ¿Qué’l desitja veure? —Prou; pero… lo que voldría primer fora que’m permetés descansar un rato… —¡Ah! Sí, senyor, sí; segui… … Llegiu més

Rvnt. D. Salvador Bover. Pvre. Gracia Barcelona 14 de novembre de 1895 Molt Sr. meu y amich: al rebre la seva carta me trobava molt ocupat y tinguí de sortir de Barcelona, per ço no m’ha vagat fins ara donarli la deguda resposta. Dificil es determinar ab precisió la patria del filosoph de qui’m parla, … Llegiu més

(…) —Quan un hom veu aqueixos matrimonis d’avuy al día que l’un tira per virondó y l’altre per virondera, y ab aqueixa poca moral que corra… ¡Ay, Senyor! jo no só cap vella, pero més m’estimo conservar l’estat honest, y al menos no tinch de ser l’escarrás d’algún d’aquestos homenots que en compte de muller … Llegiu més

Al mitj del carrer —Pst, pst. ¡Senyora Tuyas! —¡Uy, Jesús! ¡Senyora Monjó! —Dona, ditxosos los ulls… —Ja ho pot dir, sino que, jo li diré; no hi estat gayre bona. —¡Oh! donchs bé fa una cara prou rehixida! ¿No ha estat pas cosa de cuidado? —¿Qué diu? Sis dotzenas de sangoneras, manxiulas, banys de mostassa… … Llegiu més

[2] Sembla que ‘l Gobern d’Italia ha fet present al nostre la por que té de que pugui haverhi á Roma algun esvalot ab motíu de la peregrinació espanyola d’obrers pera anar á visitar lo St. Pare. Lleó XIII: y sembla que ‘l nostre govern n’ha fet cas, intervenint en l’assumpto lo nunci de S. … Llegiu més

(…) L’objecte, dònchs, que’m propòso, no es altre que estudiar les variacions gramaticals, que varen esperimentar les paraules catalanes en los segles XIII, XIV y XV al declinarse ò conjugarse; a fi de què, comparantles ab les que en nòstres temps s’estilen, se puguen vèure y apreciar les diferències qu’èntre unes y altres hi ha, … Llegiu més

(…) avuy es, quan més necessaris son los esforsos de tots los que’s preocupan per l’esdevenidor de Catalunya, procurant fer la més activa y popular propaganda de tot lo que directa ó indirectament nos duga á conseguir l’ideal del Catalanisme. Lo desitj de contribuhir, encara que sia en ínfim grau, á extendrer aquesta propaganda, es … Llegiu més

La taberna del Meru, més moderna que la de la Llucia, se trova unas quantas portas més avall de la Comfraría. Representa’l Buflet de l’estació ferro-carrilera al costat de l’antich hostal—comparantla amb la Llucía.—Se componia d’una gran sala a peu pla tota redultada de banchs y davant dels banchs hi hà taulas. Al fondu de … Llegiu més

An els qu’escriuen en catala Hi dividit aquet travall en dugas parts; en la primera estudío el sistema gramatical del català de Barcelona, qu’és el parlat, am petitas modificacions, en tot Catalunya, excepte en algunas comarcas de las provincias de Lleyda y Tarragona; y en la segona, tracto de donar una idea de com s’escriu … Llegiu més

Los aucells mereixen la protecció y respecte de l’ home; ja que no sols son lo més rich adorno de la naturalesa, á la que donan vida ab lo seu cant, sino que ademés prestan grans serveys al pagés destruint una innumerable cantitat de papayons y escarabats que son las mares de las orugas devastadoras … Llegiu més

Bulbos y Tubercles Lo bulbo es un rhizoma arronsat, que forma un plat mes ó menos groixut mes ó menos convexo que dona naixement d’arrels per la part inferior y que produheix fullas en sa part superior, aquesta part representa lo borró escamós de un vegetal cualsevulga que siga. Aquesta mena de tronch aixis reduhit … Llegiu més

Tota la vora de mar fins a la ralla de França Tornada: Tota la vora de mar fins a la ralla de França Vilanova són botés, a Sitjes ne són gitanas, a Castelldefels són grochs y a Barcelona són damas. Al Besòs són passa-colls, Badalona pany de tàpias, a Montgat són calcinés, venen la cals … Llegiu més

Avans d’ entrar en un’ altra classe de consideracions, explicarém á quí no ho sápiga, en qué consistéixen las nostras tant estimadas y jamay aburridas escudella y olla catalanas. Prescindint de las moltas variacions de qu’ es susceptible pera mellorarlas de gust ó de substancia ¿quins elements entran en sa composició? Carn de bou ó … Llegiu més

(…) Se deixa á má esquerra lo camí que ab 5 minuts puja al Hostal y á la iglesia de Riells, seguint lo deliciós que per entre atapahit y gegantí bosch als 5 minuts passa prop de Can Pelegrí á má esquerra, y als 2 minuts més se deixa á la oposada, la casa y … Llegiu més

La germinació no pot tenir efecte sens concorre l’ aygua, l’ aire y lo calor. L’ aygua estoba la grana y la fá inflar, l’ aire obra químicament sobre lo contingut de la grana y li serveix de primer aliment y lo calor apressura la germinació. Es necessari, donchs, que la terra que ha de … Llegiu més

(…) Teresa Molist y Suñé de Suñé morí al dia 26 de juiñy 1878, a las 9 1/2 del matí. Habia estat 3 o 4 semanas que no podia fer res. Ba pèrdrer la gana y los metjes opinaren que era una asfíccia de cort. Ella, per axò, no ba fer cuasi llit mes, a … Llegiu més

1.6. Nostra reaparició Al reapareixe á la vida pública hem de comensar per demostrar agrahiment inmens als suscriptors, que han tingut á be ferse càrrech de la nostra situació y s’han mostrat disposats á esperar, no vint y cinch dias, sino vint y cinch anys. Ho esperavam y n’estém satisfets, no per nosaltres, sino per … Llegiu més

MODO Y ORDRE QUE HAN DE OBSERVAR LAS JOVES NO- VICIAS DE COR Y RESPECTIVAMENT LAS DE OBEDIENCIA EN QUANT HO PERMET SON OFICI. PRIMERA PART. Al matí se alsarán en tot temps del any dos ó tres quarts antes que la Comunitat, y luego de vestidas se reunirán al lloch destinat per resar, ahont … Llegiu més

JUDICI DEL ANY. No puch dirvos d’ ahónt escrich, Perque m’estich amagat; L’ any vinént vos ho diré, Si d’ aquest n’ ixo ab lo cap. Ja veyeu quina marór Enguany en l’ Orient s’ ha armat; ¿Qué tal lectors, qué vos sembla Lo méu pronostich d’ antany? Lo turch imperi s’ ensórra; (¡Fassa Deu … Llegiu més

Mon estimat Gregori: En ta última apreciable he vist ab sentiment que gastas molt diner sens gran profit en lo arreglo ó millora de la Closa; y que ‘ls teus bons desitjos se estrellan sempre contra ta galta de instrucció agronómica, y de bons exemples que pugas imitar: com no es fácil que als teus … Llegiu més

ENEMICHS. Com á uns del primers y principals hi hem de contar, á pesar de la boniquesa de la major part de ellas, á las papallonas, ja sian diurnas, aixó es que volan de dia, ja sian nocturnas, aixó es que volan de nit; tant grossas com petitas; tant bonicas com lletjas; puig totas ellas … Llegiu més

