Invetari dels mobles de l’hospital de Bellpuig

En la casa del hospital de la present vila de Bellpuig se a trobat lo següent: Pmo. les portes ab pany y clau. Mes en la capella tres portes ab sos panys y claus. Mes lo altar de St. Josep. Mes un palit de guadamanil ab una figura al mig. Mes tres toballes, les dos … Llegiu més

Mesures i pesos de la Pobla de Massaluca

Pobla de Massalucar. Dits dia, mes y any, en presencia de dit Augusti Montanyes, notari, en loch y nom y com a substitut de mi, dit Luys Rufet, notari y scriva dessusdit, y en presencia dels testimonis davall scrits, en March Domenech, altre dels jurats lo present any de la vila de Pobla de Massalucar, … Llegiu més

Ordinacions de la vila de Rasquera

Cap. I Los honor[able]s batlle jurats e Consell de lloch de Resquera, votarent en XXII dies del mes de maig de l’any MDLXXIII, tenir e guardar lo dia e festa de sa[n]t[a] Quitèria, imposant, que qui faena farà tal dia, sens urgent neçessitat, I s. per a la luminària. (…) Cap. XVII Item hordenàrem, que … Llegiu més

Miracle del Sant Misteri de la Veracreu (Cervera)

Diumenie, a vint-i-hu del present mes de abril, any MDLXVI, havent tinguda novena madona Catherina Montpahona, vídua, muller fonch d’en Pere Anthoni Monpahó, pagés, quòndam, del loch de la Curullada del present bisbat de Vich y deganat de Cervera, ensemps ab na Joana, donzella, filla sua, en la capella de Sanct Nicholau de la present … Llegiu més

Cristòfor Despuig: Col·loquis de Tortosa

(…) Fàbio: Dich que encara que tot l’any se pot mejar de tot lo peix que·s mata quant se mata, però és millor quiscum peix en un temps que en altre: com ara la orada, lo mújol, la anguila, la pelaia, la agulla de Sant Miquel a Nadal; lo llop, la llissa, la saboga, lo … Llegiu més

Ordinacions sobre la il·luminació de la Seu de Lleida

Quadern de les ordinations que se han fetes de la illuminària, axí de dins de la Seo y claustra, com de fora en professons, per los molt reverents senyors micer Francesch Soler degà y mossèn Dionís de Carcasona y Mosèn Francesch Lleutes canonge e mossèn Johan Sobrino canonge, axí com a comissaris del Rnt. Capítol … Llegiu més

Ordenaments de la vila d’Ascó

(…) Ytem, que tots los Naturals, y habitants vendran Peix del Riu, tingan l’obligacio de donarlo lo dia de carn a dins de or dits la onsa, y lo dia de Dijuni a diner de Plata, y fent lo contrari, puguen ser eixecutats sots davall la mateixa pena de sinch sous dant lo ters a … Llegiu més

Ordinacions de la vila d’Àger

a) (…) Diumenge que contam XVI del mes de setembre any MD e VIIIIo congregat consell general e stret en la casa de la paeria de la vila de Ager en lo qual entrevengué la maior part e més sana de tot lo consell. E lo magnífich mossèn Alfonso Gauy batlle de la dita vila … Llegiu més

Arrendament d’unes terres de Fraga

Item és pacte y condició entre les dites parts que qualssevol bassa o basses que se hauran a escombrar dins dit promiciat sien a càrrech dels arrendadós y no de la dita vila de Fraga. Item és pacte y condició entre les dites parts que la bassa de Fortiz sia comuna als de la dita … Llegiu més

Desavinences amb el comte de Pallars

Interrogatus super VI et VII articulis, eidem de verbo ad verbum lectis, dixit contenta in eisdem esse vera. E açò sab ell testimoni car, segons ha dit dessús, com a capità de la gent d’armes qui stava en defensió de les fronteres de Pallars, sempre ha treballat a resistir als robatoris e grans damnatges que … Llegiu més

Suplicació de defensa del poble de les Penelles

Molt reverent senyor. A la senyoria vostra exposen, en Barthomeu Novell e Joahn Riquart del loch de les Penelles de la comanda de Barbens, en nom e per part dels pobladors de dita vila dients star en veritat que per causa dels grans dans donats en aquella vila en la entrada de mossèn Mudarra, lo … Llegiu més

Carta dels Paers de Lleida a l’Abadessa de Vallbona

Molt reverent madona: Vuy data de les presents es comparegut davant nosaltres en Ffrançoi Catorre, Bayner e vehí de aquesta Ciutat, lo qual ha dit e exposat que com ell alguns dies ha passats serie stat davant vos e ens haurie explicat e dit que com ell hagués tenguda en la seva casa e servey … Llegiu més

