Scripta: Scripta valenciana

Die XVIII marcii anno MDLXXIII. Lo honorable Hieroni Moreno, corredor de orella, de hedat de LX anys poch més, etc., testimoni, etc., qui jura, etc., dir veritat, etc. I Super primo, etc.: E dix qu·és ver lo dit capítol e cosses en aquell contengudes, ço és, que lo dit Lloís Alcayna és jurat en cap … Llegiu més

Confessions ex officio fetes en la present vila de Algezira de manament e provisió de Luýs Luquí, cavaller, justícia de dita vila, aconsellat de son ordinari assessor. Die VIII februarii anno predicto MDLXXXXVI. Agustí Cuquello, nou convertit, habitador de la vila nova olim moreria de la present vila de Algezira, de edat que dix ésser … Llegiu més

Entre n’Arnau Fochau, procurador de na Maria Eximéniz, muler qui fo d’en Bernat de Vilanova, cavaler, demanant d’una part, e en Guillamó Roig, fil qui fo d’en Berenguer Roig, de l’altra defenent, pleit fo mogut en aquesta manera: clama’s n’Arnau Fochau, procurador de na Maria Eximéniz, muler qui fo d’en Bernat de Vilanova, cavaler, e·n … Llegiu més

Denant vós, séyner micer Albert de Lavània, proffessor en leys, e en Guillem [de Moltó, canonge oficial de València, e en Bernat de Castellet, àrbitres e arbi]tradors e amicables composadors entre l’honrat baró lo seynor en Jaubert de Castelnou, per la gràcia de D[éu bis]be de València, e son nom e en nom del capítol … Llegiu més

[DE LA VENDA DE CARBÓ] [Pridie kalendas augusti anno Domini millesimo CCºXCº sexto] Los jurats e·ls prohòmens consellers de la ciutat de València, de consentiment d’en Guillem Ferrer de Sentfeliu, d’en Michel Menescal, d’en Berenguer Colteller, d’en Pere Ferrer de Sentacolònia, d’en Guillem d’Oscha e d’en Ramon Gelats, ferrés de la dita ciutat, ordenaren e … Llegiu més

A XX de octubre del dit any. Sènyer en Luís Fenollosa, çertefich-vos com a·n Vicent Çaera, perpunter, són deguts vint-e-sis lliures, quatorze sous, deu diners per rahó de faedures de tretze penons de trompes e cinch penons de cornamusa, los quals de manament dels honorables jurats ha fets de la seyera de oriflama rompuda e … Llegiu més

Dictis die et anno. {Almonedes} Per veu de Joan Riquer, corredor ministre de la sua cort, foren encantats en públich encontinent, en lo dit lloch de Cogullada, los béns següents; e venuts aquells en presència e asistència del dit magnífich justícia e asessor y ferma de aquell, los béns immediate següents, declarats en e per … Llegiu més

LITERATURA ERUDITA I LITERATURA POPULAR 12. L’ARCAISME COM A ORNAMENT LEGÍTIM.— Com l’artista subordina als seus fins d’ornamentació de l’obra literària els fins de comprensió de la llengua de la comunitat, es val de certes formes idiomàtiques alienes a llurs fins actuals de comprensió, però bellament decoratives, i és per tant natural que empre sovint … Llegiu més

Es tracta d’un quadre de la Verge Maria que, procedent de la Cartoixa de Vall de Crist, duien a les darreries de l’any 1820 uns carreters, entre altres imatges i objectes, cap a la ciutat de València, al qual va demanar als carreters l’ama de l’hostal en què pernoctaren aquests en passar per Gilet. Penjat … Llegiu més

1. El Millars. Es forma en Aragó, encara que prop dels límits valencians, i entra en aquest territori pel terme de La Puebla de Arenós, seguint el curs entre muntanyes, i discorrent per estrets i profuns cingles, destacant pel seu impressionant aspecte allò que es diu El Estrecho, en terme de Montanejos, on les aigües … Llegiu més

Sentat en lo bancalet de la pórta de la tenda, el tío Beseróles, corbella al puñ, fea ralles en la térra, mirant de costat á aquella chent de Valensia que, en derredor de la tauleta de llanda, empinaba el barral y ficaba les mans en el plat fondo plé de botifarres en óli. Tots los … Llegiu més

