Confessions ex officio fetes en la present vila de Algezira de manament e provisió de Luýs Luquí, cavaller, justícia de dita vila, aconsellat de son ordinari assessor. Die VIII februarii anno predicto MDLXXXXVI. Agustí Cuquello, nou convertit, habitador de la vila nova olim moreria de la present vila de Algezira, de edat que dix ésser … Llegiu més
Die XVIII marcii anno MDLXXIII. Lo honorable Hieroni Moreno, corredor de orella, de hedat de LX anys poch més, etc., testimoni, etc., qui jura, etc., dir veritat, etc. I Super primo, etc.: E dix qu·és ver lo dit capítol e cosses en aquell contengudes, ço és, que lo dit Lloís Alcayna és jurat en cap … Llegiu més
Dictis die et anno. {Almonedes} Per veu de Joan Riquer, corredor ministre de la sua cort, foren encantats en públich encontinent, en lo dit lloch de Cogullada, los béns següents; e venuts aquells en presència e asistència del dit magnífich justícia e asessor y ferma de aquell, los béns immediate següents, declarats en e per … Llegiu més
A XX de octubre del dit any. Sènyer en Luís Fenollosa, çertefich-vos com a·n Vicent Çaera, perpunter, són deguts vint-e-sis lliures, quatorze sous, deu diners per rahó de faedures de tretze penons de trompes e cinch penons de cornamusa, los quals de manament dels honorables jurats ha fets de la seyera de oriflama rompuda e … Llegiu més
[DE LA VENDA DE CARBÓ] [Pridie kalendas augusti anno Domini millesimo CCºXCº sexto] Los jurats e·ls prohòmens consellers de la ciutat de València, de consentiment d’en Guillem Ferrer de Sentfeliu, d’en Michel Menescal, d’en Berenguer Colteller, d’en Pere Ferrer de Sentacolònia, d’en Guillem d’Oscha e d’en Ramon Gelats, ferrés de la dita ciutat, ordenaren e … Llegiu més
Denant vós, séyner micer Albert de Lavània, proffessor en leys, e en Guillem [de Moltó, canonge oficial de València, e en Bernat de Castellet, àrbitres e arbi]tradors e amicables composadors entre l’honrat baró lo seynor en Jaubert de Castelnou, per la gràcia de D[éu bis]be de València, e son nom e en nom del capítol … Llegiu més
Entre n’Arnau Fochau, procurador de na Maria Eximéniz, muler qui fo d’en Bernat de Vilanova, cavaler, demanant d’una part, e en Guillamó Roig, fil qui fo d’en Berenguer Roig, de l’altra defenent, pleit fo mogut en aquesta manera: clama’s n’Arnau Fochau, procurador de na Maria Eximéniz, muler qui fo d’en Bernat de Vilanova, cavaler, e·n … Llegiu més
Moisès Bordera va fer una ullada als voltants de l’andana amb lentitud mentre la rastrera de vagons acabava de passar i deixava arrere l’estació de Xàtiva. El rellotge de l’andana principal deia que faltava un quart perquè foren les dues. Campava basca per a donar i vendre, i l’aire de la matinada tenia el respirar … Llegiu més
Los animalets musics Era un burret pobret, que s’havia fet molt vellet, molt vellet, i no li volien donar ni minjar ni res perquè no treballava. «I que en farem d’este burro». «Pos lo matare». Pos uns que si: —Matat. Los atres que no. Agarren i el van soltar i diu: «—…que se’n vaiga i … Llegiu més
La raboseta i el rabosot Un dia d’hivern en què feia un fred que raïa, la raboseta i el rabosot baixaren de la serra de Crevillent buscant alguna cosa per menjar. Els pobres tenien tanta fam que s’haurien menjat un bou amb les banyes si se l’hagueren topat pel camí. Anaren al poble i no … Llegiu més
Les garrotades de Sant Pere Quan el Nostre Senyor i Sant Pere anaven pel món predicant i recorrent els pobles d’aquesta contornada, s’esdevingué un dia que se’ls va fer de nit a mitjan camí entre Xixona i Sant Joan. Es trobaven enmig d’un camp d’ametlers i garrofers, mentre al cel, ja fosc, parpellejaven les primeres … Llegiu més
1. El Millars. Es forma en Aragó, encara que prop dels límits valencians, i entra en aquest territori pel terme de La Puebla de Arenós, seguint el curs entre muntanyes, i discorrent per estrets i profuns cingles, destacant pel seu impressionant aspecte allò que es diu El Estrecho, en terme de Montanejos, on les aigües … Llegiu més
(Cuan s’apaguen les llums i antes d’alçar-se el teló, es sent la veu d’un narrador) NARRADOR.— «Tots els anys, en les festes de Sant Jordi, eixen dos o tres escuadres de negres en l’entrà de moros. Això ho saben tots, però lo que mols ignoren, son les dificultats i peripècies que alguns d’eixos negres passen, … Llegiu més
Es tracta d’un quadre de la Verge Maria que, procedent de la Cartoixa de Vall de Crist, duien a les darreries de l’any 1820 uns carreters, entre altres imatges i objectes, cap a la ciutat de València, al qual va demanar als carreters l’ama de l’hostal en què pernoctaren aquests en passar per Gilet. Penjat … Llegiu més
LITERATURA ERUDITA I LITERATURA POPULAR 12. L’ARCAISME COM A ORNAMENT LEGÍTIM.— Com l’artista subordina als seus fins d’ornamentació de l’obra literària els fins de comprensió de la llengua de la comunitat, es val de certes formes idiomàtiques alienes a llurs fins actuals de comprensió, però bellament decoratives, i és per tant natural que empre sovint … Llegiu més
a) Epidemies y malaltíes La Humanitat patix de temps en temps uns epidamies que la dexen aterrá. No saben de aón cau la llavó de esta segaísa. No hay remeis ni melesines que valguen. A no siga que la Providensia vullga aclarí a la chen, el mon se fa estret. Es homens tamé la achuden … Llegiu més
I arribem a la fi, deslliurant-vos del cansanci que produïxen sempre les coses desagradables: el fer paleses les lacres socials; i en este instant, abans de l’acabament, ens convé fer constar ben rebé que en ningun període havem volgut fer labor demagògica; car nosatres no prediquem l’enderroc de la civilisació occidental per l’entronisament de la … Llegiu més
Quan vostés hagen d’esquilar el matxo, de fer-li la garseta al rossí, o de marcar-li al burro una constel·lació d’estrels o un sambori pel llom, no deixen de recordar-se’n del sinyo Nàsio de la Borreta. Sa casa, o barberia d’animals, la senyala al carrer un matalapet que bamboleja penjant de la finestra, tot renegrit del … Llegiu més
A València trobem dos fets capitals i no sabriem dir quin dels dos és més deplorable. Lo primer és la indiferència general de tots aquells qui no són dins lo rogle, ben estret, per cert, d’aquells qui prenen interés per estes qüestions; indiferència prou pijor que la lluita i la impopularitat. L’altre fet és la … Llegiu més
De la torre de la Iglésia fugiren, a la grupa del ventíjol, onze campanades reblides de claretat, com onze bocins de llum ardenta. La Missa Major era finida i de la Iglésia surtí el típic «Rosari de les fadrines» que avançava pels carrers del poble, lluents de sol, fent florir a son pas lliris de … Llegiu més
Sentat en lo bancalet de la pórta de la tenda, el tío Beseróles, corbella al puñ, fea ralles en la térra, mirant de costat á aquella chent de Valensia que, en derredor de la tauleta de llanda, empinaba el barral y ficaba les mans en el plat fondo plé de botifarres en óli. Tots los … Llegiu més
Als llegidors d’este Compèndi Permitiume que, ans de llegir este Compèndi, vos faça algunes observacions relatives al mateix, puix vos supònc atents i de bòna voluntat. Siga, en primer llòc, fervos present que no aneu a llegir una gramática completa de nòstra llengua, perque no respondría al fi i objècte de Compèndi; i, per lo … Llegiu més