Inventari del castell de Maldà

(…) Primo intravimus en lo celler dels cups e fonch atrobat un barral de cuyro. Item dues botes meresses la una plena de vin grech bo que te IIII sestes e laltra buyda. Item un barrill buyt ont ha estat vin qui te VI sestes. Item dos cups. Item dues thones la una vuyda en … Llegiu més

Ordinacions sobre la venda del vi a la Seu d’Urgell

(…) 69. Com tot stadant de la ciutat pot venre vi en tot temps e del ban que si pot posar. Item que tota persona de la ciutat pot uenre ui en qual se uuyle temps del an sens algun contrast, aiústies a miges canades o a qualque for o preu se uulle a tot … Llegiu més

Procés d’un lladre

Dilluns qui·s comptave .XII. del mes de juny en l’anny de·la nativitat de Nostre Senyor mil .CCCC. dos, pervench a audiència del molt honorable mossén Berenguer de Muntagut, cavaller e conseller del Senyor Rey e per aquell matex Senyor cort e lochtinent en la ciutat e vegueria de Leyda, e de micer Johan de Sobirats … Llegiu més

Inventari de béns de Pere Sala

Primerament atrobí en lo lancer ? de dita casa que stà al cap de la scala de la dita sala sinch lances de gerrexs, tres ab ferros grans e dos ab ferros xichs. (…) Item una gerra ayguadera xiqua morisca ab tres ances enverniçades. Item una caldereta d’aram ab sa coha de ferro per a … Llegiu més

Costums de la batllia de Miravet

(…) 60. De les flaqueres Item ordenaren que’l pa de les flaqueres sia pesat per lo batlle ab los iurats ensemps o ab la I d aquelles; e si sera trobat de menys pes de III fogaçes, sia franc e donat per amor de Deu, e pach V sous a la senyoria. E si sera … Llegiu més

Setge del castell de Llort

Al molt alt e molt poderos e molt excellent senyor en Jacme, per la gracia de Deu rey d’Arago e de Valencie e de Cerdenya e de Corsega e comte de Barzalona e de la Santa Esglesa de Roma almiral e capita general. lo na Sibilia, comtessa de Payllars, besan uostres mans me coman senyor … Llegiu més

Lluís G. Constans: Les tres comandes

Les tres comandes Un any a can Batlle d’El Torn tenien en els camps un blat ros com crosta d’or, i que calia segar, puig es trobaven a les darreríes de la temporada i tothom havia enllestit. Però no trobaven a cap preu jornalers per a llogar. N’hi havia per a llençar-ne la barretina al … Llegiu més

Sebastià Serrano: La Tramuntana

Sóc Tramuntana! I planyeu els ordis, blats, les civades…! -calzes primerencs d’or fi; bentost despulla i tomballa! Planyeu les minses airoles que de cap recer s’emparen! Planyeu els horts, tan femats de l’amorosa constància! Planyeu verdejants conreus! Les vinyes planyeu, ufanes! -pudibunds reliquiaris, turgències esmaltades-! Planyeu el préssec carnal! -vellut que embalsama l’aire- La Pruna!- … Llegiu més

J. V. Foix: El món meravellós d’en Luard

(…) En Luard parla sovint –o li en fan parlar– de les seves habilitats de cuiner, sobretot dels seus extraordinaris cuinats d’arròs. Hi fabula amb els ulls aclucats, i cada vegada la narració s’enriqueix amb troballes i sorpreses. La darrere versió la hi vam escoltar l’any passat, atents i agradats. L’hora, la calma i el … Llegiu més

M. Sala («Manel de l’Horta»): La subhasta del peix

La subhasta del peix Descalç i arremangat de calces fins als genolls, venia en Xauxa del recó de llevant amb un cove ple de peix a coll, que en aquell moment acabava de desembarcar del seu llagut, i a pas doble se n’anava cap al punt destinat a la venda, a l’objecte de recollir quant … Llegiu més

Adelaida Ferré: El cigronet (Rondalla de Cerdanya)

El Cigronet (Rondalla de Cerdanya) Una vegada eren uns pares que van tenir un fill igual que un cigró. Un dia se’n va’nar en una xocolateria, i diu: –Doneu-me una lliura de xocolata. I el xocolater mirava i no veia ningú. El cigronet diu: –Que no em doneu una lliura de xacolata? –Si no veig … Llegiu més

Julita Farnés: Rondalla d’en Xixanet

En Xixanet En Xixanet era un noi petit, petit, i tot ple eixurit. Un dia sa seua mare, que era una pobre viuda ben pobre, me li diu: –Té, aquí tens es citrill: vés-me a cercar una grossa d’oli; emperò no t’aturessis pas a sa plaça a jugar a baletes, que es bailets te trencarien … Llegiu més