FORMAT COLUMNES

[2] Nóstre teatro No volguera ser el primer en donar opinións sobre el teatro valensiá per considerarme el últim dels afisionats a escriure; pero ya qu’ els amics m’ eu demanen, allá va la meua opinió, que si no té la argumentasió necesaria ni la valía de una bóna firma, en cambi té la volun- … Llegiu més

(D’UN VALENCIA A UNA FRANCESA) Ya sé que vosté ha volgut, apreciable madmoacel, que li fera un vers morrut este poeta novel. Y allá va el vers, perque yo, cuant me’hu diu qui me hu’ha dit no puc més…, y s’acabó; vaig á escriurelo á seguit. Cuant vosté torne á París, digalos a aquells frantjutes … Llegiu més

(…) Poden, pues, tots ells prepararse á llechir la sehua vida y milacles en forma de auques pues á tot estém dispósts, y prepárense en consecuencia á chuparse els dits de gust, pues no ductem donár- losel si antez no procuren posarse dins la lley, pues pareix mentira que hiaxquen hómens de comérs, hómens de … Llegiu més

[1, 2] Menchar qu’ aguera… Cantarli al amor fa pòr y no ya qu’ anar en tretes perque ú dihuen els poetes que omida tenen la flor; Per lo mateix yo volguera dirlos com cante al amor, comparantlo sens temor á una michana fartera. Y com tinc gran pretensió en el modo de pensar, he … Llegiu més

[1] Renaiximent {Renaiximent}! Ab esta paraula mágica, evocadora d’anyoradiçes esperançes, se presenten huy á la lluyta aquells valencians qu’anteposen á les mires de tot orde, l’amor inmens y desinteresat á la terra en que naixqueren, ahon está la fosa de lurs pares que después será la d’ ells, ahon tenen sa llar que més tart … Llegiu més

Professió de fe Feixuga y sense gales, sentí mon cor un dia la musa dolça tendra del valencià verger: los ritmes del gran mestre donárenli armonía; les Illes d’or sos cántichs; ses troves Verdaguer. Ni em plau, ni vullch saberho, si soch ó no poeta; yo cante segons pense y sent lo meu bon cor: … Llegiu més

a) Als fills de la tèrra del gè En temps antich rònegament se publicaven els nòms y els fets dels nobles y d’algú que atre plebèu que sobreixía molt en be ó en mal; dempuix, degút al influix del cristianisme que declará á tots germáns, y feu hèroes dels apòstols y dels sants, y mes … Llegiu més

Cinquanta anys arrere, sent yo molt gich (y me enrecorde com un ensomni), aguaytava per los ferros de les reixes de ma casa (pues vivía en lo mateix edifici que ’s huy Museu de pintures) y vea en la plassa del Carme cóm anaven arreglant les paraes de frutes, de torrons y demés llepolíes, ahon … Llegiu més

Eren les tres y deu, cuant els veranejants, dempues de despedirse del vehinat, escomensaren á eixir per la escaleta. Pasá mig hora, pasaren tres cuarts, pasá eixe moro de la bata blava que se nos ha ficat en Valencia, y encara no había acabat d’eixir tota la familia. Per fi es posaren en marja per … Llegiu més

HI HA UNA PART DEL TEXT AMB ALINEACIÓ A LA DRETA

(…) Y, efectivament, Roseta había resibit una declarasió apasioná y en vers, del botiguer, que después de llechirla varies vegaes amagá en carácter provisional, dins d’una chocolatera, dalt de l’escudeller, per ser puesto ahon Paco no s’acostaba may. Pero, mira per ahon, li s’ocurrix al seu marit comprar un gafarró en la plasa Redona, y … Llegiu més

[2] Degollina El dumenche es selebrá en Ontenient el mitin mónstruo, del que tots esperaben idees y programes salvaors, y en el que se posá de manifest una vegá mes, que ’ls españols, som sempre ’ls mateixos y no hanem á ninguna banda. Se trataba de demanar als poders consti- tuits, la supresió del odios … Llegiu més

[12] Cartes soltes. En lo carrer de Valldaura, un munisipal á unflat á palos á dos chermanes. Propose que ‘l asendixquen de repent á tiniente del cos, y que li donen la gran creu de Mislata, en la obligasió de durla sempre á les costelles. – – [12] La Sucursal del Banc de España, anunsia … Llegiu més