L’avi Lluch, jayo d’ aquells que ‘s troban en lo poble més insignificant, qual seny es una recopilació de tots los senys del vehinat; crónica de lo succehit y oracle de moltas cosas qu’ han de passar y que ningú espressa ab tan catalana justesa de pensament y de llenguatje;—en Lluch, repetexo, després de veure … Llegiu més

(…) Entre marit y muller lo qui primer sacudeix la son, desperta al altre y ja li aboca la salutació de rúbrica; complerta aquesta formalitat, ella, la muller, se lleva y s’ vesteix ab una llestesa que causaria la enveja de qualsevol dels actors qu’ encarregats d’ un paper en lo desempenyo d’ una comedia … Llegiu més

Tots los escura-cassolas, homes, donas, xichs y grans, ricatxos y pobrissons, feu lo favor d’escoltar. Antes, si vos es possible, preneu un xich d’aigua naf, ó quant menos busqueu éter y tingueulo preparat, puig es fácil que sorpresos vos dongués un tom de cap y cayéntne de bigotis vos aixafessiu lo nas. Es de tanta … Llegiu més

EXEMPLE D’ UNA CARTA FAMILIAR. Barcelona 13 juñ de 1871 A D. Francisco Ribas. Exordi. Mol estimat parè: Cuan l’ cor pert lo que mes estima en l’ mon, no hi ha paraulas per espressar l’amarga pena de ques troba poseit; y si la perdua es irreparabble, queda sempre viva en ell la impresió del … Llegiu més

Dic dòs qu’al téms del primé Réy da Xipra, dasprés da la cunquista da la Tèrra Santa par Gudufrèdu da Bulló, va sucssahì qu’una jantil dona da Gasconya va’ná paragrinan al San Sapulcra, y turnan d’allí va sé ultrajada p’alguns hòmas duléns y élla quaxans’an sénsa cap cunssól va panssá d’anars’an a fé una reclamació … Llegiu més

31 de Mars de 1876. Sr. D. Joseph Serra. Apreciat amich: temps fá que no he tingut la satisfacció de parlarvos ni escriurevos, mes no he duptat per aixó de dirigirme a’vos en demanda de un petit favor. Per «la Renaixensa» y pels periodichs de Barcelona tal vegada haureu vingut á saber que junt ab … Llegiu més

(…) A Basilea, una nit, Holbein torna á casa sèva tòt content, ab la cara alegre: vá tal·lareijant una cansó báquica tot caminant y fènt ésses. Ja arribat al devant de sa porta, ja la obra: una esmortuida llum il·lumina una trista escena. Aprop de una llar sens foch, sa pobre dona sentada tè en … Llegiu més

[4] -¿Qué no hi fora ‘l senyor? pregunta un entran á una botiga. -Sí senyor; ¿per qué? contesta ‘l noy que despatxaba. -Venia á cobrarli aquells pantalons. -Senyor Ramon, crida ‘l noy; venen á cobrarli ‘ls pantalons. -Digas que no hi só, respon l’ amo desde dintre. -Ja ho sent, diu ‘l noy al que … Llegiu més

2 on MANAMENT. ¿He blasfemat, ó he estat causa que algú blasfemás de Dèu, de Maria Santíssima ó dels Sants?… ¿ He anyadit lo sant nom de Dèu á algun renech ó paraula mal sonant?… ¿He fet juraments falsos tant en tribunal ó judici, com en conversas ó disputas?… ¿He fet juraments dihent: ja los … Llegiu més

Lo gran amor que porto á las cosas de ma terra, m’ ha mogut á publicar aqueix llibre de rondallas, que si be bonicas en lo fondo, no sé si totas ho serán prou ab la forma ab que son posadas. Perque jo be sé que la sencillesa es lo que millor las hi escau, … Llegiu més

El dia 21 abril 1866, Pepet ha observat que Ramon havia vomitat 3 o 4 dies seguits, y ab una mateixa hora, que serían las sinc de la tarde. Y ha dit que podían ser febras y ha ordenat que el dia 22 prengués sis píldoras, comensant de bon dematí y de dos en dos … Llegiu més

DIA OCTAU Fet lo senyal de la creu, dit lo acte de contrició com en lo primer dia, se dirá la següent Oració particular del octau día. Flebat Mater ejus irremediabilibus lacrymis. Tob. C. 10. v. 4. Ploraba la sua mare ab llágrimas irremediables. O María, mare tota de amor! jo vos considero representada en … Llegiu més

Nina, la nina, á quí per tendra y pura la font retrata en son brunyit cristall, deixa ta cambra y fins á mí devalla, que ansiós espero já ton front besar. Ja l’ alba trenca, ja la flor esclata, las aus pidolan, la boirada plou, l’ aura rondina refregant los cánams y canta en las … Llegiu més

Contracte que los abaix firmats ans obliguém á cumplir lo un á l’altre ab los pactes que á continuació se espresan: Primer: Jaume Renom se obliga á traginá tota la pedra que necesitia Josepha Lleal per los forns de la seba fábrica que té situada en lo terreno de Don Ygnasi Ventós, frente á la … Llegiu més

En nom de Deu Nostre Senyor i Maria Santisima Nostra Senyora. Sia manifest; com Francisco Vilarrubia i Torrellebreta, vehí del terme de la Vila de Moyà, duenyo i pocesor del Mas Paloma del terme de Artés; i Saigimon Planas, vehí de dit terme d’Artés, han format el següent conveni. Dit Saigimon Planas se constitueix Majordóm … Llegiu més

En lo mòn no hi ha res que sie inútil, tot té lo séu fi ú objecte y ha rebut de mans del Criador las virtuts ó propietats necessarias per cumplirlo. Desde las grans rocas que forman altíssimas montanyas fins al gra de arena mès diminut, desde los animals mès grossos y corpulents com la … Llegiu més

(…) La famosa coba de Santa Maria Magdalena en Provença, oferia als seus intents, un lloch solitari, tan mes agradable, quant era perfectament conforme al seu esperit de reculliment, y de penitencia. Demaná pues, y obtingué de sos Superiors la llicencia per retirarse á aquella santa Hermita, ahont per molts anys tingué una vida mes … Llegiu més

Que la contemplen no obstant en aquest retrato, que de ella fa lo devot y docte Pelbarto, (In Stellar. 1. 5. p. 3. a 2.) ab lo que de ella han dit en tots temps los Sants Pares é Historiadors antichs. «La Santíssima Verge, si bè era de forma ó figura mòlt agraciada, y estatura … Llegiu més

Aministía que llibre y espontaneament ofereix á la molt noble y lleal ciutat de Barcelona, lo Conde de Camamilla, per motiu del seu adveniment al trono, proclamat Carnestoltes segon, en lo memorable any de 1860. Jo so fill de aquell gran Rey, Molt gran y molt poderós, Que l’any passat va pareixer Brillant de gloria … Llegiu més

ESCENA VI MAGI, TUYETAS, JUANET, por el fondo. MAGI Ya t’has daixat la finestra uberta de pal á pal. TUYETAS Taniu rahó. MAGI Tanca adal, y aparía la manestra, parque ma la vuy calá sensa habé d’ansendra llum, qu’als budells ma fan rum, rum, y es que demanan supá. TUYETAS Vaitx, para. MAGI Da qué … Llegiu més

(…) Pesats estos set mesos que estaba tan y tan bo, resultà que, per instància de son cusí, que se astaba ab sa compañia 3 o cuatre mesos, s’abia per recobrar de la enfermetat del pit que patia bestan y, aben-sa posat bastan bo, determinaren pasar a Barña per estar am més comoditat y debertimens. … Llegiu més