Carta de Jaume Collell a Francesc Matheu

16 de janer de 1925. Sr D. Francesch Matheu – Barcelona. Bon amich: me fa estar ansiós lo teu silenci, y no voldria que la causa fos cosa de malaltia d’hivern. Acabo de rebre carta del Sr Bisbe de Vich, (què’s troba en una clinica de S. Gervasi) dientme que mereix del tot la seva … Llegiu més

M. Sala («Manuel de l’Horta»): Aturem-nos aquí

Aturemnos aqui Tothom sap que a Ganxònia quan se escau la temporada dels bolets i els boscos dels voltants en lleven, els aficionats a anar-ne a buscar son en nombre extraordinari, i molts d’ells fins deixant els seus quefers i obligacions, van a fer el selvàtic saqueig esperonats pel gust que dóna collir d’entre la … Llegiu més

Marià Vayreda: La punyalada

(…) Per fi, l’Ibo es redreçà, i reprenent el ganivetàs que havia deixat sobre una pedra s’enfilà pel marge de l’altra banda, espolsant-se com un cavall quan surt del bany. Allí es llevà el gec i començà a escórrer-lo cargolant-lo amb totes les seves forces, fent lo mateix amb un mocador que després se lligà … Llegiu més

Joaquim Ruyra: La parada

(…) El pobre Lluís era un xicot delicat de salut; i en els sécs desmaiats de la seva cara llargaruda i en el mirar ombrívol dels seus grossos ulls melangiosos prou s’hi llegia l’ànsia, que li donava la perspectiva d’una nit al ras. Però nosaltres no tinguérem pietat. Que s’abrigués bé; no valia res engorronir-se; … Llegiu més

L’olla de ferricots

Vetaquí que una vegada hi havia una dona que li deien la Maria-Ruscots, que era un bon xic turel·la. El seu home ja ho sabia, i per això un dia que va haver de marxar, li diu: —Mira, en aquesta lleixa hi ha una olla de ferricots; no els perdis, que serviran per comprar un … Llegiu més

En Patufet: El valor higiènic del xiular

El valor higiènic del xiular El xiular és una mala costum que pugna amb la bona educació, i que els pares i els mestres hauràn tractat de corretgir forces vegades en als nois. No obstant, sembla que no’s pot ser gaire exigent sobre el particular, i que sería convenient permetre algunes vegades aquesta expansió, per … Llegiu més

Presentació de la revista «Scherzando»

[1] Als nostres llegidors altre cop tot jugant reapareixem a la vida periodística. Scherzando torna a comensar la seva modesta labor. Som els mateixos am nou entusiasme, tant sincers com avans, tant disposats a trevallar per l’ideal com allavors, tant segurs de que nostra obra será profitosa i ben rebuda com anys endarrera, i de … Llegiu més

Josep Burgas («Fra Noi»): Una consulta pel correu

Uns consulta pel correu Cóm se fa desapareixer el pèl del cutis Sr. Sabi del Calaix: Fa molt temps que busco un bon específich pera ferme desapareixer el pèl (ó vello) de la cara y no’n trobo cap que’m dongui bon resultat; perque ha de saber que jo, mal m’está el dirho, soch bastant peluda … Llegiu més

Carta de Prudenci Bertrana a Carles Rahola

Estimat Rahola: Ja sabeu com jo sóc. No perquè no us escrigui deixo de recordar-me de vós. El període de transacció m’ha durat fins ara. Estava un poc desballestat i fa sols uns quants dies que començo a tenir un poc de temps sobrer per a dedicar-lo als amics. Aquí continuo sent el mateix home … Llegiu més

M. Rossell: Epilèpsia

Epilepsia, accidents, mal de caure L’epilepsia es el tipo de les neurosis: així com la corea es una neurosi localitzada, l’epilepsia es una neurosi generalitzada. Els accidents vénen de sobte: l’animal comença a tremolar, aixampla les cames, està si cau o no cau durant un instant, i, près de violentes convulsions, se tira a terra. … Llegiu més

El blasó

[5] Lo blasó Qu’ un senyor que porti sanch blava a les venes visqui en magnificient hostage, es cosa llògica y passadora, contra la qual ningú te dret a obgectarhi rès. Però quan un infelis protegit per la fortuna, te la desgracia d’ arreplegar quartos y la mala pensada d’ eregirse un palau, pera captarse … Llegiu més