Sant Roch y la seba Qué pasa? qué susuix? A qué ve eixa confusió? Per quin motiu hui la jent Se rebullix y se mou? Per qué cantant y ballant Caminen tots dret al pont De Sant Juseph y m’amprenen La ruta de Burjasot?… —Asi deu, alli catorce, Per allá huit, tretce, nou… Grupos y … Llegiu més

¿El sereno del barrio que habita el Señor Alcalde, es vichilant públic y com á tal cobra de fondos munisipals, ó es vichilant particular pagat del bolsillo del Sr. Goig? Fem esta pregunta, per que á El Borinot li consta de molt bona tinta, que D. Chesinto li té manat á aquell sereno que tan … Llegiu més

A misa de dotse LLETRETA ¡Corren dotse! s’òu, tin, tan, Repicar á la campana, Y á la iglesia, com Deu mana, Diuen tots que á misa van. Mes si poguera Sen Chuan Dir cuánt vá del dit al fet, Trauriem, devóts, en net Per consecuènsia presisa, Que no tots van á ohuir misa, A Deu … Llegiu més

LES MÁIXQUERES. REVISTETA. Han pasat Carnistoltes, y El Pare Mulet que, com ha fet casi tot valensiá, aná á l’ Alamera en lo fí de vorer les maixqueres y donarlos mate despues dientlos, com acostuma, les veritats del barquero, va á cumplir son comés. ¿Els pareix á vostés qu’ es digne de Valensia, anar desfrasats … Llegiu més

(…) Atengau; ¿no escolteu, no ohiu per les amplures del espay una veu dolça y suau com la remor de les embalsamades brises que joganares acaricien y besen los verdosos ramatjes dels pins y les palmeres? ¿No escolteu, no ohiu una veu sonorosa y plena d’armoníes musicals com lo ritmich soroll de les redolantes ónes … Llegiu més

(…) Esta funció que ous Mes divertida fonch que la de bous, Mirantla els mes discrets En balcons, en finestres y en arquets, Sense haver gat ningú Que no se l’amportara Bersebú, Y de tan mala rasa, Que la gent tota fugia de la plasa. Mostraven ses ungletes Que pareixien unes corbelletes, Y tocaven el … Llegiu més

— [3] D. Amadeyo y la sehua dóna asistiren el dia dos d’este mes á la manifestasió qu’els españóls fan cada añ en Madrid en un panteon que se titula el Dos de Mach, construit á módo de protesta permanent de que no volem reys estranchers. Si tots els locos solts que hiá en España … Llegiu més

FRAGMENT EN COLUMNA (ARXIU: VC-27)

FORMAT COLUMNA (FRAGMENT OBRA DE TEATRE) (ARXIU: VC-27bis0)

a) Falla de Sen Chusep, en la plaseta del teatro prinsipal de Valensia, en l’añ 1858 Arrgument Un individuo, de bóna casta y de dotse arrobes ben cumplides, sentat en táula y en l’ampolla á la vista, s’atraca de chulles y llonganises, pera almorsár, mentres que un atre póbre samarúc, llarc y prim com la … Llegiu més

(…) Res en contra ni en prò dels bòus diré; pero mentres en fasen, aniré. Es dir, que soc una espèsie d’unioniste tauromáquic. A mí em fan riure, lo mateix els c’han eixit últimament, com á cuets borrachos contra les corregudes de bòus, qu’els c’han tingut la pòca aprensió de publicar hasta la biografía del … Llegiu més

Huí fa huit dies espliquí al públic ben clar y ras, com yo acostume, es dir, sinse tartamudechar ni fer botiches, pues grasies á Deu, y pa dolor de alguns pobrets, el tio Nèlo no té pèls en la llengua, perque no té res, absolutament res que amagar, la idea, la misió, ó com se … Llegiu més

FORMAT COLUMNA (FRAGMENT OBRA DE TEATRE) (ARXIU: VC-23bis)

Treballs de imprenta es dir, dels impresors Y els asegure á vostés en tota la formalitat tabalística, de que soc cabas, que en tota ma vida m’he vist mes perdut. El eixir esta Tabalada n.º 4e ha segút un milacre dels pocs que’s fan hui en lo dia. El Tabalet ha estat á pique d’anar … Llegiu més