Castelló de la Plana 3[0] Novembre 1920 Mosen Antoni Mª Alcover Distinguit Sinyor de tots els meus respètes i consideraçions: Recibida la seua carta del 24. Graçies de tot. Aném al grá. Tinc una llibreta, que ja va omplinsse, de paraules, ditjos i cosses que crec tenen que ser profitoses per-a el seu comboi del … Llegiu més
[2] Nóstre teatro No volguera ser el primer en donar opinións sobre el teatro valensiá per considerarme el últim dels afisionats a escriure; pero ya qu’ els amics m’ eu demanen, allá va la meua opinió, que si no té la argumentasió necesaria ni la valía de una bóna firma, en cambi té la volun- … Llegiu més
FORMAT COLUMNES
CAPÍTOL II SISTEMES ORTOGRÀFICS Al resurgir lo conrèu de nòstra llengua, a mijans del sigle passat, després d’haver estat esmortida per espay de dos-cents anys, i fins menyspreuá per pròpis i extranys, una gran i escollida còlla d’amadors de les glòries valencianes prengueren per lo seu conte l’enaltiment d’esta rica i dolça parla. Mes no … Llegiu més
La nit de Totsants no ix en mon pòble á la mar ningun mariner ni peixcador; dihuen que eixa nit no ‘s peixquen més que calaveres y creus (així nomenen mos bòns paisans á les estrèl-les de mar), creència que fonamenten contant una porció del fets, sens ducte casuals, pero molt curiosos. Entre atres, dihuen, … Llegiu més
[1, 2] Menchar qu’ aguera… Cantarli al amor fa pòr y no ya qu’ anar en tretes perque ú dihuen els poetes que omida tenen la flor; Per lo mateix yo volguera dirlos com cante al amor, comparantlo sens temor á una michana fartera. Y com tinc gran pretensió en el modo de pensar, he … Llegiu més
(…) Poden, pues, tots ells prepararse á llechir la sehua vida y milacles en forma de auques pues á tot estém dispósts, y prepárense en consecuencia á chuparse els dits de gust, pues no ductem donár- losel si antez no procuren posarse dins la lley, pues pareix mentira que hiaxquen hómens de comérs, hómens de … Llegiu més
(D’UN VALENCIA A UNA FRANCESA) Ya sé que vosté ha volgut, apreciable madmoacel, que li fera un vers morrut este poeta novel. Y allá va el vers, perque yo, cuant me’hu diu qui me hu’ha dit no puc més…, y s’acabó; vaig á escriurelo á seguit. Cuant vosté torne á París, digalos a aquells frantjutes … Llegiu més
[1] Renaiximent {Renaiximent}! Ab esta paraula mágica, evocadora d’anyoradiçes esperançes, se presenten huy á la lluyta aquells valencians qu’anteposen á les mires de tot orde, l’amor inmens y desinteresat á la terra en que naixqueren, ahon está la fosa de lurs pares que después será la d’ ells, ahon tenen sa llar que més tart … Llegiu més
Eren les tres y deu, cuant els veranejants, dempues de despedirse del vehinat, escomensaren á eixir per la escaleta. Pasá mig hora, pasaren tres cuarts, pasá eixe moro de la bata blava que se nos ha ficat en Valencia, y encara no había acabat d’eixir tota la familia. Per fi es posaren en marja per … Llegiu més
Cinquanta anys arrere, sent yo molt gich (y me enrecorde com un ensomni), aguaytava per los ferros de les reixes de ma casa (pues vivía en lo mateix edifici que ’s huy Museu de pintures) y vea en la plassa del Carme cóm anaven arreglant les paraes de frutes, de torrons y demés llepolíes, ahon … Llegiu més
a) Als fills de la tèrra del gè En temps antich rònegament se publicaven els nòms y els fets dels nobles y d’algú que atre plebèu que sobreixía molt en be ó en mal; dempuix, degút al influix del cristianisme que declará á tots germáns, y feu hèroes dels apòstols y dels sants, y mes … Llegiu més
III —No li die io, sinyô Agna, que l Corpus en ma casa no serie die de goig? Pareix mentira que no puguem passar dia de festa en pau i quietut! I de tot ne té culpa eixe vi de les tavernes, que s’havie de tornar arsènit. Que poc sanderi va tindre l que va … Llegiu més
Professió de fe Feixuga y sense gales, sentí mon cor un dia la musa dolça tendra del valencià verger: los ritmes del gran mestre donárenli armonía; les Illes d’or sos cántichs; ses troves Verdaguer. Ni em plau, ni vullch saberho, si soch ó no poeta; yo cante segons pense y sent lo meu bon cor: … Llegiu més
[2] Degollina El dumenche es selebrá en Ontenient el mitin mónstruo, del que tots esperaben idees y programes salvaors, y en el que se posá de manifest una vegá mes, que ’ls españols, som sempre ’ls mateixos y no hanem á ninguna banda. Se trataba de demanar als poders consti- tuits, la supresió del odios … Llegiu més
Remei p’al mal de panxa Si per menjâ molt arròs has pillat un mal de panxa, vaig a donâ-te un remei que me van donâ en la Manxa. Te pegues cinc ximelaes sense tocâ es mans enterre i te porgues en sotal que siga d’ans de la guerre, piques un all en un còcil, arreplegues … Llegiu més
(…) Y, efectivament, Roseta había resibit una declarasió apasioná y en vers, del botiguer, que después de llechirla varies vegaes amagá en carácter provisional, dins d’una chocolatera, dalt de l’escudeller, per ser puesto ahon Paco no s’acostaba may. Pero, mira per ahon, li s’ocurrix al seu marit comprar un gafarró en la plasa Redona, y … Llegiu més
[3] El fonógrafo ¡Qué coses inventen els homens, caballers! ¿Vostés encara no han vist el /fonógrafo que hiá instalat en un salonet del café del Siglo? ¿No? Pues vachen, que no els penará. Alló es una bruixería, y si yo fore un fac- sios de eixos que volen la inquisisió, cremabe viu á Edisson que … Llegiu més
HI HA UNA PART DEL TEXT AMB ALINEACIÓ A LA DRETA
ROC. Ànimo Roc no te apures que pronte voràs a Pepa asomant el cabet de ànchel per eisa hermosa finestra. ¡Ay, lo que me fa patir el diantre de la chiqueta des de la primera volta que fijí els meus ulls en ella! Si hara al parlar-li, un amor inmens, pur, me prometera, me ocasionara … Llegiu més
¿El sereno del barrio que habita el Señor Alcalde, es vichilant públic y com á tal cobra de fondos munisipals, ó es vichilant particular pagat del bolsillo del Sr. Goig? Fem esta pregunta, per que á El Borinot li consta de molt bona tinta, que D. Chesinto li té manat á aquell sereno que tan … Llegiu més
Sant Roch y la seba Qué pasa? qué susuix? A qué ve eixa confusió? Per quin motiu hui la jent Se rebullix y se mou? Per qué cantant y ballant Caminen tots dret al pont De Sant Juseph y m’amprenen La ruta de Burjasot?… —Asi deu, alli catorce, Per allá huit, tretce, nou… Grupos y … Llegiu més
[12] Cartes soltes. En lo carrer de Valldaura, un munisipal á unflat á palos á dos chermanes. Propose que ‘l asendixquen de repent á tiniente del cos, y que li donen la gran creu de Mislata, en la obligasió de durla sempre á les costelles. – – [12] La Sucursal del Banc de España, anunsia … Llegiu més
Atvertensia Com El Bou es el periódic mes barat y mes divertit de cuants en Elch sen publiquen, ham gastat la poca vergoña de envialo á casi totes les cases del poble; pero en tot y en axó, el que no vullga Bou que el torne ans del disapte, perque sino li correrá el més. … Llegiu més
(…) Esta funció que ous Mes divertida fonch que la de bous, Mirantla els mes discrets En balcons, en finestres y en arquets, Sense haver gat ningú Que no se l’amportara Bersebú, Y de tan mala rasa, Que la gent tota fugia de la plasa. Mostraven ses ungletes Que pareixien unes corbelletes, Y tocaven el … Llegiu més
(…) Atengau; ¿no escolteu, no ohiu per les amplures del espay una veu dolça y suau com la remor de les embalsamades brises que joganares acaricien y besen los verdosos ramatjes dels pins y les palmeres? ¿No escolteu, no ohiu una veu sonorosa y plena d’armoníes musicals com lo ritmich soroll de les redolantes ónes … Llegiu més