Caragols Se posarán ab aígua en una casola ú olla ben tapats la nit antes, lo endemá sels fará donar un bull ab aigua neta, se trauràn del foch, se llansarà l’aigua y se rentaràn be ab aigua y sal, passatne algunas aiguadas, despres ab aigua y sal sels fará donar dos ó tres bulls: … Llegiu més

FORMAT EN COLUMNA (OBRA DE TEATRE) (ARXIU ADJUNT: C-151a)

JANER. En aquest mes la naturalesa está com morta, perque li falta lo calor del sol, per passar mòlt baix y estar pocas horas á la nostra vista, y ja sabeu que aquest ástre benéfich es qui dona vida y animació á las plantas, junt ab l’ aygua necessaria. CONREU DELS CAMPS.—En terrenos en que … Llegiu més

8. ¿Y quet diré dels balls y saraus? Te diré que ditxosa la dona que may haja ballat: perque los balls estan en oposició ab lo esperit de Jesucrist y de la Iglesia. Cristo prohibeix las paraulas ociosas, y mana la penitencia: en lo baptisme se renuncia al dimoni, á sas pompas y á sas … Llegiu més

62. Remey per espayma. Pendràs un ansat ab aigua, lo posaràs al foch: arrancant al bull, hi tiraràs un poll viu, plomas y tot, que no tinga sinó vuit ó deu dias, li faràs donar alguns bulls, donant aquell caldo al espaymàt. 63. Remey per matar un cranch ja llagat dintre del cañó. Pendràs un … Llegiu més

FORMAT EN COLUMNA (LLISTA DE PREUS) (ARXIU ADJUNT: C-149)

(…) Y d’esta manera fou anomenant mólts caballers del un y lo altre escuadró qu’ell imaginaba; y á tots los doná sas armas, colors, empresas y motius de improvís, arrebatat de sa loca imaginació; y sense parar prosseguí dihent:—Aqueix escuadró de aqui davant lo forman gent de diversas nacións: aquí están los que béuen las … Llegiu més

PROLECH. Aquest calaixet de sastre, Fruyt del oci y del neguit, No sabent á qui, dedico Al qui lo vulla llegir, No crech sia del agrado De aquells catalans tan fins Que creuhen sèr cosa baixa Lo expressarse en llemosí: Ni de algunas damas cultas Que apenas saben llegir Y la llengua de Cervantes Mastegan … Llegiu més

a) 20-VI-1842 Dia de pesca. Arrossada Lo dia 20, al surtí de casa per anà a cridà los compañs, feya molta calma, però después, quant he sigut a la vila, hi habia un poc de ayre de gargal. Y jo, Juan Feliu y Jusep Sagrera habem anat a Llafranc. Y quant habem sigut allí ja … Llegiu més

(…) lo infelis pagés ó llaurador que apesar de la noblesa de son ofici se veu condemnat á treballar la terra que rega ab lo suor de sa mateixa cara, quant al visitar sos camps creu veurerlos ufans y vigorosos, troba sos sembrats groguenchs, plens de tisó ó robell y veu frustradas sas mes preciosas … Llegiu més

DEDICATORIA. Nobles fills del Ter y del Llobregat, vosaltres en particular habitants del camp y la montanya en las venas dels quals circula mes pura la catalana sanch, á vosaltres en fi á tots quants entusiasman las glorias de la immortal Catalunya, ve dedicada aquesta Revista. Y en veritat: uns escrits encaminats á recordar los … Llegiu més

Abrejínias cubertas y candidas Prench albregínias, las baitg puntxant y tirant-las ab aigua clara, poso-las a entendrir y, cuant sont tendres, llanso aquella aigua, ne paso altra de clara fins a tant me surt freda. Lo englotir, cubrir y candir, com en lo ponsem. (…) Conserva de magrana Prench magrana, ne bas traent la grana, … Llegiu més

Sac. O matrimonis fets sens consideració! O vocacions erradas! Sabs de ahont prové tanta corrupció de costums, tants pecats y tantas animas al infern? Prové de las vocacions erradas, de pendrer lo estat sens consideració, de mirarse la elecció de estat ab tanta indiferencia com si fos una cosa de poca importancia; sent aixis que … Llegiu més

(…) «Succeyí la desgràsia en Tous, que pujaren los de la patuleya de Igualada y encontraren lo comendan de armas dels carlins en Tous y lo mataren, de promta, sens donar-li tems tan solamens de dir un acte de contrició y agafaren un altre soldat seu, que se anomena lo Tomàs de Jaumet, de cal … Llegiu més

LAMENTOS. Puig en lloch lo bè troban, Plorau ulls meus, plorau. Qui podrá darme consol En una desditxada sort? Ay! inexorable mort Com has apagat mon sol! Perque me has cobert de dol? Perque me has robat la pau? Plorau ulls meus, plorau. Aquell bè que tant amava, Aquells ulls quem davan vida, Aquella ROSA … Llegiu més

FORMAT EN COLUMNA (LLISTA DE PREUS) (ARXIU ADJUNT: C-145bis)

(…) Al publicarlas no pretent sino despertar algunas palpitacions en los cors dels verdaders catalans que se pendrán la molestia de llegirlas. Lo Gayté del Llobregat no aspira á cenyir la gorra de trobador ni á puntejar sa lira, puix coneix massa be que romperia sas cordas tant sols arribás á posar sa má pesada … Llegiu més

NOTA.—Lo dia 10 de Setembre de 1836 per ordre del M. Ilustre Sr. Gobernador de la Provincia de Gerona y per ordre del M. Ilustre Sor. Vicari General del Bisbat D. Joseph Aguilar, abent rebuda la ordre de S. M. la Reyna Gobernadora, vingue en esta Rectoria lo Sr. Comendant de Armas junt ab la … Llegiu més

Supputació de la moneda romana reduhida a la catalana, segons que una e altre corresponen a la tornesa. Memòria composta per lo Dr. Joaquim Vall-llocera y Vall-llocera, prebere natural de esta ciutat de Barcelona (…) Prefaci O tu, qui prens aquest quadern en tes mans (e fes-ho o no per amor a les antigalles), si … Llegiu més

En nom de Déu. Amen. Per cuant los pare y fill Vicens y Vicens Garriga, fabricants de vidre y vehïns de la parròquia y terme de Viloví, en la província de Gerona, han convingut y projectat establir una fàbrica de vidre en lo mateix poble y terme, per cual motiu desitjan formar, com des de … Llegiu més

Pere del Canarro. Ara deu 15 visitas per una malaltia que tingué la sua dona l’añ passat de 1848. Calosa. Té pagad 1844 y donaba 1 1/2 pessetas per Medje y 1p. per Cirurgi’a. Carreta. Té pagad 1844. Die 19 novembre de 1848: 1 jornal. Quinto. Ha pagad 1842. Rebud 6 remitjos de fer oli, … Llegiu més

LA PATRIA. TROBES. A Déu siau, turóns, per sempre á Déu siau; O serras desiguals, que allí en la patria mia Dels nuvols é del cel de lluny vos distingia Per lo repos etern, per lo color mes blau. A Déu tú, vell Montseny, que dés ton alt palau, Com guarda vigilant cubert de boyra … Llegiu més

NOS D. SALVADOR ANDREU P REB. Mestre en arts, Dr. en ambos drets, Advocat de esta Real Audiencia, Ecsaminador Sinodal del Bisbat de Girona, Beneficiat en la Iglesia de San Miquel de esta Ciutat, Provisor Vicari General y Oficial per lo Illustrissim Sr. D. Pere Martinez Sanmartin per la gracia de Deu y de la … Llegiu més