CONTESTASIO DE QUELO PELUSA A PEPE TRAMUS Tramús mio… tèndre ó séc: Serien sobre les dèu Cuan he resibit el pléc, Que m’ has escrit pel correu. Y com el meu cap de bronse Sempre á tot dispòst está, Encara no han tocat onse, Y estic contestante yá. ¡Ay Pepe amado del alma! Per mes … Llegiu més

D D’. De. Dabáll. adv. y prep. Debajo. Dació. Daciou. Dacxa. Maiz, por la planta y el fruto. Dacxa (la) confitera. Maiz de tostones ó variedad, cuyas semillas se abren ó revientan á la lumbre formando una especie de rosa ó flor. Dacxar. Maizal. Dacxera. V. Dacxa, por la planta. Dacxeta de bòu. V. Minjo. … Llegiu més

Cant primer Mig á mig de lo segle décimcuart (Segle pera lo món tan borrascós, Y pera el sabi temps tan profitós), Lo vintitres Giner amanegué Templat y hermós, com jòrn de primavera. Sonria alegre el cèl, y lo clar sòl, Alçanse magestós per el Orient, Derramaba sa llum esplendorosa Sobre Valencia hermosa. ¿Mes cóm … Llegiu més

a) Als escrupulosos Era molt de esperar lo que está susuint, y nosatros ho teníem previst. Sabem que molts que se presien de intellichents en el idioma valensiá, han criticat el del primer número del Mòle, dient que moltes de les seues espresions saben á castellanisme. Asó, que hasta sert punt podrá ser exacte, pues … Llegiu més

CANZO. Pera el Album de la senyora Antonia de Montenegro. 1.ª Aquella com lo sol pura, Brillant com els rayos d’ or, Angélica criatura Que adora constant lo cor; Aquella que ab sa presencia Deixa absort lo meu sentit, Que ab tant amor é inocencia Ocupa tot lo meu pit; Aquella que ab son encant … Llegiu més

Colorí de colorins Si llepe un cap de sardina, O pell d’abaecho crú, Y òmplic la bota d’allò Que del bon raím es suc, En la manta per caíra Y per taula un mig-armut, En cuatre tragos y espentes De vèrsos ne fas un fum; Y soc capás de cantarli El serení y el Mambrú … Llegiu més

a) Prolec Sempre de inmemorial, á pesar de la mes ó meñs vichilansia del Gobern, ha habút asi en Valensia y en sos arrabals una porsió de chics perduts, be siga perque eren orfens y no tenien qui els cuidára; ó be perque eren fills de pares tan pobres, que no podentlos mantindre, els abandonaben; … Llegiu més

Argument. Estant Sen Vicènt en Valencia aná á demanarli limosna una pòbra dòna natural de Salamanca: no tenint el Sant atra còsa que donarli, li va donar el seu sombrero; y com este ausili li pareguera á la dòna inútil pera remediar la sehua necesitat, Sen Vicènt li digué: Chermana, confie, que mentres tinga eixa … Llegiu més

Melius est nos mori in bello quam videre mala gentis nostrae et sanctorum. Millor és que nosatros morim en la guerra que vecham els mals de la nostra chent y dels sans. Són paraules del Esperit Sant en lo primer libre dels Macabeus, capítol 3, vers 59. Glòria a Déu que com a pare nostre … Llegiu més

Al alsar el teló, amaneixerà el teatro de cuina a la llauradora del millor modo composta. La tia Rosa estarà fent el armorzar; el tio Miquel, sentat al foch en la pipa en la boca; y Manuela, agranant. Tio Miquel La festa gran ya s’acosta y tot està molt chelat. Tia Rosa Tu t’aufegues en … Llegiu més

FORMAT COLUMNA (FRAGMENT OBRA DE TEATRE) (ARXIU: VC-20)

[2] Per a tiña. Sachí salat y vinagre ben fort. Es fondrà el sachí al foc, y después de fus, se traurà del foc y es menecharà, y es farà un ungüent; y en el (sic) se untarà el cap. Y en unes tisores es tallarà les costres, y después es rentarà en bon vi, … Llegiu més