Obligacions i garanties de l’ermità

Obligacions del ermitá 1.a Cumplir ell i la seua familia los debers de bon cristiá. 2.a Resar cada día y en familia lo Rosari devant la Mare de Deu. 3.a Cuidarse de la llimpiesa de la capella y de la sagristía. 4.a Tindrá obligació d’encendre y apagar la llantia y fer les demés funcions de … Llegiu més

Víctor Català: L’amoreta d’en Piu

(…) Aquesta criadeta era una noya de bé: mansoya com un anyell, ab el nas un cayre de duro massa ensotat de l’arrel y unes ganes de trevallar que ni fetes pera mostra. Havía complert setze anys y’s veya que aquells setze anys li duraríen per la vida. Fòra d’això, lo més important que tenía … Llegiu més

Concurs d’ocells

Als Aucellayres Crida pel Certamen que, si a Deu plau, ha de celebrarse a Viladrau per lo quart diumenge de Maig de 1907 Viladrau, vila ditxosa, que conreues ton areny en la falda platxeriosa del altiu y vell Montseny; que’t refresquen fonts gemades, y t’embauma’l bosch ombriu, y’t visiten a collades forasters en sé’ a … Llegiu més

Carta d’Andreu Brasés al seu nebot

Madrid juliol 1906 Sr D Ernest Moliné y Brases Estimat nebot: Oportunement rebí ta ben volguda del 6 del corrent y junt ab ella un exemplar de ton llibret de poesies intimas y prench avuy la ploma pera contestarte, despres d ‘haber passat los ulls per las bonicas fullas del esmentat llibret que he llegit … Llegiu més

Emili Vilanova: Qui… compra maduixes?

ESCENA PRIMERA Surt FRANCISQUETA ab un cantiret de vidre. Foro dreta. BATISTA y’l MUNICIPAL a temps. FRANCISQUETA Qui sab ahont paran ja; no les veig en lloch. Acostantse a la botiga de fideuer. ¿Batista, no han passat ara mateix les maduxayres? BATISTA Al portal de la botiga. Ola, axerida. No ho sé; m’estava allí dins … Llegiu més

Ramon Sabaté: Cloenda

He acabat. Satisfets podém estar de la importancia de que disfrutava aqueixa vila dintre la marxa empresa pels negocis públichs de la terra. Encara’l nostre esperit pot fruír ab la contemplació de las obras que l’Art va deixar en lo cercle que tancan las nostras murallas. Molt nos plau recordar los noms dels nostres compatricis … Llegiu més

Antoni Bulbena: Pròleg al «Diccionari català-francès-castellà»

Pròlech La llénga catalana era ja arribada en plè segle XIVè. al pinacle de sa splendorositat. Conegudes són de tots los esperts filòlechs les numeroses e excelents obres, impreses o manuscrites, qui evidencien la preponderança política e literaria de la Confederació catalana-aragonesa en la dita centuria, com ben notori és lo splet de prosadors e … Llegiu més

Eugeni d’Ors: Carta a Amadeu Vives

Barcelona, 25 juliol 1904. Vives amic: La vostra carta, un cop arribada a Barcelona, tingué que ser enviada a la Rabassada, i allí arribà just el dia següent al de mon retorn a Barcelona. El resultat és que fins ahir no vingué a les meves mans i no vaig poder per tant enterar-me de son … Llegiu més

Josep Rosselló: Buscant pis

Buscant pis A mon amich Andreu Font y Mauri —Dispensi… ¿qué fora vosté la portera de… —Per servirlo… ¿Qué se l’hi ofereix? —¿Qué té les claus d’aquest principal que hi ha per llogar? —Sí senyor… ¿Qué’l desitja veure? —Prou; pero… lo que voldría primer fora que’m permetés descansar un rato… —¡Ah! Sí, senyor, sí; segui… … Llegiu més

Emili Tarré: L’alosa

(…) La Alosa es un aucell de 18 centímetres de llargária. La conformació de sos peus la obliga á caminar per sobre el terrer al estil de les gallines. Les ales no obstant li permeten un vol fácil y sostingut. La Alosa es un veritable obrer del camp; casi sempre son niu se troba á … Llegiu més

Josep Poal: Renovació de la gramàtica clàssica

Prescindint del afany de discutirho y cambiarho tot que caracterisa els nòstres dias, afany que tal vegada no es sino un efecte de la crisis que está atravessant la societat actual, perquè las societats, lo mateix que els indivíduos, cuan senten que tot els hi fa mal desitjan cambis de totas mènas, creyent que aquèstos … Llegiu més

Joaquim Sarret: Prometatge

Prometatge El primer acte que celebren els nuvis, després que mútuament s’han donat aquèll sí espontai, que tan fèrmament unèx sos còrs enamorats, es el prometatge que’s fa casi sempre ab consentiment dels pares d’abdugues parts. Se reunèxen aquèstes a casa’l notari per a arreglar lo què’s diu els tractes o capítols: axò es, determinar … Llegiu més