LES MÁIXQUERES. REVISTETA. Han pasat Carnistoltes, y El Pare Mulet que, com ha fet casi tot valensiá, aná á l’ Alamera en lo fí de vorer les maixqueres y donarlos mate despues dientlos, com acostuma, les veritats del barquero, va á cumplir son comés. ¿Els pareix á vostés qu’ es digne de Valensia, anar desfrasats … Llegiu més
A misa de dotse LLETRETA ¡Corren dotse! s’òu, tin, tan, Repicar á la campana, Y á la iglesia, com Deu mana, Diuen tots que á misa van. Mes si poguera Sen Chuan Dir cuánt vá del dit al fet, Trauriem, devóts, en net Per consecuènsia presisa, Que no tots van á ohuir misa, A Deu … Llegiu més
— [3] D. Amadeyo y la sehua dóna asistiren el dia dos d’este mes á la manifestasió qu’els españóls fan cada añ en Madrid en un panteon que se titula el Dos de Mach, construit á módo de protesta permanent de que no volem reys estranchers. Si tots els locos solts que hiá en España … Llegiu més
FORMAT COLUMNA (FRAGMENT OBRA DE TEATRE) (ARXIU: VC-27bis0)
FRAGMENT EN COLUMNA (ARXIU: VC-27)
Huí fa huit dies espliquí al públic ben clar y ras, com yo acostume, es dir, sinse tartamudechar ni fer botiches, pues grasies á Deu, y pa dolor de alguns pobrets, el tio Nèlo no té pèls en la llengua, perque no té res, absolutament res que amagar, la idea, la misió, ó com se … Llegiu més
(…) Res en contra ni en prò dels bòus diré; pero mentres en fasen, aniré. Es dir, que soc una espèsie d’unioniste tauromáquic. A mí em fan riure, lo mateix els c’han eixit últimament, com á cuets borrachos contra les corregudes de bòus, qu’els c’han tingut la pòca aprensió de publicar hasta la biografía del … Llegiu més
a) Falla de Sen Chusep, en la plaseta del teatro prinsipal de Valensia, en l’añ 1858 Arrgument Un individuo, de bóna casta y de dotse arrobes ben cumplides, sentat en táula y en l’ampolla á la vista, s’atraca de chulles y llonganises, pera almorsár, mentres que un atre póbre samarúc, llarc y prim com la … Llegiu més
Cant primer Mig á mig de lo segle décimcuart (Segle pera lo món tan borrascós, Y pera el sabi temps tan profitós), Lo vintitres Giner amanegué Templat y hermós, com jòrn de primavera. Sonria alegre el cèl, y lo clar sòl, Alçanse magestós per el Orient, Derramaba sa llum esplendorosa Sobre Valencia hermosa. ¿Mes cóm … Llegiu més
D D’. De. Dabáll. adv. y prep. Debajo. Dació. Daciou. Dacxa. Maiz, por la planta y el fruto. Dacxa (la) confitera. Maiz de tostones ó variedad, cuyas semillas se abren ó revientan á la lumbre formando una especie de rosa ó flor. Dacxar. Maizal. Dacxera. V. Dacxa, por la planta. Dacxeta de bòu. V. Minjo. … Llegiu més
CONTESTASIO DE QUELO PELUSA A PEPE TRAMUS Tramús mio… tèndre ó séc: Serien sobre les dèu Cuan he resibit el pléc, Que m’ has escrit pel correu. Y com el meu cap de bronse Sempre á tot dispòst está, Encara no han tocat onse, Y estic contestante yá. ¡Ay Pepe amado del alma! Per mes … Llegiu més
Treballs de imprenta es dir, dels impresors Y els asegure á vostés en tota la formalitat tabalística, de que soc cabas, que en tota ma vida m’he vist mes perdut. El eixir esta Tabalada n.º 4e ha segút un milacre dels pocs que’s fan hui en lo dia. El Tabalet ha estat á pique d’anar … Llegiu més
FORMAT COLUMNA (FRAGMENT OBRA DE TEATRE) (ARXIU: VC-23bis)
a) Prolec Sempre de inmemorial, á pesar de la mes ó meñs vichilansia del Gobern, ha habút asi en Valensia y en sos arrabals una porsió de chics perduts, be siga perque eren orfens y no tenien qui els cuidára; ó be perque eren fills de pares tan pobres, que no podentlos mantindre, els abandonaben; … Llegiu més
Colorí de colorins Si llepe un cap de sardina, O pell d’abaecho crú, Y òmplic la bota d’allò Que del bon raím es suc, En la manta per caíra Y per taula un mig-armut, En cuatre tragos y espentes De vèrsos ne fas un fum; Y soc capás de cantarli El serení y el Mambrú … Llegiu més
CANZO. Pera el Album de la senyora Antonia de Montenegro. 1.ª Aquella com lo sol pura, Brillant com els rayos d’ or, Angélica criatura Que adora constant lo cor; Aquella que ab sa presencia Deixa absort lo meu sentit, Que ab tant amor é inocencia Ocupa tot lo meu pit; Aquella que ab son encant … Llegiu més
a) Als escrupulosos Era molt de esperar lo que está susuint, y nosatros ho teníem previst. Sabem que molts que se presien de intellichents en el idioma valensiá, han criticat el del primer número del Mòle, dient que moltes de les seues espresions saben á castellanisme. Asó, que hasta sert punt podrá ser exacte, pues … Llegiu més
Argument. Estant Sen Vicènt en Valencia aná á demanarli limosna una pòbra dòna natural de Salamanca: no tenint el Sant atra còsa que donarli, li va donar el seu sombrero; y com este ausili li pareguera á la dòna inútil pera remediar la sehua necesitat, Sen Vicènt li digué: Chermana, confie, que mentres tinga eixa … Llegiu més
[2] Per a tiña. Sachí salat y vinagre ben fort. Es fondrà el sachí al foc, y después de fus, se traurà del foc y es menecharà, y es farà un ungüent; y en el (sic) se untarà el cap. Y en unes tisores es tallarà les costres, y después es rentarà en bon vi, … Llegiu més
FORMAT COLUMNA (FRAGMENT OBRA DE TEATRE) (ARXIU: VC-20)
Al alsar el teló, amaneixerà el teatro de cuina a la llauradora del millor modo composta. La tia Rosa estarà fent el armorzar; el tio Miquel, sentat al foch en la pipa en la boca; y Manuela, agranant. Tio Miquel La festa gran ya s’acosta y tot està molt chelat. Tia Rosa Tu t’aufegues en … Llegiu més
Melius est nos mori in bello quam videre mala gentis nostrae et sanctorum. Millor és que nosatros morim en la guerra que vecham els mals de la nostra chent y dels sans. Són paraules del Esperit Sant en lo primer libre dels Macabeus, capítol 3, vers 59. Glòria a Déu que com a pare nostre … Llegiu més
(…) FUMADELL. Pardal molt ruinet, que no val pera mentjar, ni pera res; te el pico larch; ne hia de tres calitats, uns negres, altres blanchs, y altres pardos. GALL. Es de gran com una Polla quant ja es casi ponedora; les cames com un eixem de largues, y rotges, te el color blau, el … Llegiu més
Casa de Pocarropa, y parlen ell y Charpeta. Pocarropa . Charpeta, asó está perdut. Pinten molt malament els daus! Mala luna! Asi no ya mes que acachar el llom, ò deixarse pegar. Charpeta. Pocarropa, si que và mal este norte; pero acachar el llom es imposible, porque ya es duro Pedro… Deixarse pegar? guarda pablo! … Llegiu més
Romans nou y curiós sobre un pleyt de un pollastre que se li perdé a don Salvador Mas, natural de Elig, el qual se’l demanava per furt a una neboda segua que li dien Maria Aznar, també natural de Elig, y lo demés que veurà el curiós letor, suseït en este any de 1776. Tot … Llegiu més
(…) Què direm de la Marquesa, compañera de Milà, d’esta famosa heroïna d’esta dona singular? Yo diré que esta és la porta que Salomon ba buscant, preguntant a uns y a atres, dient: qui la trobarà? Yo a Salomon respondria y no respondria mal, el conde Marqués de Albayda Francés Antoni Milà. Son i·lustre naisiment … Llegiu més
(…) —A cavallers, vostés ya saben que entre amichs no cal tovalles, i així vullch cantar-los la cartilla per a que dompués no·m prenguen el rabe per les fulles y em se queixen de que no·ls he parlat en plata. Baix d’este presupost, de mi tot lo que vullguen, poro de la vara no n’allargaré … Llegiu més