(…) FUMADELL. Pardal molt ruinet, que no val pera mentjar, ni pera res; te el pico larch; ne hia de tres calitats, uns negres, altres blanchs, y altres pardos. GALL. Es de gran com una Polla quant ja es casi ponedora; les cames com un eixem de largues, y rotges, te el color blau, el … Llegiu més

FORMAT COLUMNA (FRAGMENT OBRA DE TEATRE) (ARXIU: VC-14)

(…) —A cavallers, vostés ya saben que entre amichs no cal tovalles, i així vullch cantar-los la cartilla per a que dompués no·m prenguen el rabe per les fulles y em se queixen de que no·ls he parlat en plata. Baix d’este presupost, de mi tot lo que vullguen, poro de la vara no n’allargaré … Llegiu més

Casa de Pocarropa, y parlen ell y Charpeta. Pocarropa . Charpeta, asó está perdut. Pinten molt malament els daus! Mala luna! Asi no ya mes que acachar el llom, ò deixarse pegar. Charpeta. Pocarropa, si que và mal este norte; pero acachar el llom es imposible, porque ya es duro Pedro… Deixarse pegar? guarda pablo! … Llegiu més

FORMAT COLUMNA (FRAGMENT OBRA DE TEATRE) (ARXIU: VC-11)

FORMAT COLUMNA (FRAGMENT OBRA DE TEATRE) (ARXIU: VC-12)

FORMAT COLUMNA (FRAGMENT OBRA DE TEATRE) (ARXIU: VC-12bis)

(…) A bou vèll, sancerro nou. (…) Al Estìu tot hom viu. (…) A gos vèll, no hià sùs, sùs. (…) Boca que no parla Dèu no la ou. (…) Brams de ase, no putjen al Cel. (…) Caldera vella, ò terrat, no està sens bony, ò forat. (…) Conforme el pardal, la gavia. (…) … Llegiu més

A occasió de aver possat lo francés siti en la ciutat de Alger, auxiliat del rey de Fes, Abiter de Marruecos, y el inglés, per mar y per terra, en lo mes de maig de l’any 1682, avent-los oprimit als moros y assolat molta part de la ciutat ab magranes de alquitrà, bombes y altres … Llegiu més

Juguen á la bona mel, á primera sin tocar, á carreguéta de pebre, á corretjéta amagar, á olles, olles, Sanct Miquel, á la rum, rum, joch gallart, á pam, y chulla; á la faba; trico trico, trico trás, que concluix este joch, quantos dedos hay detrás? á está el diablet en casa? visol, á eixabega … Llegiu més

Coplas sueltas para echar desde su carro los molineros en celebración de aver su Santidad concedido el ritu doble a San Vicente Ferrer para la universal Iglesia, en la processión de gracias que se hizo en Valencia, año 1726. Coplas sueltas. I Si un ritu doble es celebra nosaltres no ham de faltar, puix si … Llegiu més

(…) A sanct Vicent contengué altra cosa major: que, portant la justícia dos a cremar per sodomites, conegué el sanct la mala conciència que portaven, i que en la fee estaven tibis. Dix que parasen, i paraules tan encesses los dix que s’ensengueren en amor de Déu, i fonc lo foc tan gran que restaren … Llegiu més

(…) Començaren la batería per la part del mur vell, que hui està al carrer de la Morera, dit lo carrer del Trabuch, junt ahon apres estiguè el portal, que es hui la boca del carrer de les Granotes. Plantaren vn trabuch, y dos fonevols, y altres maquines, è enginys, ab que sols pogueren descrostar … Llegiu més

(Rebatos de haver saltat los moros en terra, com se han de donar.) Item, en cas que el rebato se haja de donar per haver saltat los moros en terra, en lloch de anar les guardes o atalladors que l’han de portar a les estàncies o torres més propinqües, una devés llavant y altra a … Llegiu més

a) Drets senyorials sobre la seda Ittem, és estat avengut, transigit, pactat e concordat, per i entre les dites parts, que tots los vehins y habitadors de la dita villa de la Alcúdia, y cascú de aquells, hajen de donar y pagar, segons que ab lo present capítol prometen los dits elets, en sos noms … Llegiu més

De part de la S.C.R. Magestat del Rey nostre Senyor, y per provisio feta per Juan Gil Polo, Cavaller del Consell de sa Magestat, y Llochtinent en lo ofici de Mestre Racional de la Real Casa, y Cort en la Ciutat y Regne de Valencia, y Comissari Real pera les coses conferents als bens dels … Llegiu més