METODO PRESERVATIU. 1. Se pendrá en dejú un poch de aiguardent anissat, bebent en seguida un vas gran de aigua. 2. Avans de asmorsar, de dinar y de sopar se pendrá un poch de vi usual seguit de mitg vas de aigua. 3. No se beura vi en los menjars, sino aigua, segons la set … Llegiu més

Aqui s’compren una de las causas principals del desarreglo de nostre método de vida, puig èl mal us dels alimènts tan per sa cantitat com per sa calitat mereixen la major atenció, y es lo que mes influeix en que s’ manifestia l’ enfermedat. No darém concells aqui á las personas qu’ habitualment son temperadas, … Llegiu més

¡O Cor adorable de mon divino Salvador, deposit de totas las gracias, y refugi de las animas santas! ¡O Cor sagrat, objecte digne de las complacencias del Etern Pare, que ab tant prodigiosa ternura nos amáu á pesar de la nostra insensibilitat, y de la nostra monstruosa ingratitut! quant inefables son las dulsuras y las … Llegiu més

Urgell 20 Stbre. de 1822 Sr. Joan Vila y Galí Cm. Cosí: no puch menos que fervos partícipes de la gran alegria tenim de haber Deu Ntre. Sr. librat a la Maria Rosa del feliz part de un Noy gros y robusto com que fos fill de la dona més corpulenta; a las 8 del … Llegiu més

En la villa de Olesa de Montserrat del Bisbat de Barcelona als dies del mes de janer del any mil vuit cents vint y sinch: Los senyors Josep Matas, Josep Pasqual, Don Bonaventura Valls y Sebastià Navarro tot vehints de la predita vila de Olesa, com a comisionats segons afirman juntament ab Joseph Janer, en … Llegiu més

OBLIGACIÓNS que tenen de cumplir los SERENOS de la vila de Reus. 1.ª Desde pascua de resurrecció á primer de setembre surtirán de la plassa á las onze, y retirarán á las cuatre: y de primer de setembre á pascua surtirán á las deu, y retirarán á las cinch. (…) 3.ª Á cada un dels … Llegiu més

FORMAT EN COLUMNA (OBRA DE TEATRE) (ARXIU ADJUNT: C-143b)

Desde los primers moments en que se publicá en 31 de Mars de 1830 la Pragmática Sanció ab forsa de lley, feta per lo Senyor Don Cárlos IV en las Còrts generals de 1789, que restableix la lley de Partida citada, se suscitáren alguns duptes motivats mes principalment per lo secrét en que habia quedat … Llegiu més

FORMAT EN COLUMNES (ARXIU: C-138)

A la Real Junta de Gobern del Comers de Cathalunya. Molt Illustre Senyor. La major part dels naturals de esta provincia han desitját en tot temps una gramática impresa de la llengua cathalana; y casi tots los estrangers, que per rahó del seu comers venen á esta capital, la troban també á ménos, pera perfeccionarse … Llegiu més

(…) Perquè unas Donas sobre bingudas aixís n’i ha moltas, que sempre suplícan y sempre ab las Llàgrimas deban dels ulls del seu espòs Marit. Y de vegadas no miren ditas Madrastas de unas aixís de moltas cosas que ellas alcancen ab sas trasses y mañas y bonas paraulas que ellas sòlent tenî tant dolsas. … Llegiu més

Gola De la gola, lo apetit, ataca mentra·s petit; és de bèurer y menjar, un frenesí singular: de moltas casas est vici sens pensar és lo suplici; y lo vi, principalment, si priva lo enteniment té tanta propietat, se diu, «fa agafar lo gat»; ni de ell se fa ja cabal ni per testimoni val: … Llegiu més

Dia 22 de Abril del añ 3, ràrem en Aspaña ÿ vam.entra per Puixsardà ÿ a Puixsardà rem 3 dias: dia 23 ÿ 24 ÿ 25. Y 26 vàrem ana a.Vallvé ÿ a dia 27, a Vallvé, ÿ férem descolga 16 omans realistas que eran colgats en un prat ÿ los férem porta en.tera sagrada … Llegiu més

Coblas per cantar á las minyonas en temps de camilleras Per la tua gran finesa, Y la bona voluntat Cantarém ab alegría Y no’t voldriam enfadar: Lo tracte es de ta hermosura ques una cosa sens par. Nostre Senyor t’ha criada Per fer morir y penar. Lo primer, es un goig alegre Comensant ab lo … Llegiu més

Instructa per los individuos del Gremi de Tenders Revenedors de la ciutat de Barcelona, de les facultats que los competeixen en ús de son ofici, inseguint las ordenanzas, reals privilegis y declaracions obtingudas per la superioritat. Podrà tot tender revenedor revendrer per menor en la present Ciutat y sus Suburbis, los comestibles y demés gèneros … Llegiu més

(…) Als primers Desembre 1808, un caputxí se tancá en la torre de Snt. Miquel de Fluviá, ab alguns paisans, foren sitiats per los francesos, luego tingueren que capitular, per falta de viures y tractaren que serian presoners de guerra, los francesus apurats del foch que los hi feyan la torre dita, calaren foch á … Llegiu més

Mes tinch rebut del Sr Rector de San Jaume la cuantitad de quatra unsas de or. Palma, 21 de agost de 1810. Adrià Ferran Dia 16 desembre de 1810 tinch rebut del dit Sr Rector de San Jaume 26 lliures que és el cumpliment de las set sentas satanta lliuras que és el total balor … Llegiu més

1. Primo. Sàpia lo arrendatari, a més del preu [que] oferirà, hage de pagar al corredor dos ll. y al notari lo salari, paper sellat e hipotecas del acte del present arrendament. 2. Item. Sàppia lo arrendatari que durant el present arrendament dits honorables regidors li cedeixen los corrals, y casa per lo tallador. 3. … Llegiu més

Cuixa de Moltó estufada Golpejarás las cuixas de modo quels ossos se rompen, fica-i algunas metxas de cansalada, algun clavell, y algun gra de all. Posa á una olla tan vinagre, que úmplia mitja càscara de taronja, y altre tanta aigua ab pebre, y nou nuscada, y sal, tir-i la cuixa, tapa la olla ab … Llegiu més

a ) La casa del Masover del Cavaller, que antiguament fou habitada per sos respectius amos, ab una bona cabaña, edificada per Francisco Vila y Cavaller, se troba ab la tinguda de unas 46 quarteres conreu, en esta forma, unas 17 quarteras y mitja que lo Masover amena per añada, y las restants las amena … Llegiu més

Que fragil y miserable es la vida del home A. O. ? precipicis y perills no circueix a las nostras pobres animas; nos succeieix A O lo mateix que ????? lo Sagrat Evangeli de abuy; ? habent sembrat un llaurador bona llavor en son camp, al haber nat lo blat, repara ? hi habia entre … Llegiu més

Noto: Que lo meu mosso Thomàs Fruytós, ahir divendres dia 2 de juliol de 1791, a cosa de las 9 horas de la nit (havent ell treballat tot lo dia per mi en las Serras, cavant las voras dels Rosers), me digué que ell, ahir mateix divendres , al plegar del treball a entrada de … Llegiu més