FORMAT COLUMNA (FRAGMENT OBRA DE TEATRE) (ARXIU: VC-14)
ANY 1745 En la nit del dia set a huit de janer de este any, patí esta església el major treball, no sosoït en ella ni en atra de les circunvehïnes en lo robo que se li féu, segons juïns ben fundats, después de les dotze hores de la nit del dia set. Y així, … Llegiu més
(…) A bou vèll, sancerro nou. (…) Al Estìu tot hom viu. (…) A gos vèll, no hià sùs, sùs. (…) Boca que no parla Dèu no la ou. (…) Brams de ase, no putjen al Cel. (…) Caldera vella, ò terrat, no està sens bony, ò forat. (…) Conforme el pardal, la gavia. (…) … Llegiu més
FORMAT COLUMNA (FRAGMENT OBRA DE TEATRE) (ARXIU: VC-12bis)
FORMAT COLUMNA (FRAGMENT OBRA DE TEATRE) (ARXIU: VC-12)
FORMAT COLUMNA (FRAGMENT OBRA DE TEATRE) (ARXIU: VC-11)
Coplas sueltas para echar desde su carro los molineros en celebración de aver su Santidad concedido el ritu doble a San Vicente Ferrer para la universal Iglesia, en la processión de gracias que se hizo en Valencia, año 1726. Coplas sueltas. I Si un ritu doble es celebra nosaltres no ham de faltar, puix si … Llegiu més
Juguen á la bona mel, á primera sin tocar, á carreguéta de pebre, á corretjéta amagar, á olles, olles, Sanct Miquel, á la rum, rum, joch gallart, á pam, y chulla; á la faba; trico trico, trico trás, que concluix este joch, quantos dedos hay detrás? á está el diablet en casa? visol, á eixabega … Llegiu més
(…) 11.—Rubrica de quanta pena te qualsevol si se li descubrira qualsevol malaltia en son bestiar.—Ittem establiren e ordenaren que a qualsevol persona, aixi extraña com privada, que tindra bestiar en lo terme de la present vila de Cati y se li descubrira malaltia de pigota, moquello o altre qualsevol que sia en son bestiar, … Llegiu més
(…) 3. Establiment de com han de llogar los magorals dels fadrins los guglars y de quina hedad han de pagar los fadrins y los moços forasters lo sonar dels guglars.—Establiren Justicia, Gurats y Concell de la present vila de Chert, Maestrat de Montessa, ab decret de sa Magestat administrador perpetuo de dita religio, que … Llegiu més
A occasió de aver possat lo francés siti en la ciutat de Alger, auxiliat del rey de Fes, Abiter de Marruecos, y el inglés, per mar y per terra, en lo mes de maig de l’any 1682, avent-los oprimit als moros y assolat molta part de la ciutat ab magranes de alquitrà, bombes y altres … Llegiu més
(Rebatos de haver saltat los moros en terra, com se han de donar.) Item, en cas que el rebato se haja de donar per haver saltat los moros en terra, en lloch de anar les guardes o atalladors que l’han de portar a les estàncies o torres més propinqües, una devés llavant y altra a … Llegiu més
Yo March Sant Joan notari de la vila de Çorita fas fe y testimoni com Pedro Gonita de la Ciutat de Alcanys confesse estar pagat de la Casa y Ermita de la Mare de Deu de la balma y administradors y patrons de aquella de tota la cantitat que lis devia ad aquell per la … Llegiu més
Calçeters 56. Ittem que ningun calçeter sia gozat de tallar ni cozir calçes ni saragüells de cordellat ni de drap per a vendre que primerament dit cordellat o drap no sia avisat o bollat per lo vehedor de dita universitat; en pena, si lo cordellat o drap serà bo, de xixanta sous y si serà … Llegiu més
(…) Començaren la batería per la part del mur vell, que hui està al carrer de la Morera, dit lo carrer del Trabuch, junt ahon apres estiguè el portal, que es hui la boca del carrer de les Granotes. Plantaren vn trabuch, y dos fonevols, y altres maquines, è enginys, ab que sols pogueren descrostar … Llegiu més
(…) A sanct Vicent contengué altra cosa major: que, portant la justícia dos a cremar per sodomites, conegué el sanct la mala conciència que portaven, i que en la fee estaven tibis. Dix que parasen, i paraules tan encesses los dix que s’ensengueren en amor de Déu, i fonc lo foc tan gran que restaren … Llegiu més
(…) A la vesprada, acabades completes, comensà a eixir la procesó per la porta dels Apòstols en la forma següent. Primerament anaven davant les roques de la ciutat, ab les dançes; y en una tots los chiquets de Sent Vicent ab unes cotetes blanques com a sotanes y una beca negra per dalt del coll … Llegiu més
(…) Prove, pues, la conclusió: de ningun home de bé pot creure’s que tinga amor a Maciana desonest; perquè és contra la luxúria efficasísim remey; tant que, de veure-la a soles, sol reboldre’s lo ventrell. Ans bé, tots dehuen pensar, discurrint cristianament, que ningú la podrà veure ni pintada en la paret. Luego no hi … Llegiu més
De part de la S.C.R. Magestat del Rey nostre Senyor, y per provisio feta per Juan Gil Polo, Cavaller del Consell de sa Magestat, y Llochtinent en lo ofici de Mestre Racional de la Real Casa, y Cort en la Ciutat y Regne de Valencia, y Comissari Real pera les coses conferents als bens dels … Llegiu més
Com per evitar tot dol, frau y engany estiga dispost y ordenat a tot curador y administrador de bens estranys de fer repertori, memorial e/o inventari dels bens recahents en la cura e/o administraçió de tal o tala difunts per (llacuna) Martinez y de Cucala viuda relicta del quondam Juseph Cucala habitador de la present … Llegiu més
a) Drets senyorials sobre la seda Ittem, és estat avengut, transigit, pactat e concordat, per i entre les dites parts, que tots los vehins y habitadors de la dita villa de la Alcúdia, y cascú de aquells, hajen de donar y pagar, segons que ab lo present capítol prometen los dits elets, en sos noms … Llegiu més
Die vij aprilis MDCXX. Nicolao Jinis, cequier de la çéquia del Gallipont, se clama de Jaume Almeler de Benaguazir, per so que lo domenche de matí, una ora el sol eixit, poch més o meys, trobà Joan Çinisterra, major, de la vila de La Pobla, una parada feta en dita çéquia del Gallipont, feta ab … Llegiu més
a) E dix que lo que sab e pot dir sobre lo interrogat és que tantost que comensaren a fer oli del passat, vengué Thomàs Tarí y li dix que li rebés uns camins de oli de cassa de Francés Selva, que no·s recorda quans serien, y així hanà ell, testimoni, y els rebé comensant … Llegiu més
Dichous següent, que contaven lo primer de octubre, partiren del port de Dénia, enbarcats en algunes naus y galeres, més de sinch milia y do[s]-sent[s] moriscos, tots vells, dones y chics; perquè tota la gent chove, ab desimulació, a la desfilada y de nit, se retiraren a la montaña. Y com los comisaris que anaren … Llegiu més
(…) Item provehí y mana que lo beneficiat que fundarà nou haja de dotar dita yglésia en deu lliures amortizades les quals servesquen per a hores attenta tenuitate beneficiorum y que ningún beneficiat sia acullit a la distribució que no sapia cantar, lo qual sia examinat per lo rector y dos beneficiats si’ls hi haurà. … Llegiu més
En lo camí trobà a la muller de ell relatant que venia molt abalotada cridant i dient que la havien robat y llevat tots los diners, y la millor roba que tenia en sa casa de què ell se espantà y alterà molt y així a llarg galopa arribant a la casa de ell, y … Llegiu més
a) Tempestat de ayre Dimecres a 18 de agost 1593. á les sis hores de la vesprada y vespra de sant Luis se mogue gran tempestat de ayres y relamps. y eren ponent y tramontana y plogue poch que no sen recordauen de tal semblant los homens y dura mes de una hora y en … Llegiu més