(…) A la vesprada, acabades completes, comensà a eixir la procesó per la porta dels Apòstols en la forma següent. Primerament anaven davant les roques de la ciutat, ab les dançes; y en una tots los chiquets de Sent Vicent ab unes cotetes blanques com a sotanes y una beca negra per dalt del coll … Llegiu més

En lo camí trobà a la muller de ell relatant que venia molt abalotada cridant i dient que la havien robat y llevat tots los diners, y la millor roba que tenia en sa casa de què ell se espantà y alterà molt y així a llarg galopa arribant a la casa de ell, y … Llegiu més

Dichous següent, que contaven lo primer de octubre, partiren del port de Dénia, enbarcats en algunes naus y galeres, més de sinch milia y do[s]-sent[s] moriscos, tots vells, dones y chics; perquè tota la gent chove, ab desimulació, a la desfilada y de nit, se retiraren a la montaña. Y com los comisaris que anaren … Llegiu més

Die vij aprilis MDCXX. Nicolao Jinis, cequier de la çéquia del Gallipont, se clama de Jaume Almeler de Benaguazir, per so que lo domenche de matí, una ora el sol eixit, poch més o meys, trobà Joan Çinisterra, major, de la vila de La Pobla, una parada feta en dita çéquia del Gallipont, feta ab … Llegiu més

(…) [34] Catius maten a son amo Dit dia, diumenge, a XXII del mes de dehembre de l’any MDLV, tres sclaus moros de Tapiola, forner del forn de Sant Llorenç, aprés mijanit, mataren a son amo y a la muller, que stava prenyada, y una filleta de cinch anys. Los dos se’n fogiren, l’altre fon … Llegiu més

La brama d’els llauradors Estant de repos, —vetlava ma pensa, portant me recort —de coses passades, d’els mals y d’els bens, —que amor me dispensa; ab goig y tristor —fent yo recompensa, sumava lo temps —per anys y jornades: Quant sentint remor —les mies orelles, dubtava si era —cantar de cigales, u so de sancerros, … Llegiu més

Sobrescrit de Berthomeu Sirlot. A la escardalenca y més que gallarda, bastó de ma vellea, Berthomeua Sirlot, sia dada en lo carrer nomenat dels Prunyons de la Molla Groga. La mia enamoríuol fembra, fas te a sabre com estich clauficat del dia de sant Ioan lo vert, que·t viu a la porta del teu corralet, … Llegiu més

a) Tempestat de ayre Dimecres a 18 de agost 1593. á les sis hores de la vesprada y vespra de sant Luis se mogue gran tempestat de ayres y relamps. y eren ponent y tramontana y plogue poch que no sen recordauen de tal semblant los homens y dura mes de una hora y en … Llegiu més

a) Guillem Ramon Català: Germania de València [28. Elecció de jurats contra lo que·l virrey manà] Pochs dies aprés, que hera la vespra de Pàscua d’Esperit Sant, presentà lo virrey als jurats una seda de cavallers y ciutadans per a fer jurats com se acostumava de fer en vida del rey don Fernando, ço és, … Llegiu més

Ma filla: en Tortosa trobí una letra vostra, que no·m fou poch descans y consolació, y allí matex vos responguí donant-vos comte de mon discurs fins allí; a on estiguí disapte tot lo dia, axí perquè plogué com perquè me trobí un poch enbarasada de la mia relma y, encara que m’inflave la vora perquè … Llegiu més

Esta fon la primera batalla quelo Cid vence desque fon senyor de Ualencia: y resta tan ple de riquea que no li resta mes que desijar pera son mester. Y perço entengue tantost en lo seruici de deu. Fent aparells molt richs: y aparellant vexelles perals officis diuinals. Consagra la Mezquita maior en honra de … Llegiu més

Capítol VIII. De la infantea y studi del gloriós sant Ponç, y que los pares deuen procurar a sos fils virtuoses dides y mestres. Lo virtuós pare procura fer, de chiquet, a son fill virtuós, com sia la nostra vida com los arbres que de chiquets requiren ser esporgats, criats drets, empeltats de bones agulles, … Llegiu més