FORMAT (LLISTA DE PREUS) (ARXIU ADJUNT: C-131bis)

a) Vilaseca, y D(esem)bre 5 de 93. Esteva: Ay rebut la teva desetenta carta y veix tota la teva picardia y s’és averiguat tota la meva traigèria que tenia en eix assumpto. Sobra tot no’t descàlcian, nega sempre y digas que ellas són minyonas de totom; ella (ha) estat ab lo fill de Jaume Vidal, … Llegiu més

Mataró, desembre 17 de [17]97 J. M. J. Sr. oncle tot de mi estimació, Tinc rebuda la sua dels últims de uctubre y me compadesc moltíssim del seu treball, y tan com és pen[ós] és de mèrit pres per amor de Déu que tan nos vol per lo Cel. O dexosas enfermedats! si ab ellas … Llegiu més

Gerona, i setembre de 1788. Amich i Sr. àngel pacificador: Felicito a V. M., i a tot eix popble mil enhorabonas de la providència que per la poderosa mediació y repetidas sinceras instàncias de V. M. se ha servit acordar i donar est Sr. Illm. per lo restabliment de la bona armonia, pau, quietut i … Llegiu més

Als 28 de febrer de 1789, a la tarda, la Real Sala Extordinària posà los dictes per los carrers, lo un per lo pa que aniria en lo mateix preu que al mes passat, però seria més curt de pes, i lo altre edicte era que si ningú sabia blat, que lo anés adonència, que … Llegiu més

a) Casrellbisbal (…) [42.] Aquest pont uneix las parròquias de Martorell y Castellbisbal y pot formar-se allí la assèquia (tantas vegadas projectada y anivellada, y passa son nivell al presbyteri del convent de Pedralbas, y casi determinada al principi d’esta centúria) per a passar al Besòs y regar tot lo Pla de Barcelona y dar … Llegiu més

En la ciutat de Vich, a set dias del mes de Maig de l’any de Nativitat del Senyor de mil setcents vuitanta y nou. Bonaventura Fuster y Salvador Casadevall, traginers, ciutadans de Vich: Per quant ab lo acte de l’arrendament dels Molins paperers y feriner dits de Fàbregas de la Parròquia de Santa Maria de … Llegiu més

1 Primerament se mana y ordena que los bestiars, per entrar y eixir del terme de Aleixar, així per pasar de trànsit de un poble a altre, com per entrar a pasturar las herbas de sas terras, sols púguian passar per les carreradas següents: primo per la riera dita Mussara, començant al terme de Vilaplana … Llegiu més

Dia 10 de Abril de 1780 Joan Cabaner ermitá de Ntra. Sra. de Moncada ha donat lo compte del inventari del que se encontrá en la Capella y Casa aso es del que es de Ntra. Sra. y de dita Hermita á mi Cruset Rector de Sant Iscle. Primo en la capella dos Angelets de … Llegiu més

1. […] Durant dit arrendament haurà d’habitar, pastar y vendrer lo pa en la casa pròpia del Comú de dita vila, situada en la present vila y cerca la plassa de ella, en la qual se troba construït un forn bo per pastar, com, y també, un taulell; havent dit arrendatari de pagar per lloguer … Llegiu més

Inventari dels Vestits que se troban existents de las Òperas fetas en los Anys 1783 y 1784, en que ha cuidat la Ilustre Administració del Hospital General de las Diversions del Theatro, y al marge de cada un, la estima feta per Joan Planás, Sastre, per part de dita Administraciófi y per Anastasi Lacreu, sastre, … Llegiu més

EN BARCELONA, A … DEL MES DE … DE 1784, INTENTARON HAZER EL EXPERIMENTO DEL GAS, ENGAÑADOS DE UN FRANCES. Y AVIENDO ALBOROTADO LA CIUDAD, AL CABO QUEDARON TODOS BURLADOS, PUES NO QUISO ELEVARSE. A ESTO SE HIZIERON LOS SIGUIENTES GOZOS, COMO LOS QUE SE CANTAN TODOS LOS SABADOS DEL AÑO A NUESTRA SEÑORA DEL … Llegiu més

a ) Nota del dia 4 del mes de octubre, que era lo meu sant, sant Francehs. Baitg anar a Barcelona a bendrer una xàbega de palla, y en benbenut men batg a comprar lo que abia de comprar per casa; y abèn comprat pugí a caball a nal caball i men torní dret al … Llegiu més

Adjunt acompaño la nota de las eynas que existexan de la fábrica: Nota dels talers y arreus de offici de Veler que existexen a mon poder, que son propis del Sr. Pau Miarons, de Barcelona, a saber: 7 talers tots guarnits ab los arreus de fusta quels correspon. 10 caxas sobreras de diferents qualitats y … Llegiu més

a ) [7 de gener de 1775] Amich Esteva: En ocasió que anaba a tornar resposta per quedar combingut de pendrer un aprenent, est Sr. Coral me digué trobarse ab carta tua que intentabas posar en ma casa per aprenent a ton Germà, y desitjan ferte comprendrer la hemistat que te professo, dich que axis … Llegiu més

Caldes de Munbuy, y Juriol 2 de 1798. Caríssima J[ose]pha. Esta és per dir·te com avuy vem començat a pendra los banys. Per la hora present tots astem bons, gràcias a Déu, axí sigui tots vosaltres. Sobre tot coydado en las cosas de casa, y en Ramon que vàjia a·estudi y que sigui bon minyó; … Llegiu més

(…) Pocas vegadas haurà donat la vila de Os demostracions iguals de contento com en esta ocasió. Las continuas aclamacions, la pressa y solicitud ab què a porfia se empenyaba tot lo poble y forasters a ocupar una y altra vanda del camí per ahon devian passar sos señors, casi impedint lo pas junt ab … Llegiu més

(…) Els vaixells de Malta fondegen en aigües de Barcelona. Dia 15 de juliol del present any [1769] donaren fondo a una llegua de esta ciutat los vaxells de Malta. (…) Die 5 de Agost de 1769 a las dos horas de la matinada se ha calat foch en casa de un fideuher en lo … Llegiu més

Sia a tots notori, com los molt Ilustres Senyors Don Joseph Matheu Prevere y Canonge de la Santa Iglésia Cathedral de esta Ciutat de Barcelona, Dn. Joan Anton de Sentmenat, y de Boxadós, Marquès de Sentmenat y compte de Munter, Regidor perpètuo de dita Ciutat, Don Pau Puiggener, també Canonge de dita Santa Iglésia, y … Llegiu més

(…) Quand la Roja está plantada en un terreno molt humít, la aygua se escorre à las faxas que deuhen cavarse cada vegada que s’ calçan las taulas; peró si lo terreno fos molt sec, apár sería millor ferhi solcs, com quand se vol plantar una Viña. Alashoras se planta la Roja al fondo del … Llegiu més

Dia 21 de desembre de 1766. Convocats y congregats en Consell General los indivíduos de la Germandat de devoció baix la invocació del gloriós Sant Roch de la Trinitat Calsada de Barcelona en la aula capitular del dit Convent ab intervenció y Presidència del Reverent P. Fr. Magí Planas, Religiós de dit convent, y Sacristà, … Llegiu més

a) Deutes de Joan Anglada Lo dia 16 satembra prangí las buyt aboyas a Francisco Cals a fià, li dech setsa lliuras de las abo[y]as li prometo a pagar per Nostra Senyora d’agost de l’any 1760. Més dit dia li manllabí set lliuras las y prometo tornar per las carnastoltas de l’any 1759. Las 7 … Llegiu més

A les deu horas del dematí se sangrarà y a las 3 horas de la tarda se tornarà a sangrar una hora després de la sangria se li donarà un cervicial y sino trau lo cervicial o be no fa effecte passada mitja hora se li aplicarà una cala. Portaran del Apotecari píndolas de las … Llegiu més