(…) Señor, Juan Plà, syndic de la vila de la Olleria del Regne de Valencia humilment offir a V. Magestat los Capítols infraseguents, supplicant sia mercé de aquella manar-los decretar si e segons en cascú de aquells respectivament se conté, E primerament, Señor, Juan Pla, syndic de la dita vila de la Olleria supplica humilment … Llegiu més
Sobrescrit de Berthomeu Sirlot. A la escardalenca y més que gallarda, bastó de ma vellea, Berthomeua Sirlot, sia dada en lo carrer nomenat dels Prunyons de la Molla Groga. La mia enamoríuol fembra, fas te a sabre com estich clauficat del dia de sant Ioan lo vert, que·t viu a la porta del teu corralet, … Llegiu més
La brama d’els llauradors Estant de repos, —vetlava ma pensa, portant me recort —de coses passades, d’els mals y d’els bens, —que amor me dispensa; ab goig y tristor —fent yo recompensa, sumava lo temps —per anys y jornades: Quant sentint remor —les mies orelles, dubtava si era —cantar de cigales, u so de sancerros, … Llegiu més
(…) [34] Catius maten a son amo Dit dia, diumenge, a XXII del mes de dehembre de l’any MDLV, tres sclaus moros de Tapiola, forner del forn de Sant Llorenç, aprés mijanit, mataren a son amo y a la muller, que stava prenyada, y una filleta de cinch anys. Los dos se’n fogiren, l’altre fon … Llegiu més
Capítol VIII. De la infantea y studi del gloriós sant Ponç, y que los pares deuen procurar a sos fils virtuoses dides y mestres. Lo virtuós pare procura fer, de chiquet, a son fill virtuós, com sia la nostra vida com los arbres que de chiquets requiren ser esporgats, criats drets, empeltats de bones agulles, … Llegiu més
Esta fon la primera batalla quelo Cid vence desque fon senyor de Ualencia: y resta tan ple de riquea que no li resta mes que desijar pera son mester. Y perço entengue tantost en lo seruici de deu. Fent aparells molt richs: y aparellant vexelles perals officis diuinals. Consagra la Mezquita maior en honra de … Llegiu més
Ma filla: en Tortosa trobí una letra vostra, que no·m fou poch descans y consolació, y allí matex vos responguí donant-vos comte de mon discurs fins allí; a on estiguí disapte tot lo dia, axí perquè plogué com perquè me trobí un poch enbarasada de la mia relma y, encara que m’inflave la vora perquè … Llegiu més
(…) 2. Rubrica de servar e tenir los diumenges e festes.—Item stabliren e ordenaren que denguna persona stranya ni privada gose ni presumexca en los dies del sant diumenge ni de altres festes manades per Santa Mare Iglesia ni ordenades e o votades per les ditas vila o aldeyes o lochs de ordens e cavalles … Llegiu més
a) Guillem Ramon Català: Germania de València [28. Elecció de jurats contra lo que·l virrey manà] Pochs dies aprés, que hera la vespra de Pàscua d’Esperit Sant, presentà lo virrey als jurats una seda de cavallers y ciutadans per a fer jurats com se acostumava de fer en vida del rey don Fernando, ço és, … Llegiu més
Les ordinacions y stabliments del carbo y obra de terre y altres coses Successive dicto die sabbati X mensis octobris anno a natiuitate Domini MDXVII los magnifichs.. ciutadans jurats en lo any present de la insigne ciutat de Valencia.. Com per speriencia se es vist que de poch temps en ça les vitualles sien pligades … Llegiu més
CAP[ÍTOL] 24. Affirma la divina providència y pinta Job peccats dels mals hòm[ens] y la desdicha d’ells. ¿Com, segons vosaltres, Déu omnipotent conex les coses inferiors y subjectes a temps, si los que més lo conexen no veuhen tinga conte ab lo temps? Troben-se mals hòmens que lleven les fites, qui furten ganado y li … Llegiu més
DE LES SALSES Salses ab les quals les carns se preparen, o per corregir alguna malícia d’elles, o perquè a l’apetit sien més agradables, car tant com són més acceptes a l’apetit lo ventrell pus fàcilment les digereix, hi poden-se preparar ab such de magrana, de taronga, de ponsir o de agràs, ab una poqua … Llegiu més
(…) Item diu en lo libre qui·s diu Muslim, parlant del dia del juhí, ans que vingua per cent anys no romandrà sobre la terra ànima viva. Item en altra part fa testimoni Axa, sa muller, que uns de Aràbia vingueren al propheta Mahomat e enterrogaren-lo del dia del juhí, e ell mirà un fadrinet … Llegiu més
(…) E primerament fonch atrobat en lo retret del studi de la casa del dit deffunt, on aquell solia dormir, una caxa chica de noguer, tanquada ab bona clau, era en poder dels dits marmessos e obrirem aquella dita caxa, dins la qual fonch atrobat un altre caxonet de noguer, per lo semblant tanquat, lo … Llegiu més
Ara hojats què us fan a saber los magnífichs justícia e jurats de la insigne ciutat de València: que com, per los reverents inquisidors de la herètica pravitat, en lo dia de demà se faça molt solempne e devota processó ab les persones qui deuen fer penitència per causa de la sancta inquisició, la qual … Llegiu més
Die jovis XXI, augusti anno mil CCCC LXXXIII. En lo celler. Primo, XXVI gerres entre valencianes e de Petrer, buydes. Ítem, un cubell, lo qual dien és de Melchor. Ítem, un cànter de coure. Ítem, en la cuyna de les dites cases fon atrobat lo següent: Primo, un artibanch. Ítem, un coci. Ítem, dos paelles, … Llegiu més
Inventari fet per lo venerable frare Phelip Aliaqua, prior de la exma. de sant Jordi de la ciutat de València, sindich de la real orde de Muntesa per rebre les desferres e axovares dels comanadors defunts de la desferra atrobada a la casa que la dita religió te en lo loch de Cilla, la qual … Llegiu més
(…) Recepta pera guarir aquel qui per colp o per cayguda te lo test del cap enclotat CXXVIII. Sia pres vy de parell e sal e mel e murtons e olives de lor e batafaluga e sego de forment. Item preneu lo dit vy e posau lo en una caçola noua e gita ny uns … Llegiu més
E fon proposat per los dits honorables jurats al present Consell com l’onrat e discret En Jacme Dezplà, notari, qui era stat lur scrivà, havia finits sos dies e retut l’esperit a son Creedor, per la qual raó covenia que fos proceït per lo dit Consell a elecció d’un altre bon e discret notari que … Llegiu més
Com a audiencia mia fos pervengut que en lo castell del loch de Murla se fos esdevengut que endret del ventre de una ymatge de Sent Johan Babtista, que ere deboxada e pintada en I retaule antich qu’estava en la esgleya, dins lo dit castell, era exida sanch per un clau que’s dehia esser estat … Llegiu més
[De scuar cebes] Die dominica XXIII junii anno a Nativitate Domini MºCCCCºXXº. L’onrat conssel de la vila de Castello, hauda conssideracio que alguns ortolans de la dita vila porten moltes çebes per vendre a la plaça de la dita vila, davant la porta de la esglessia maior de aquella dita vila, a les quals çebes … Llegiu més
Als honrats los justícia, jurats e pròmens del loch de Énguera. Molts honrats e cars amichs: Informats som, per relació de alcuns conciutadans e vehins nostres e per altres, que vosaltres, jatsia segons fur e provisions reals no puxats haver ne tenir sinó hun boalar covinent e temprat, segons exhigència e proporció de vostre loch … Llegiu més
Molt alt, molt excellent e molt poderós senyor: 1. Tramet vos ab la present cèdula de la entrada e exida del forment de Sicília, segons porets veure per aquella. La cèdula del compte d’en Pere Gener no la he ahuda encara. 2. Item, vos tramet una adzembla ab çermenyes, préssecs de Sent Johan, carabaçes, unes … Llegiu més