(…) Item diu en lo libre qui·s diu Muslim, parlant del dia del juhí, ans que vingua per cent anys no romandrà sobre la terra ànima viva. Item en altra part fa testimoni Axa, sa muller, que uns de Aràbia vingueren al propheta Mahomat e enterrogaren-lo del dia del juhí, e ell mirà un fadrinet … Llegiu més

Les ordinacions y stabliments del carbo y obra de terre y altres coses Successive dicto die sabbati X mensis octobris anno a natiuitate Domini MDXVII los magnifichs.. ciutadans jurats en lo any present de la insigne ciutat de Valencia.. Com per speriencia se es vist que de poch temps en ça les vitualles sien pligades … Llegiu més

E fon proposat per los dits honorables jurats al present Consell com l’onrat e discret En Jacme Dezplà, notari, qui era stat lur scrivà, havia finits sos dies e retut l’esperit a son Creedor, per la qual raó covenia que fos proceït per lo dit Consell a elecció d’un altre bon e discret notari que … Llegiu més

(…) Recepta pera guarir aquel qui per colp o per cayguda te lo test del cap enclotat CXXVIII. Sia pres vy de parell e sal e mel e murtons e olives de lor e batafaluga e sego de forment. Item preneu lo dit vy e posau lo en una caçola noua e gita ny uns … Llegiu més

Inventari fet per lo venerable frare Phelip Aliaqua, prior de la exma. de sant Jordi de la ciutat de València, sindich de la real orde de Muntesa per rebre les desferres e axovares dels comanadors defunts de la desferra atrobada a la casa que la dita religió te en lo loch de Cilla, la qual … Llegiu més

Ara hojats què us fan a saber los magnífichs justícia e jurats de la insigne ciutat de València: que com, per los reverents inquisidors de la herètica pravitat, en lo dia de demà se faça molt solempne e devota processó ab les persones qui deuen fer penitència per causa de la sancta inquisició, la qual … Llegiu més

Un càrrec en la cort per al fill d’un ciutadà (4 març 1402) Al molt reverent pare en Christ e senyor lo senyor N’Uch, per la divinal miseració bisbe de València. Molt reverent pare en Christ e senyor: Molt nobiliten la ciutat los hòmens aprovadament nodrits e morigerats de bones costumes. E en casa del … Llegiu més

Molt alt, molt excellent e molt poderós senyor: 1. Tramet vos ab la present cèdula de la entrada e exida del forment de Sicília, segons porets veure per aquella. La cèdula del compte d’en Pere Gener no la he ahuda encara. 2. Item, vos tramet una adzembla ab çermenyes, préssecs de Sent Johan, carabaçes, unes … Llegiu més

Als honrats los justícia, jurats e pròmens del loch de Énguera. Molts honrats e cars amichs: Informats som, per relació de alcuns conciutadans e vehins nostres e per altres, que vosaltres, jatsia segons fur e provisions reals no puxats haver ne tenir sinó hun boalar covinent e temprat, segons exhigència e proporció de vostre loch … Llegiu més

Repressió dels contactes entre jueus i cristians (9 juny 1400) Als molt honorables e molt savis senyors los missatgers de la ciutat de València en cort del senyor rey. Molt honorables e molt savis senyors: Bé sabets en quants debats nos meten cascun jorn aquests juheus qui habiten en lo regne, e en special en … Llegiu més

En Johan de Calatayú jurà en sa confesió meis de turment, e fo demanat sobre les coses posades en la denunciació e neguà aqueles ésser veres, en aitant com posades són contra él. Fo demanat él si donà obra ni consel ni ajuda a les nafres ni a la mort a fer d’en Francesch Maçó, … Llegiu més

Interessos comercials de València i política reial (27 abril 1381) Als molt honorables e molt savis los missatgers de la ciutat de València en cort del senyor rey. Senyors: Ja sabets quantes e quantes vegades vos havem escrit e trameses specials correus per lo fet de la inhibició de la treta de la moneda e … Llegiu més

Die Mercurij IIjo Nonas Junij anno a Natiuitate Domini M.oCCC.oXX.o quarto. Establiren e hordenaren los Jurats e prohomens Consellers de la Ciutat, que de huy a auant, nengun carnicer no gos vendre, o vendre fer, manifestament o amagada, carns de vedell o de vedella, a hull o a benuista, ans sia tengut de vendre aquelles … Llegiu més