Apel·les Mestres: Preludi

PRELUDI Es la fruyta de tardor, la darrera de l’anyada, del estiu abrusador n’ha begut la soleyada, y’n conserva la xardor mal s’acosti l’hivernada. Ha perdut el borrissol que la feya envellutada; l’ha colrada’l gran ressol, tots els vents l’han açotada; du la baba del cargol y del corch la dentellada. Mes tal volta es … Llegiu més

Pere Vayreda i Olivas: Carta al seu oncle Marià Vayreda

Sr. D. Mariá Vayreda. Lladó mar 1899. Estimat oncle: ab aquesta miraré de contestar els punts a que ‘s refereix en sa derrera carta respecte a la vida dels pastors a las valls montanyencas. 1r Lo pastor gros que devegades comanda remadas de 1000 y 2000 caps se ‘l uneix pe ‘l Majoral sempre sol … Llegiu més

Narcís Oller: Carta de Narcís Oller a Santiago Rusiñol

Barcelona 20 de decembre de 1895 Sr. D. Santiago Rusiñol. Amich Rusiñol: los barcelonins que fem feyna de despaig, talment sembla que vivim en una ciutat gran. Per saber ahont dirigir-te aquestas ratllas ha tingut de venir aquí, a casa meva, may dirias qui? Un que viu a Tarragona: en Ruiz. Trencada l’incomunicació, corro a … Llegiu més

Cosme Vidal: Els castells

Mireusels en mitj de la Plassa de la Vila. La gent está atapahida, la plassa feta una mar de caps; es la una, y no obstant lo suculent dinar de Festa Major que ‘ls espera, ningú vol anarsen sens avants veurer alsar la derrere torre, los tres de nou que farán si ‘l valor y … Llegiu més

Josep Yxart: Carta de Josep Yxart a Santiago Rusiñol

Barcelona, 1er. abril 1895. Estimat Rusiñol: la teva carta és un regal literari que ja han saborejat ab delícia, ab vertadera delícia, los senyors següents de la Facultat: Casellas, Sardà, l’Ollé y Lluís Domènech. Yo la porto en un dels inmensos butxacons plens de papés, que tots plegats fan un chaqué, y en quant me … Llegiu més

Carta de Josep Balari a Salvador Bover

Rvnt. D. Salvador Bover. Pvre. Gracia Barcelona 14 de novembre de 1895 Molt Sr. meu y amich: al rebre la seva carta me trobava molt ocupat y tinguí de sortir de Barcelona, per ço no m’ha vagat fins ara donarli la deguda resposta. Dificil es determinar ab precisió la patria del filosoph de qui’m parla, … Llegiu més

Doctor Duran: Carta del Doctor Duran a Pau Mas

A Pau Mas Molt me plau lo que dius en La Veu, que en cap cab que’s pot dir en mots d’un sol só, si no bé tot, la gran part dels dits y fets d’eix cap de món, niu del fret, del vent, del torp y de la neu. ¿Que fem, dius, quan fa … Llegiu més

Temor d’esvalots d’obrers peregrins a Roma

[2] Sembla que ‘l Gobern d’Italia ha fet present al nostre la por que té de que pugui haverhi á Roma algun esvalot ab motíu de la peregrinació espanyola d’obrers pera anar á visitar lo St. Pare. Lleó XIII: y sembla que ‘l nostre govern n’ha fet cas, intervenint en l’assumpto lo nunci de S. … Llegiu més

Robert Robert: Al mig del carrer

Al mitj del carrer —Pst, pst. ¡Senyora Tuyas! —¡Uy, Jesús! ¡Senyora Monjó! —Dona, ditxosos los ulls… —Ja ho pot dir, sino que, jo li diré; no hi estat gayre bona. —¡Oh! donchs bé fa una cara prou rehixida! ¿No ha estat pas cosa de cuidado? —¿Qué diu? Sis dotzenas de sangoneras, manxiulas, banys de mostassa… … Llegiu més

Emili Vilanova: El primer amor

(…) —Quan un hom veu aqueixos matrimonis d’avuy al día que l’un tira per virondó y l’altre per virondera, y ab aqueixa poca moral que corra… ¡Ay, Senyor! jo no só cap vella, pero més m’estimo conservar l’estat honest, y al menos no tinch de ser l’escarrás d’algún d’aquestos homenots que en compte de muller … Llegiu més