Joies propietat de na Maria Àngela, vídua de Dalmau de Farners i última senyora de la casa Farners que visqué en la casa que la família tenia a la plaça pública de la vila Un Bahulet guarnit de mar y perla ab quatre capsas per tenir lo or dins lo qual se ha trobat lo … Llegiu més

Vist ja que gent habita en la Assia y país de Llevant, veurem ara son modo de viurer, y primerament faré ara una descripció de sas habitacions. Las casas de Llevant venen á ser á la moda cartuixana, que per lo regular no tenen alts, sino que en lo primer pis; sas habitacions no tenen … Llegiu més

(…) Al mes de juny del añy 1764 arribà a Barcelona una gegantesa que tenia 13 palms y mitg de alsada. (…) Die 3 del mes de maix del any 1765 eixiren diferents quadrillas de gitanos ab licència del Governador per matar los gosos de la ciutat, però los que portavan collar ab pañy y … Llegiu més

1. Primerament, lo mestre que empendrà dita obra haurà de arrencar a sos gastos tota la pedra calcinal que haurà de ser picada per la obra baix especificadora en la padrera de Avinyonet y en lo lloch ahont los assenyalarà lo señor Martí Riusech, y podrà lo mestre antes de empendrer dit preu fet mirar … Llegiu més

Molt Iltre Señor. A vista del turbat ordre, y dels incorregibles errors, per no ser fàcil averiguar lo autor de ells, que se cometan ab enfadosa freqüència en la aplicació dels remeis, y distribució de aliments en la curació dels malalts, que V.S. en est Hospital general confia a nostre cuidado: avem passat un, y … Llegiu més

GOIGS DEL GLORIOS SANT PALLARI, LOS quals se cantan en la sua Santa Capella del Lloch de Pujar- nol, Bisbàt de Gerona. Prodigi de Santedat, Taumaturgo portentòs, siau Pallari Advocat dels que confiam ab Vos. Hibernia ser vos donà, Embru son Arquebisbàt, en lo qual may governà, millor ni més Sant Prelat dichosissima Ciutat, y … Llegiu més

a ) Corol·lari de les guerres (…) Axís advartesch a tots mos decendents que, en cas en ningun temps hi agés algunas guerras, que en ninguna de las maneras no se afaciónian ab un rey ni ab altra, sinó que fàcian com las matas que són per los rius, que quant ve molta aygua se … Llegiu més

FORMAT (LLISTAT DE PREUS) (ARXIU: C-108bis1)

Encantau y al publich encant al mes donant lliurau y arrendau per temps de sinch añs que comensarán â correr des del primer dia del mes de Janer primer vinent de mil set cents trenta quatre y finirán lo ultim die del mes de Desembre de mil set cents trenta vuit lo Hostal, Taverna, tenda … Llegiu més

Sobre lo conveni, concert ô preu fet y fabricar de nou una barca per servey del pas que la Universitat de la parra y terme de St. Pere y St. Pau del Prat, bisbat de Barña, te en lo Riu de Llobregat, per y entre Pere Vidal, pages y Batlle de la dita parra de … Llegiu més

Die 4 Martii 1736 Los Molt Iltres. Sors. Admors. (absent lo Sor. Dn. Anton de Güell), junts en Admº. Per lo bon govern y regimen de la Cirurgia del pnt. Hospital han deliberat sian observadas y participadas en dita Cirurgia las Ordinacions següent: 1. Que tots los Fadrins y Aprenents degan estar subjectes al Fadrí … Llegiu més

Inventari dels béns de Pere Gubau, pagès del Carrer de Dalt, fet el 7d’octubre de 1730 Pere Gubau, pagès, del carrer de dalt o de las fexas d’en Mola ab son hort y cort devant de dita casa a la altre part del carrer. Entrada: Pastera de tomba patitona de fusta de pi ab son … Llegiu més

FORMAT (LLISTAT DE PREUS) (ARXIU: C-105bis1)

Fills meus amats A mes daquells tres ramells, ó ramellets de flors, divit en tres parts no vull dexar de introduirvos aquexos principis de Sirurgia en lengua catalana y axo perque vingau en conexensa de las enfermedats los quals principis son un tractat de Sirurgia compost per Geroni de alaya Cirurgia de la Cort de … Llegiu més

a) Memòries de la família Bellsolell (1727) (…) Poso per memòria, que als 24 de maig de l’any 1727, a l’entrada de fosch, féu un tant gran ayguat que ab molt poch temps de plòurer vingué ab tanta abundància lo nostre rial que crech no se havia vist may una tal cosa, pués trencà ja … Llegiu més

Die XIII, mensis Januarii, anno a Natte. Dni. MDCCXXX. In Dei nomine. Amén: Per quant los Iltres. Sors. Admors. del Hospital General de Santa Creu de la pñt. ciutat, ab deliberació per ells presa lo dia dinou del mes de Desembre de Mil setcents y vint y set, y per las causas, motius y rahons … Llegiu més

1.— Gloriosa Verge, y Santa Christina intitulada, puix teniu gloria tanta, siau lo nostra Advocada. 2.— Vos foreu martiritzada en la edad de onza anys; perçó sou tant venerada en tot lloch de Cristians, vencedora de Tyrans, foreu Vos Verge Sagrada, &c. 3.— Lo Tyrà de vostre Pare, vos dava vida cruel, y vos com … Llegiu més

GOIGS DEL GLO RIOS S. THIRSO MARTYR, CVYA Ma se venera en lo Imperial Monestir de Sant Esteve de Banyolas del Orde de S. Benet. Pues de Deu lo ardent amor vos feu Martyr esforçat: siaunos Thirso advocat, y enseneu lo nostre cor. Cesaria Ciutat Noble fonch lo Theatro primer, en que vostra fe va … Llegiu més

(…) Memòria de mi, Fransisco Gelat, com en aquest any de 1709, allí als primers de janer comensà a fer un fret molt tremendo, que féu uns vuit dias que de dias i de nits, crec que sempra glasava. Lo fret que féu se pot considerar, que la Tordera i rieras tot era glasat, encara … Llegiu més

a ) Vna donzella cega de vna desgracia, per là intercessiò de Maria Santissima de Bellulla recobrà la vista. Una donzella anava á visitar nostra Senyora de Montserrat, en companyia de son germá, y diferents altres personas; y passant vna nit per Tarrassa, lo Batlle de la Vila volguè pendrer lo germá de dita donzella, … Llegiu més

En lo ani de 1713 se ambarcà també la muller del rey Carlos y se.n anà ab sun marit al Imperi y tots los qui donave aiuda al rey Carlos se.n tornaren a llurs terras; so és los inglesos y olandesos y purtuguesos. també se anbarcaren los alemanys, sinó que antregaren a la ciutat de … Llegiu més

(…) P. Si lo pare, ò mare es pobre, y no pot sustentarse ell sol, tenen obligació los fills de sustentarlos? R. Esta obligació tenen, quant ells se veuhen ab possibilitat, 195 Estan obligats los fills â socorrer las necessitats espirituals, y corporals de sos pares, sempre que pugan; y aixi pecan mortalment los fills, … Llegiu més

Señor germà Ferrús: lo donador d·esta va aquí per enar a buscar una càrrega de vi; estimaré a VM. lo·y còmpria, que sia bo y axut y que tinga cos. Lo donador d·esta aporta 3 ll[iures] 10 s[ous]. Si és més, no repària, que yo pagaré lo que sia. També aporta una boteta li Estimaré … Llegiu més