Un càrrec en la cort per al fill d’un ciutadà (4 març 1402) Al molt reverent pare en Christ e senyor lo senyor N’Uch, per la divinal miseració bisbe de València. Molt reverent pare en Christ e senyor: Molt nobiliten la ciutat los hòmens aprovadament nodrits e morigerats de bones costumes. E en casa del … Llegiu més
(…) XCIX. Rúbrica que nengu no gos tenir porchs en los entuxans. Establiren e ordenaren los Justicia, Jurats e Prohomens del lloch del Boixar e conssell de aquell que nengu no gos tenir porch o porchs en los entuxans del dit lloch, ço es del canto del forn de la calç tro al morer e … Llegiu més
(Primer llibre) 3. De sembrar vinya. Sembrar pots vinya. Prin dels pinyols o grans qui són dins lo gra del rahim, e com seran ben sechs sembre’ls e, exits, costoheix-los e fer se n’ha vinya, emperò no levaran jamés rahims si donchs no són les ceps empaltats. (…) 6. De morgonar vinya. Morgonar vinya se … Llegiu més
Repressió dels contactes entre jueus i cristians (9 juny 1400) Als molt honorables e molt savis senyors los missatgers de la ciutat de València en cort del senyor rey. Molt honorables e molt savis senyors: Bé sabets en quants debats nos meten cascun jorn aquests juheus qui habiten en lo regne, e en special en … Llegiu més
a) 1370 De jugadors Item, establiren e ordenaren que qualsevol persona de qualsevol ley o condisió sia, no gos jugar a gresca, turiburri, ni rifa ne altre joch de daus, exceptat a taules. E qui contrafarà, pach per pena per cascuna vegada de dia cinch sous e de nit deu sous, partits lo ters a … Llegiu més
De bellotes.— Item stabliren e ordenaren que tota persona que cullira bellotes ni smoxara carasca hon aie bellotes entro que’ls jurats e consellers les solten sino a besties d’arada que pach de pena V sous de dia e de nit X sous; e sien partits segons que dit es e tot hom puxe acusar. Empero … Llegiu més
Die Mercurij IIjo Nonas Junij anno a Natiuitate Domini M.oCCC.oXX.o quarto. Establiren e hordenaren los Jurats e prohomens Consellers de la Ciutat, que de huy a auant, nengun carnicer no gos vendre, o vendre fer, manifestament o amagada, carns de vedell o de vedella, a hull o a benuista, ans sia tengut de vendre aquelles … Llegiu més
Interessos comercials de València i política reial (27 abril 1381) Als molt honorables e molt savis los missatgers de la ciutat de València en cort del senyor rey. Senyors: Ja sabets quantes e quantes vegades vos havem escrit e trameses specials correus per lo fet de la inhibició de la treta de la moneda e … Llegiu més
24. Primo, quod non fiat ordinacio in hac confraria contra dominum episcopum. Com segons doctrina del apostol sent pau, nos dejam a nostre senyor deu temor e al senyor temporal deguda honor, per aço nos tuyt ensemps e cascu per si, axi com a fels servidors de deu, volem servar feheltat e honor al senyor … Llegiu més
En Johan de Calatayú jurà en sa confesió meis de turment, e fo demanat sobre les coses posades en la denunciació e neguà aqueles ésser veres, en aitant com posades són contra él. Fo demanat él si donà obra ni consel ni ajuda a les nafres ni a la mort a fer d’en Francesch Maçó, … Llegiu més
Disapte XVIo kalendas de decembre Bertholomeu Poch, veyn de Múrcia, confessà per sagrament que aquel hom per nom Vicent que volch a él matar en la carera de Xixona, en la canal prob les carasques. E li vench ab la lança baxa e ab lo dart amentat cridàn: «mor[i]tz(?) en traydor!». E que li dix … Llegiu més
(…) Però com que s’havia fet tard van ajornar la conversa. Manel de la Fleca el va invitar que, en acabar la cacera, passés per casa seua: farien un traguinyol de mistela o d’aiguardent, que de tot tenia, i xarrarien. El desconegut va acceptar i va complir la paraula. Aquell home es deia Beli —diminutiu … Llegiu més
A Ramonet, lo seu pare lo va enviá a llaurá a la finca de la Guilleta Ramonet eva més gandul quel chaure, pero ye vá aná, de mala gana… encara que la profesó li anaba per dintro, rechiránsili las tripas, per lo a disgut que marchaba. Va llaurá uns solcs y cuan se va «cansá», … Llegiu més
(…) Narrador Sense dones va quedar Vallibona, A Pena-roja pocs homens van quedar. I set hòmens van vindre a Pena-roja, Set dònes a Vallibona van anar. Capellà de Vallibona Salut bona gen de l’Aragó, Salut bona gen de Pena-roja, Venim de Vallibona, Del Reine de València i Castelló. La pesta, la fam i la misèria, … Llegiu més
Este pregó tos contará lo d’avui als d’ací. I a tot aguell que està rader d’una ventana i no es veu. Hem anat a Estanya pel maití i una vegada allí lis hem dit: —A ca de Morereta. Ja estam a ca de Morereta, ostimeta, ostimeta! I ixe prat, que n’é de llarg! No se … Llegiu més
—Pare, pare!—, el pastor des de el tossal veia com venia sa filla cridant: —pare, pare!. —Què passa Maria, què passa?—, contestava el pare. Però la nena que no el sentia pujava cridant, un camí va ser al seu indret, xafegosa i cansada per la correguda i sense poder alentar, la nena va dir amb … Llegiu més
Lo siño Juanet Cuan me va coneixe ere mol gran i yo mol petit. Entre los dos casi ñ’abíe una distancia infinita. Pero esta distansia debíe está pllena d’alguna cosa importán perque en conta de separamos, mos lligabe. Tenibe una ánima tan gorda que gastán no mes un bosinet m’abíe dixat un troset pa la … Llegiu més
No s’ho crego pas! Ja ho sé, que diuen que se va suïcidar perquè s’havie tornat mut… però lo que li passae ere que va arribar a tornâ’s tan calent perquè tastae tantes dones diferents, que al final només sabie parlar amb lo mixonet: ere l’únic que li funcionae, i prou bé, cada nit. Se … Llegiu més
R.—Sinyores i sinyors: Ací estic jo perqué he vingut i el que diga lo contrari en bon lio s’ha fotut, perqué puc demostrar-lis que dos i dos són cinc. Que no sic tonto ni lloco i sé bé lo que me dic. I sinó posen-me el dit i veran quina mossada. I si això no … Llegiu més
Lo mostí de Moricio Lo mostí de Moricio va anar a la Sodra a prendre lo sol. Va trobar una cucurralladeta que plorae. Ell que li va preguntar perquè plorae i el moixonet li va contestar perquè la serp se li havia menjat los moixonets. Lo mostí li va dir: Jo et vengaré. A canvi … Llegiu més
Coses nostres Coma bon mequinensá realso lonor del poble, pero trac a relloí, entre tan, costúms y coses, que son dignes de asmersá en converses amistoses. E curios tot lo de casa, lo parlá ils ademáns, tot lo de aquí mos agrade perque som mequinensas. Al parlá se manifesten los reflejos del servell, pos lo … Llegiu més
Quan els pastors han de pregar en plena muntanya, per preservar-se de llamps i pedregades, el primer que fan és posar un brotet de gavarnera a la gorra o al trau del gec, o bé a la punta del paraigua, ja que, segons és creença, la gavarnera té la virtut de desviar els llamps. Per … Llegiu més
Calasanz Calsanz e un llugá chico y está mol mal situat, de puro fiero é bonico y paréis que está penchat. Las casas mol ronigadas posé tienen dos mil ans! com están tan foradadas ye crían els torrodans. No digam que siga rico, pero pobre tampoc l’é, lo que está mes abundante son las pedras … Llegiu més
(…) 1 Les abelles fan la mel i les mosques se la mingen. («Se diu metafòricament de la persona que s’aprofita del treball de l’atra.»). (…) 2 Per l’abril no’t lleves un fil. («No convé alleugerar-se de roba de vestir durant lo mes d’Abril, a fi d’evitar les traidories del temps inconstant»). (…) 3 Acamina, … Llegiu més