Josep Pin i Soler: Importància de la instrucció

Sápigan los noys y noyas que tot lo que ‘ls ensenyan en las escolas del poble es problablement lo únich que ‘ls ensenyaran may més, y fins si algú d’ ells deixant los banchs de l’ escola primaria entra en escolas superiors, tinga present que treurá poch profit de tot lo que s’ ensenya en … Llegiu més

Jacint Barrera: Apologia dels aucells

Los aucells mereixen la protecció y respecte de l’ home; ja que no sols son lo més rich adorno de la naturalesa, á la que donan vida ab lo seu cant, sino que ademés prestan grans serveys al pagés destruint una innumerable cantitat de papayons y escarabats que son las mares de las orugas devastadoras … Llegiu més

Pompeu Fabra: Pròleg a «Ensayo de Gramática de catalán moderno»

An els qu’escriuen en catala Hi dividit aquet travall en dugas parts; en la primera estudío el sistema gramatical del català de Barcelona, qu’és el parlat, am petitas modificacions, en tot Catalunya, excepte en algunas comarcas de las provincias de Lleyda y Tarragona; y en la segona, tracto de donar una idea de com s’escriu … Llegiu més

Josep Pin i Soler: Quadres de costums

La taberna del Meru, més moderna que la de la Llucia, se trova unas quantas portas més avall de la Comfraría. Representa’l Buflet de l’estació ferro-carrilera al costat de l’antich hostal—comparantla amb la Llucía.—Se componia d’una gran sala a peu pla tota redultada de banchs y davant dels banchs hi hà taulas. Al fondu de … Llegiu més

Lluís Portet: Contribució a l’ortografia catalana

(…) avuy es, quan més necessaris son los esforsos de tots los que’s preocupan per l’esdevenidor de Catalunya, procurant fer la més activa y popular propaganda de tot lo que directa ó indirectament nos duga á conseguir l’ideal del Catalanisme. Lo desitj de contribuhir, encara que sia en ínfim grau, á extendrer aquesta propaganda, es … Llegiu més

Sembrar

La germinació no pot tenir efecte sens concorre l’ aygua, l’ aire y lo calor. L’ aygua estoba la grana y la fá inflar, l’ aire obra químicament sobre lo contingut de la grana y li serveix de primer aliment y lo calor apressura la germinació. Es necessari, donchs, que la terra que ha de … Llegiu més

Escudella i carn d’olla

Avans d’ entrar en un’ altra classe de consideracions, explicarém á quí no ho sápiga, en qué consistéixen las nostras tant estimadas y jamay aburridas escudella y olla catalanas. Prescindint de las moltas variacions de qu’ es susceptible pera mellorarlas de gust ó de substancia ¿quins elements entran en sa composició? Carn de bou ó … Llegiu més

Tota la vora de mar fins a la ratlla de França

Tota la vora de mar fins a la ralla de França Tornada: Tota la vora de mar fins a la ralla de França Vilanova són botés, a Sitjes ne són gitanas, a Castelldefels són grochs y a Barcelona són damas. Al Besòs són passa-colls, Badalona pany de tàpias, a Montgat són calcinés, venen la cals … Llegiu més

Florenci Piera: Bulbs i tubercles

Bulbos y Tubercles Lo bulbo es un rhizoma arronsat, que forma un plat mes ó menos groixut mes ó menos convexo que dona naixement d’arrels per la part inferior y que produheix fullas en sa part superior, aquesta part representa lo borró escamós de un vegetal cualsevulga que siga. Aquesta mena de tronch aixis reduhit … Llegiu més

Josep Yxart: Carta de Josep Yxart a Joan Sardà

Mas Barberà 23 Agost 1880 Estimat amic Sardà: Acabo d’arribar de Tarragona i Reus, a on he anat en busca de conversa i canvi d’impressions, arraconant per algunes hores los llibres, i deixant los passeigs campestres. Venia i anava dient: vejam què m’espera a casa; era entrada de fosc; lo cel ras, trist, mustigant-se a … Llegiu més

Antoni de Bofarull: Calces curtes

(…) Un parent meu conserva encara unas magníficas calsas curtas de un preciós ante, que ab tot y tenir mitj dit de gruix, es tou com un cotó, brodadas, ó millor dirém repuntadas, en tots sos cusits, de seda verda, qual antigalla lo possessor guarda de un de sos avis, que vivia en l’últim ters … Llegiu més

Directori per a novícies

MODO Y ORDRE QUE HAN DE OBSERVAR LAS JOVES NO- VICIAS DE COR Y RESPECTIVAMENT LAS DE OBEDIENCIA EN QUANT HO PERMET SON OFICI. PRIMERA PART. Al matí se alsarán en tot temps del any dos ó tres quarts antes que la Comunitat, y luego de vestidas se reunirán al lloch destinat per resar, ahont … Llegiu més