A penes començaren a remar los inglesos de la llanxa quan luego se posà a ploure i se mogué un gran vent. I jo, com no tenia la capa, que me la tenia lo comte de Llar, haguí de reparar la pluja ab lo sol gambeto de borata, durant més de dos hores que tardàrem … Llegiu més

Taula, o Sumari Breu de les Ordinacions fetas a XXVIII de abril del any MDLXXI, en la reforma del any MDCLXVII y en la Confirmació del any MDCCVII, sobre lo orde, cura, tracte, servey, y disposició dels Malalts se deu tenir, y servar en esta Santa Casa del Hospital General de Santa Creu de Barcelona. … Llegiu més

Modo de empeltar ab escudet Tots los aficionats á jardins havian de saber lo empeltar de escudet per ser cosa la més senyora y pulida de la cultura dels jardins: Se empeltan de escudet tots los arbres de escorsa grossa; peró es més natural al taronger, llimoner, y als de esta especie. Lo temps, es … Llegiu més

Memorial de tots los reddits reb y acostuma rebrer tots anys la prioral dignitat de la isglésia collegiata y secular de sancta Maria de Lledó, tant de censos de grans de diffarens espècias, oli, dinés, gallinas, tot per rahó de directa senyoria, pars de dècimas, hagut respecte de aquellas dels anys fèrtils ab los stèrils, … Llegiu més

Son estats convingut y ajustats los pactes seguents. Pt. es pactat que lo dit mestre Pere Ingles haje de fer y fabricar una Barca ab un Argue per lo pas del Riu de llobregat en dita Parroquia del Prat la qual Barca haja de ser feta en la mateixa Parroquia del Prat si y de … Llegiu més

In Dei Nomine, etc. Per raho y ocasio de la obra que se ha de fer de Daurar lo retaula del altar major de la Isglesia de la parroquia de St. Pere y St. Pau del Prat ; Per y entre lo noble Sr. don Geronym de Magarola del Concell de sa Magestat (que Deu … Llegiu més

.//. Dijous Sant, a las set de la matinada previnguts los monjos de confessió sacramental acúdan al cor mitjansant los tochs acostumats, y diuen prima y tèrcia, y de aquí deuallan a capítol y ab las cerimònias acostumadas, com o dispòsan las Sagradas Constitucions Tit. 10. de asiduis et quotidianis capitulis. cap.1. §. 1., fan … Llegiu més

Primo, que dit Joan Bogunyà hage de cultivar y menar dita casa y terras a us y costum de bon pagès com en dita Parròquia se acostuma y que no puga tallar arbres que sie en perjudici de dit senyor. Item està convingut que lo dit Joan Bogunyà hage y tingue de pagar les parts … Llegiu més

Consells los mes importants per viurer, y morir bè, y Christianament Lo primer es procurar estar sempre en gracia de Deu; y si per sa fragilitat cau en culpa mortal, ó lo menos està en dupte si ha pecat mortalment, procurar luego ab viu dolor fer un Acte de Contrició, y confessarse quant antes moralment … Llegiu més

(…) Los remeys naturals humans, los dividirè en tres diferencias de temps: Perque en tres estats se poden considerar, y desterrar las llagostas; es à saber, en cano; quant saltan, y bolan, poch, y quant son grans. En cano se matan, llaurant en aquell temps las heretats, y terras ahont estàn ab las orellas de … Llegiu més

Cosa miracolosa del que s’à socseït aquest any de 1687 en aquest lloch de l’Asquirol, de l’aspant que la gent an tingut de una plaga de llagostas, com dos anys se dèian que éran a l’Orgell y com dit any són vingudas en la Plana de Vich y al Llosanès y del gran aspant que … Llegiu més

a) Memòries de Francesc Gelat (1688) Memòria y recort de mi, Francisco Gelat, pagès de Santa Susanna. Primo en aquest any 1687 an vingut en esta provínsia de Catalunia gran multitut de llagostas, y en est pla de Pineda són entradas vui, als 26 de juliol de dit any, i éran ab tanta abundànsia, que … Llegiu més

Lo any de 1689 fonch un any que plugué molt poch de tota lo yvern ni la primavera ni l’estiu fins al sagar y fonch lo blat molt petit y clar y no gayra bo sinó al Collsacabra per tota la muntanya fonch bona la collita y anlloch més sinó d’aquesta part de Anpurdà y … Llegiu més

(…) Primo, videlicet dos coronas de plata ab varias pedras, una per lo ninyo Jesus y la altra per Maria Santissima, las quals coronas son de la una part doradas y de la altra part del mateix color de la plata, y pesan juntas setanta y quatre onsas y tres argensos; y ditas coronas se … Llegiu més

(…) En lo any 1682, en lo mes de octubre, arribà un mal contagiós per tot lo bestiar, ço és, bous, rocins, cavalls, crestats, tocinos, més que a ningú dels referits, y als conills, que se abstingueren un gran temps de menjar-ne, al qual se conexia ab la llengua que ab un inprovís, si no … Llegiu més

I. Primerament que lo die o festa del glorios S.t Joan ante portam Latinam que es als sis de Maig tingan obligacio tots los sobredits Confrares de dita Confraría politica y ciuil que uuy son y seran Mestres de dita Confraría y agregats à aquella y se trobarán presents en la present Ciutat (no tenint … Llegiu més

Ço és, señor: jo estich y habito en la vila de Sant Boy de Llobregat. Y lo die de dijous pròxim passat, que contàvem dotse del present y corrent mes, per la matinada, jo denunciant, Catharina Calmona, donzella, filla mia, Mariàngela Ribet, viuda, y Maria Ribet, donzella, de edat de uns dotse anys poch més … Llegiu més

Contracte per a l’obra d’engrandiment del temple de la parròquia de Santa Maria de Mataró, signat per Benet Juli, mestre d’obres de Barcelona. (…) Qualsevol qui vulle entendrer en fer y empèndrer la obra de la iglésia parrochial de la present vila de Mataró, ço és, part de dita iglésia, conforme la trassa se donarà … Llegiu més

(…) Vist asso la gornació espanyola que dexa Don Joan de Austria en Vich feren diligencia en çagar los las cames a los francesos per que nos pogesen sostentar en tant que enviaren cavalls per totas parts de la plana cremant palles sensa dexar ne ningu, asso fonch a 10 y a 11 de Noembre … Llegiu més

Tatxas, y preus eo tarifa feta per lo savi consell de Cent, lo die de 27 de noembra del corrent any 1654. La lliura de tonyina salada 1 sou 2 diners La lliura de bacallar remullat 10 diners La lliura de la sorra 2 s. 6 d La dotsena de arangadas de la terra 8 … Llegiu més

(…) 1. Primerament, es estat per nos ordenat y resolt que ninguna persona natural, habitant o terratinent de la vila, parroquia y terme de St. Boy o altre qualsevol persona, li sia licit y premes, de esta hora en avant, tenir cabrons ni crestats en lo terme y parroquia de dita vila, sots pena de … Llegiu més

COBLES DEL GLORIOS BISBE, Y MARTYR SANT MARTYRIA, COS SANT EN LO MO- nestir de Sant Esteua de la Vila de Banyoles, del Orde de Sant Benet, en lo Bisbat de Gerona. De Iesus, y de Maria sou amat Sant glorios, Martyria nit, y dia socorreu a nostres plors. De Florencia ciutat foreu natural, y … Llegiu més