[2] Eleccions, encara Amb prou feines ens havem pogut treure el regust de boca que ens deixaren els resultats electorals per a les Corts espanyoles, quan ja som novament cridats a votar. Tant de bo aquesta consulta ciutadana tingui la virtut de rectificar l’error comès el dia 19 de novembre, perquè potser encara es podria … Llegiu més
El consum de vi al Principat d’Andorra Els països no productors de vi són sens dubte els que més consum en fan, ja que les estadístiques ens demostren palesament que aquelles comarques que no produeixen el suc del raïm fresc i que facilment el tenen al abast com succeix a les Valls d’Andorra, són els … Llegiu més
(…) Avúy encare nós fán les bestieses d’aváns pél Carnavál, i me refereixo á Ibárs i altres llóchs, i péls añs del 1885 adetrás; dilluns i dimárts nó deixaben trevallá á ningú, prenien molta lleña per fé fóch en aquelles dos matinades, i áls, vingúts d.nóu al pople, i casáts, i aquéll añ, d’un séls … Llegiu més
Pel Municipi Hem anat varies vegades a les sessíons del Ajuntament i fins ens fa recança el publicar les resenyes, car de la forma en que es desentrotllen, pot despendre’s que no ès mès què una parodia de la sessiò que amb realitat s’ha celebrat, un dia u hores abans. Això és el que ens … Llegiu més
Lo tossino y la grip Lo poblle ya te tema en que passál rato, enrahonan. A lo milló voste’s creu que al di yo aissó, e per les elecssions; pos s’equivoque, no e aissó lo que vull dir, pos de política no’n xarren mes que’ls homes y alguna que altra dona; lo que yo vull … Llegiu més
Son les 6 de la tarde, l’hora poc mes ú menos que’l pon pareis una canal pe la que s’hi espentexen de l’un al altre rucs, pollins, algun que altre maxo y moltes perssones de totes edats. De cuan en cuan se sin un ¡oxque!¡ollaó! armonisát per mes d’un bram que disse endeviná lo gran … Llegiu més
Verdós de fulles, culós de pllantes cams pllens de vida del llauradó fllós que reventen, fruits que n’llaminen sou tots finesses del Criadó. ¡Com repuntexe! Quines canturies de dal del albre fá aquell muixó! sab que l’escolte la femelleta tota contenta n’aquell rincó. I eixa formiga…! uy que valenta com lleve a espentes un grá … Llegiu més
Vam eisí de Fraga p’llovisnechán, lo voltórn mos fie entrá l’aygua a la tartana y vam tindre que abaixá les cortinilles; al Fortí com a «Perico entre elles» estae fen un ensabonát aquell ser privilechat que sense tindre una den no vol sé desentegát. Una mula del Só Castaño mos lleve en menos de tres … Llegiu més
La crema del pont de barques Von recordeu de la crema del pont de barques? Me dirigixo als veteranos, als que tenim cabells blancs, als vuitcentistes, que ham passat la ratlla dels cinquanta i ja mos anem aclarint, com los voluntaris catalans de la guerra d’Africa, que ans ne veies colles que’s passejaven per les … Llegiu més
[4, 5] Els pagesos estan molt queixosos per quan al segar el cànem diuen que n’hi ha molts rotllos d’agegut. No sabem si és degut a les ventades ó be si tenen la culpa algunes parelletes massa encaramelades. «Al tanto Chano». — [5] Un jove de l’altre costat de riu, que té barca, es veu … Llegiu més
Estem a l’hort del Sinyó Miquelet de Bresquilla, que ia coneixem. Han passat 4 anys i ancara s’aguanta pitet; això sí, lo cap una mica més blanc; igual que les cadires mijanes de bova que hi han escampades junt a trastes de paigés, estan un poc més velles. L’escopeta està més rovellada, pues des de … Llegiu més
Los jagants i la cucafera Article per als xiquets Eixos díes de les vacacions de Nadal, son los vostres díes més feliços, xiquets tortosins, lectors novensans de «La Zuda». Son los díes dels belemets construits en figuretes de fang comprades a casa les Lluquetes; en la verda molsa arrancada als ribassos dels camins; en plantes … Llegiu més
Exagerats! Quantes vegades mos ho ham de sentir! «Sou massa exagerats. Ja m’agraden les vostres idees, pero no m’agraden les exageracions». Los uns mos diuen: «Exagerau la nota religiosa. Lo moviment regionaliste és una cosa purament patriòtica i res te que veure amb la religió. La afirmació cristiana de la Lliga espiritual vos te allunyats … Llegiu més
II Als quatre mesos d’arribar al país ja havia adeprés lo tunkinés que és una llengua molt enrevessada i difícil per als europeus, i per janer de 1736 començava’l seu apostolat batejant, predicant, confessant i administrant la sagrada Eucaristia, sense temor als gentils que podien agafar-lo, sense parar-se pel perillós pas dels rius i dels … Llegiu més
(…) Diu el ditxo: Allí aont vagis, fes lo que vegis; i a fe qu’es veritat. La cullita de les olives te forçosament de diferenciar-se en cada comarca; a França, Italia i altres paissos en que’ls arbres són no massa grans i cuidats com clavellineres, la cullita pot fer-se amb molta pulcritut i relativa facilitat … Llegiu més
Estimats paixans y amics: Fa prôp de sincuanta añs que respigôlo pels bancals del pasat y del pressén d’esta vila nôstra, y hay replegat moltes y bônes espigues. D’estes espigues, hay fet pans, en la torpessa d’un mal pastisé, y abuy ving a oferibos la primera fornada. Feume la honra d’aseptamen un troset, llesca u … Llegiu més
Lo moti Lo que presenciaren uns forasters que arribaren a Tortosa lo dia 21 de juliol A la caiguda de la tarde del día 21 de Juliol del any 1640, dos passatgers, cavalgant sobre dos mules aparellades en aubardó y estrep de fusta (d’aquells que s’usaben allavons molt pareguts als que avuy duen los picadors … Llegiu més
(…) L’agricultor urgellenc, per la manera especial com se practiquen los recs en nostra comarca, trovarà sempre injust lo cànon de fruits, perque això mata totes les iniciatives, puix veu que com mes perfeccioni ‘ls seus cultius, ne treurà major producte, es cert, pero també es veritat que serà mes gran la part aliqüota que … Llegiu més
Romance del siñó Matias El llugà de Calasanz, coma tien de costumbre, la chen fan la festa a mitat de setiembre. A las cuatre de la tarde el dia de la víspera toz els mozos en masa van a esperá la música. Tocan un pasacalle a la entrada del llugà, las donas del carre d’Alto … Llegiu més
[2] Pro Lleida Dies passats, en Moles demaná al Congrés que la Seu de Lleida, avuí convertida en caserna d’infantería, fos desallotjada pels soldats y declarada monument nacional. El ministre de Instrucció pública respongué que la cosa era impossible perqué l’edifici pertanyia al ram de Guerra. Y el conseller encarregat d’aquest ram, va limitarse a … Llegiu més
Una xica seca y alta y flaca com un badeijo; á la primera mirada ja’m diuhen que la festeijo. Ay mare no puch cantar, que no tinch la cantadora: les paraules del amor se m’han nusat á la gola! Desde qu’estás fora vila dus lo cap com un pallê. Ves que’ls pardals que te’l volten … Llegiu més
La rebelió de Portugal ¿no fou principalment promoguda, per volguer fundir les corts portugueses en les castellanes, per esser tots los empleats castellans y per gobernar aquet reyalme desde Madrit? Podía encar fer alguna cosa la vireyna, sense que fos aprobada pel Compte-Duch? No negaré que ‘ls portuguesos s’ aprofitesen de la guerra de Catalunya, … Llegiu més
FORMAT EN COLUMNA (OBRA DE TEATRE) (ARXIU ADJUNT: TO-9)
Ahir y avuy No ho veu ta mare, donam un bes vaig dirli un dia, avans de ferho, mirá’ls costats avergonyida. Tot somrienta quan estem sols ‘m diu m’aimia: Au, fesme un beset, potser després no hi pensarias.