«Diari català», la represa

1.6. Nostra reaparició Al reapareixe á la vida pública hem de comensar per demostrar agrahiment inmens als suscriptors, que han tingut á be ferse càrrech de la nostra situació y s’han mostrat disposats á esperar, no vint y cinch dias, sino vint y cinch anys. Ho esperavam y n’estém satisfets, no per nosaltres, sino per … Llegiu més

Defuncions en família

(…) Teresa Molist y Suñé de Suñé morí al dia 26 de juiñy 1878, a las 9 1/2 del matí. Habia estat 3 o 4 semanas que no podia fer res. Ba pèrdrer la gana y los metjes opinaren que era una asfíccia de cort. Ella, per axò, no ba fer cuasi llit mes, a … Llegiu més

Cap d’Any

(…) Entre marit y muller lo qui primer sacudeix la son, desperta al altre y ja li aboca la salutació de rúbrica; complerta aquesta formalitat, ella, la muller, se lleva y s’ vesteix ab una llestesa que causaria la enveja de qualsevol dels actors qu’ encarregats d’ un paper en lo desempenyo d’ una comedia … Llegiu més

Joaquim Riera: Diàleg de l’avi amb les netes

L’avi Lluch, jayo d’ aquells que ‘s troban en lo poble més insignificant, qual seny es una recopilació de tots los senys del vehinat; crónica de lo succehit y oracle de moltas cosas qu’ han de passar y que ningú espressa ab tan catalana justesa de pensament y de llenguatje;—en Lluch, repetexo, després de veure … Llegiu més

Enemics del pagès

ENEMICHS. Com á uns del primers y principals hi hem de contar, á pesar de la boniquesa de la major part de ellas, á las papallonas, ja sian diurnas, aixó es que volan de dia, ja sian nocturnas, aixó es que volan de nit; tant grossas com petitas; tant bonicas com lletjas; puig totas ellas … Llegiu més

H. Ruiz: Carta a un pagès sobre la necessitat del drenatge

Mon estimat Gregori: En ta última apreciable he vist ab sentiment que gastas molt diner sens gran profit en lo arreglo ó millora de la Closa; y que ‘ls teus bons desitjos se estrellan sempre contra ta galta de instrucció agronómica, y de bons exemples que pugas imitar: com no es fácil que als teus … Llegiu més

Judici de l’any

JUDICI DEL ANY. No puch dirvos d’ ahónt escrich, Perque m’estich amagat; L’ any vinént vos ho diré, Si d’ aquest n’ ixo ab lo cap. Ja veyeu quina marór Enguany en l’ Orient s’ ha armat; ¿Qué tal lectors, qué vos sembla Lo méu pronostich d’ antany? Lo turch imperi s’ ensórra; (¡Fassa Deu … Llegiu més

Carta de Josep Pella a Josep Serra

31 de Mars de 1876. Sr. D. Joseph Serra. Apreciat amich: temps fá que no he tingut la satisfacció de parlarvos ni escriurevos, mes no he duptat per aixó de dirigirme a’vos en demanda de un petit favor. Per «la Renaixensa» y pels periodichs de Barcelona tal vegada haureu vingut á saber que junt ab … Llegiu més

Un rei alliçonat

Dic dòs qu’al téms del primé Réy da Xipra, dasprés da la cunquista da la Tèrra Santa par Gudufrèdu da Bulló, va sucssahì qu’una jantil dona da Gasconya va’ná paragrinan al San Sapulcra, y turnan d’allí va sé ultrajada p’alguns hòmas duléns y élla quaxans’an sénsa cap cunssól va panssá d’anars’an a fé una reclamació … Llegiu més

Llorenç Pahissa: Exemple de carta familiar

EXEMPLE D’ UNA CARTA FAMILIAR. Barcelona 13 juñ de 1871 A D. Francisco Ribas. Exordi. Mol estimat parè: Cuan l’ cor pert lo que mes estima en l’ mon, no hi ha paraulas per espressar l’amarga pena de ques troba poseit; y si la perdua es irreparabble, queda sempre viva en ell la impresió del … Llegiu més

Pregó del Carnestoltes – 2

Tots los escura-cassolas, homes, donas, xichs y grans, ricatxos y pobrissons, feu lo favor d’escoltar. Antes, si vos es possible, preneu un xich d’aigua naf, ó quant menos busqueu éter y tingueulo preparat, puig es fácil que sorpresos vos dongués un tom de cap y cayéntne de bigotis vos aixafessiu lo nas. Es de tanta … Llegiu més