(…) Item lo any de 1651 a 12 de Janer foren molts somatens y vingueren molts soldats de peu y de cavall y molta gent de tota la terra y anaren a cramar Rupit y altras casas, la den Bosch de Pruit, en Coma de Formich y altres mataren algun capita y alguns soldats y … Llegiu més

(…) A 21 juni 1652, a bista que a cassa Salbi March ce à mogut ynpedimén del contagi, se manà, que tots los de la cassa se enbarranquin y fascen quorantena, y que los pòcian guardas, y tots los que se anbàrrian, com Joan Antoni, pagès, jurat, a cassa Joscep Comas, de Cabaspre, y que … Llegiu més

a ) Abril 1652 Contagi escampat en diferents parts En est temps s’anava molt escampant lo contagi per diferents viles i llocs de Catalunya, però com escarmentats, promptament hi daven remei fent eixir-ne los encontrats fora, tancant les cases. En Gerona també s’hi veren ab alguns vèrtoles i pigues, i per donar-ne de prompte avís … Llegiu més

a) De la ortografia en romans No es tant rigurosa la Ortografia en Romans, com la Llatina; pero es mes dificultòs donar regles, per no averhi Autors, que hajen tractat della. La y, no es necessaria en Romans; pero es en vs, quant es conjunciò; com Pere, y Pau, &c. y en la fi de … Llegiu més

Primerament, és capitulat e los dits cònsols, obrers e concellers e los demés del poble de dit lloch de Borressà qui després ad[h]eriran al present acte donan a fer y a fabricar al dit mestre Lluís Figueras, present, la isglésia parrochial de Sant Andreu de dit lloch de Borrassà si y conforme la trassa està … Llegiu més

Nota del que se ha de fer en la pnt. Iglésia de la Amella comensant lo dia de tots Sts. 1643. Festa de tots Sants P.º dit dia se trau tota la plata y se diu missa y se ensensa. Item entre 2 y 3 se cantan vespras de vius y de morts en las … Llegiu més

Memorial per lo magnifich mossén Xpistophol Sangenís, mercader, lo bienni corrent clavari de la present Ciutat, per lo anniversari celebrador per la ànima del xpistianissim Luys XIII, rey y senyor nostre. Primerament, que don obra ab acabament, que lo fuster de la Ciutat, juntament ab lo de la Seu, qui acostumen de fer lo tuguri … Llegiu més

Inventari dels béns de Joan Moriscot que foren venuts a veu de pregoner en la plaça pública de la parròquia de Corbera amb llicència de l’Honorable Llorens Rigual avui Bayle de la parròquia, instada per Simon Paulet agricultor de Sta. Maria de la Palma. Primo a N. Giralt, treballador, un plech de roba vella, val … Llegiu més

(…) Vehent la Ciutat el ser forsa en haver de sustentar la gent abarracada per llur pobresa y tenint tant falta de blat per no haver-ni ningú posat dintre, y també per los qui restavan, alcansà ab lo Concell Real que lo veguer lo anàs sacrestant per la Selva hi·l fes portar als pals, a … Llegiu més

Primerament s’ha d’advertir que dita iglésia parochial de Sant Julià de Vilatorta està governada per un rector, qui té obligació ha tenir un vicari curat per occasió d’haver de servir la parochial de Sant Martí de Riudeperes, adiuicem unidas (de la qual se farà consueta a part). Y encara que lo dit doctor Bayer hage … Llegiu més

SEPHULTA PHEBO SA CLAROR DIVINA de convexo cristall en pyra undosa quant flama errant, antorxa lluminosa, obscuredats la Lluna predomina. Clara Estela segueix a Proserpina, Estela de son llum èmula hermosa y fixa, si no alada mariposa, cerca d’ell sos incendis examina. Així Claris preclar és Sol il·lustre, sas armas són Estela y Lluna clara … Llegiu més

Entre las Plantas, que sobre la terra ab pompa se dilaten, y qual verdejant cimera, o altaner penacho la adornen, sens controuersia mereix la primer honra, y la aclamacio primera, lo sep, o fructifera parra. Planta en la qual la art industriosa molts primors estrene: perque de sos sarments pauellons forme, y verdes galerias: son … Llegiu més

«Pau Gual, cirurgià, emprendrà de fer rals de cinc de plata, com s’obren en la Vila de Granollers i altres parts, i diners o menuts de la grandària dels que fan a Vic i Ripoll i Manresa i altres llocs, poc més o mancos, i que en Gual tingui la meitat de la ganancia de … Llegiu més

Al primer de Gener de 1641 arribaren los soldats en Santa Oliva, i robaren la iglésia, de la qual se n’aportaren lo seguent: Primo, espanyaren lo sagrari, en lo qual hi havia la reserva de plata a ont s’acostumava tenir lo Santíssim Sagrament. Emperò a les hores no estava reservat, per temor dels soldats i … Llegiu més

Memorial dels pactes fas jo Jaume Llobregat y Amell, ab Pere Porçet, per entrar per masover en la mia torra. 1639. lo dit acte se fa per temps de tres anys comensant per lo die de Nadal proxim vinent. Primo que dit porçet se obliga en conrear be y degudament a us y costum de … Llegiu més

En la botiga de serralleyar a ma dreta entrant, tres enclusas petitas y dos banchs ab caragols, la un acabat y laltre no. It. la fornal ab sas manxes y pica de pedra ab una planxa de ferro. It. una mola de pedra ab son guarniment de fusta y coll de ferro. It. nou martells … Llegiu més

P.º la casa ab tres portals obrints davant la Rectoria. En la entrada. P.º vint carregas de llenya. It. un scorxador de carniser. En la establa. P.º un porcell de valor de alguns vuyt reals. En la botiga. (Tot l’utillatge de paraire.) En lo saller. P.º un cup de fusta grossa en lo qual caben … Llegiu més

(…) Dijous proppassat, que comptàvam a vint-y-quatre del corrent, essent jo anat en companya de Antoni Masferrer y de Joan Bosch, dit Not Bosch, y Benet Pi, mon cunyat, tots del present lloch de Ozor, per a cassar todons en un lloch anomenat Monglós, a lo que arribàrem en ell vàrem veure, y jo en … Llegiu més

[full primer] die 23 de decembre 1629 massià masfarrer denunsia a la cort de Vidreres les coses següents, ço és, al 17 de dit mes gordaua bestiar a la montanya de canaxida porp·lo camí qui va a lloret y vingué un homa de edat de mig temps ab·una capa de pastor roiga, y quant lo … Llegiu més

(…) …set estanalles entre grans y petites. It. quatorse destrals, sis parells de orellons, set arrelles noves. It. alguns dos quintars y mitx de ferro nou. It. divuyt axades noves entre grans y petites. It. un dall, una romana de pes de quintar, tres botavans, dos estanalles de ferrer y dos martellets de ferrar. It. … Llegiu més

Desenroch de casa Lo Any 1624, en Lo Mes de Maig, vingueran unas Plujas que duraren 8 o / 10 dias que cadel dia pluia Molt y en lo Carrer de la Boveria de la present vila se espalla una Casa A las dos oras de la Matinada la qual y sotarra sinch personas, qui … Llegiu més

a) Censos i mesures del mas Anglada (1613) (…) Memòria dels sensos que fa lo mas Anglada Item una cortera d’ordi vella Item més una blat doli una mitgera de forment o d’ordi Item més las canonicas sis cops forment o sis cops d’ordi. Item més Fàbraga una mitgera de forment o una d’ordi Item … Llegiu més