Oració. Oh amabilíssima Santa Candia! que amáreu de tal manera á vostres próxims, que als tirans Ebelisao, que vos habia tirat als lleons, y Eusebi al foch los convertireu á la fé de Jesuchrist ab los miracles que Deu obrá per vostra intercessió, no danyantvos ni un ni altre torment, y los alcansáreu ab vos … Llegiu més
La festa de Sant Blay Ea! la gaita aliente Bailad alegremente, alegremente. PABLO PIFERRER. Ja n’ surten, ja, las cuadrillas Per Boters y Sant Martì. Cap al eral van alegres Fadrinetas y fadrins: Qu’avuy n’es de Blay la festa La festa del benehit, Y encara s’serva l’usansa L’usansa de temps antich. Panerets ab cintas roijas … Llegiu més
Un epissodi de la riada Carta que escriu un pages que ha surtit del hort pel riu á un atre pages que viu á les cases del Regues. ¡Mano meu, quina diada la del dissapte passat! Los llamps y la barrancada, lo riu anant de muntada y un ruixat y atre ruixat. Lo yayo que … Llegiu més
NOVA, ESTRAÑA Y CURIOSA RELACIÓ TITULADA: «ANAR PER LLANA Y TORNÁR CHOLLAT,» Que en vers catalá publica lo honorable Doctor Carnestoltes, ab las llicencias necesarias y expressament autorisat per lo Moro de casa Guiu autor de la mateixa y testimoni dels fets que en ella se contenen, pera experiencia de caps de casa y jovens … Llegiu més
Puig de Vos lo mon confia Reyna del Cel soberana: Amparaunos nit y dia Verge pura de Grenyana. Del millor tresor sou Arca Que lo Cel y terra adora, Y sou resplandent Aurora De tota aquesta comarca: Puig á Vos os te per guia, Y sempre á Vos se encomana. Amparaunos, &c. Destos camps hermosa … Llegiu més
En la vila de Torres de Segre del Corregiment de la Ciutat de Lleyda als vint y cuatre dies de mes de Octubre del any de la nativitat del Señor de mil vuitcents coranta cuatre. En nom de Deu amen. Yo D. Agusti Capdevila y Balasch notari publich y Real de esta vila, fill llegitim … Llegiu més
Historia entre pare y fill, sogra y nora per haber fet donació antes del temps y sens reserva, feta lo dia 15 de Novembre del any 1838. Un Pare tenia Un fill dessinbolt Senpre á la taberna Y tambe al joch; Arruynan la casa Benense los fruits Sonan la guitarra No faltan disguts. Li agradan … Llegiu més
COPBLAS NOVAS SOBRE LAS CALAMITATS Y MI- serias experimentadas en Urgell y Segarra, En el any 1837 Unas conpblas son dicatadas ab gran pena y doló de lo que passa la Espanya en esta ocasió: los que estau escoltanme me direu si tinch rahó lo que esplicaré hara en esta ocasió. La Espanya estaba moblada … Llegiu més
(…) Nos despedirem de la Capella deixan en ella dos ciris ÿ dos llums enceses que cremaren tota la nit; tot lo cami desde dita capella fins al presen trobarem tot ell ple de gen que anaban á visitar la Beata Verge ab tota presa. En lo dia deu á dos quars, de deu, poca … Llegiu més
FORMAT (ARXIU ADJUNT: To-7)
Batlle Fernando Paladella. Regidor 1r Gregorio Miravet. 2n Josepch Bosch, 3r Joseph Miquel Cubells. Blai Fontanet Diputat. Marià Valles Síndico Procurado. Sipriano Guardia Tesoré. Arrendament a favor de Pere Aliaga com a millor postor i aceptant de les condicions de les prenses de la oliva colocades al moli de oli de la vila de Bot. … Llegiu més
Tabba de la hobra sea a fer ala Iglesia de la Vila de Torroja 1764. Tothom generalment que vulla dir y entendre en enacabar la Nova Parroquial de la Vila de Torroja, Archebisbat de Tarragona Priorat de Scala Dei dixi que dixt voldra que en aquell que per menos ho fara en aquells se lliurara … Llegiu més
Aprobacio del illustre Dr. Anton Moles, Canonge Penitencièr de la Santa Iglesia Cathedràl de Lleyda, Examinadòr Synodàl de dit Bisbàt. Collegiàl, que fou del Majòr de Sant Vicènts de la Ciutàt de Huesca, Cathedratich de Canons en les Universitats de Huesca, y Cervera. &c. Per commissiò del Illustre Senyor Doctor Pere Finestres, y Monsalvo, Canonge … Llegiu més
En lo dia 10 de Abril de 1757 en consentiment de tots los fadrins y Majorals que son Franco. Comte Y Joseph Fortuny Y en consentiment de Sr. Batlle Mateu Marimon Y Sr. Rs. Jaume Escoda y Miquel Ivorra del Mas deixan a Joseph Pajes un Bosí de Terra a la partida de les Calsades … Llegiu més
En què explicaré la obligació que té la mullé del paigès y masové per aumentà la casa Per·a prosperà la casa del paigès si la mullé ho ama de casa no·l’acompanya en allò que li pertoca, no farà aumén la casa, per mol que treballe lo marit. A·de·ser la primera en llevàs y l’última en … Llegiu més
Sigue a tothom notori com lo any de la Nativitat de Nostre Senyor Deu Jesuchrist de 1720, en lo dia 16 de abril, Joan Llop, fill de Isidro, pages de la vila de la Pobla, vingue a mi, Gabriel Coll, rector de la parroquial iglesia de Vilalba, estant yo dit rector en la abadia de … Llegiu més
(…) Primo los mobles se han topat en casa y fora della son los ceguents: En la entrada Primo una taula ab un calaix. item tres cadires de corda usades. item tres canterets. item un llibrellet. item un rall de rallar pa. En lo escudeller o lleixa Primo deu escudelles y dos morters de terra. … Llegiu més
Intelligentia desta Tarifa. TOTS los Pagesos entenen lo perque esta Tarifa se es inventada, que es pera donarmenor soldada en lo Ivern, respecte que en dits temps hi ha poch que fer, moltas Festas, y altres dies ocupats de bromas: à mes, que si en tot temps fossen los preus iguals, quant vindria lo del … Llegiu més
Die 4 mensis Martii anno 1689. In Convento Santissime Trinitatis cives Ilerde. Pere Mirasol pagès de la present ciutat de Leyda de edat de quoranta anys poch mes o menos mediant lo jurament que tinch prestat en má y poder del señor Antonino de Puig, regent lo ofici de Cort y Veguer de la present … Llegiu més
Ni la cortedad de la ploma, ni la poquedat del escrit, ni la petiteza de la cosa de que se tracte, com ni la vileza y malignitat, per ser la llangosta animal infecte, nosiu, devorador, vil, y maligne, porá (ò sempre molt Illustre Ciutat de Leyda) ofuscar, ni disminuir ta Antiquissima Noblesa; suposat, que lo … Llegiu més
(…) Memorial de les coses que yo Escolàstica Berardó tinch en casa del senyor Joseph Llopis estant yo en sa casa fet als vint-y-sis de febrer mil sis-cents seixanta-sis = Primo una font y un jarro de plata sobre=daurats = Mes dos candaleros de plata = Mes una palmatòria de plata= Mes una pila de … Llegiu més
Vuy que Contam als 28 deoctubre 1654 ajuntat lo consell en la Casa de la present Vila per coses tocants a la república y per aver de donar la vila sis soldats per a puigsardà se a determinat de que·s pagàs nou reals per cada bu·lleta de tots los abitants de la vila y an … Llegiu més
Die secundo mensis ianuarii anno a nativitate Domini MDCXXXXVIIIIº intus locum de Riudovelles; diocesis Urgellensis. Lo noble senyor don Joan de Grimau y de Montserrat en la vila de Tàrrega domiciliat, procurador general ab líbera y general administratió dels molt il.lustres president y monjes del convent de Alguayre, [re]sidints en Barcelona, conste de la procura … Llegiu més
«Ara ojats què us notifiquen y fan a saber de part del magnífich regent la vegueria y batllia de Cervera, com a instàntia del síndich de dita vila se a presentada una supplicatió en paper scrita, contenint en efecte com per los grans gastos a suportat y suporte la present Universitat, axí que no sols … Llegiu més
ORDINATIONS FETES PER LOS SEÑORS PAHERS DE LA CIUTAT DE LEYDA SOBRE LO OFFICI DELS FUSTERS DE LA CIUTAT AB LOS QUALS HA PAREGUT DEURES, LO DIT OFFICI REGIR Y GOVERNAR. Primerament han ordenat los dits señors Pahers ab la dita honorable prohomenia que persona alguna no puga usar en la present ciutat ni en … Llegiu més
(…) Primo, lo Castell ab ses portes pany e claus. En la entrada de dit Castell una post de Albe. Al entrant dels cellers portes sens pany ni clau. A la estancieta dels cups. Po una samestera dolenta, una bota dolenta de tres cargues de vi poc mes o manco buyda, quatre posts de albe … Llegiu més
(…) Capitol de les eres Item mes ordenarem dit balle, jurats y promens, ab consentiment de tot lo consell general, que ninguna persona no gos metre ninguna manera de besties, ni grosses ni xiques, en les eres que sien sembrades, de la ora que son sembrades en fins lo dia y festa de sent Juan … Llegiu més