Francesc Butinyà: Del llit al infern

Del llit al infern Dos joves havian viscut en íntima amistat en un col·legi, y animats dels mateixos sentiments relligiosos. Acabats los estudis un d’ells se pervertí y l’altre perseverá en sas piadosas prácticas; seguiren, no obstant, l’un y l’altre donantse mostra d’amistat y saludantse sempre que ‘s trobavan. Un diumenge passejantse junts en la … Llegiu més

Francesc Maspons: Pròleg a «Lo Rondallayre»

Lo gran amor que porto á las cosas de ma terra, m’ ha mogut á publicar aqueix llibre de rondallas, que si be bonicas en lo fondo, no sé si totas ho serán prou ab la forma ab que son posadas. Perque jo be sé que la sencillesa es lo que millor las hi escau, … Llegiu més

Sebastià Aliberch: Examen de consciència

2 on MANAMENT. ¿He blasfemat, ó he estat causa que algú blasfemás de Dèu, de Maria Santíssima ó dels Sants?… ¿ He anyadit lo sant nom de Dèu á algun renech ó paraula mal sonant?… ¿He fet juraments falsos tant en tribunal ó judici, com en conversas ó disputas?… ¿He fet juraments dihent: ja los … Llegiu més

Francesc Butinyà: Carta de Francesc Butinyà a la seva germana

Germana mia amadíssima, Ja·m figuro que estaràs esperant com candeletas contestació a la teua apreciadíssima, sobretot després de haber insinuat a·n Joseph lo dia en què pensaba escríurer-te. Ja sabs que no és per falta de carinyo. Ho he dilatat un poch perquè aquesta setmana debia arribar lo P. Provincial y esperaba poder-te comunicar alguna … Llegiu més

Disminució de pressuposts

[4] -¿Qué no hi fora ‘l senyor? pregunta un entran á una botiga. -Sí senyor; ¿per qué? contesta ‘l noy que despatxaba. -Venia á cobrarli aquells pantalons. -Senyor Ramon, crida ‘l noy; venen á cobrarli ‘ls pantalons. -Digas que no hi só, respon l’ amo desde dintre. -Ja ho sent, diu ‘l noy al que … Llegiu més

Un quadre de Holbein

(…) A Basilea, una nit, Holbein torna á casa sèva tòt content, ab la cara alegre: vá tal·lareijant una cansó báquica tot caminant y fènt ésses. Ja arribat al devant de sa porta, ja la obra: una esmortuida llum il·lumina una trista escena. Aprop de una llar sens foch, sa pobre dona sentada tè en … Llegiu més

Contracte per traginar pedra

Contracte que los abaix firmats ans obliguém á cumplir lo un á l’altre ab los pactes que á continuació se espresan: Primer: Jaume Renom se obliga á traginá tota la pedra que necesitia Josepha Lleal per los forns de la seba fábrica que té situada en lo terreno de Don Ygnasi Ventós, frente á la … Llegiu més

Francesc Ubach: Albada

Nina, la nina, á quí per tendra y pura la font retrata en son brunyit cristall, deixa ta cambra y fins á mí devalla, que ansiós espero já ton front besar. Ja l’ alba trenca, ja la flor esclata, las aus pidolan, la boirada plou, l’ aura rondina refregant los cánams y canta en las … Llegiu més

Oració a Maria Santíssima del Claustre

DIA OCTAU Fet lo senyal de la creu, dit lo acte de contrició com en lo primer dia, se dirá la següent Oració particular del octau día. Flebat Mater ejus irremediabilibus lacrymis. Tob. C. 10. v. 4. Ploraba la sua mare ab llágrimas irremediables. O María, mare tota de amor! jo vos considero representada en … Llegiu més

Seguiment d’una malaltia

El dia 21 abril 1866, Pepet ha observat que Ramon havia vomitat 3 o 4 dies seguits, y ab una mateixa hora, que serían las sinc de la tarde. Y ha dit que podían ser febras y ha ordenat que el dia 22 prengués sis píldoras, comensant de bon dematí y de dos en dos … Llegiu més

Francesc de Sales: Una noia com un sol

ESCENA VI MAGI, TUYETAS, JUANET, por el fondo. MAGI Ya t’has daixat la finestra uberta de pal á pal. TUYETAS Taniu rahó. MAGI Tanca adal, y aparía la manestra, parque ma la vuy calá sensa habé d’ansendra llum, qu’als budells ma fan rum, rum, y es que demanan supá. TUYETAS Vaitx, para. MAGI Da qué … Llegiu més

Pregó del Carnestoltes – 1

Aministía que llibre y espontaneament ofereix á la molt noble y lleal ciutat de Barcelona, lo Conde de Camamilla, per motiu del seu adveniment al trono, proclamat Carnestoltes segon, en lo memorable any de 1860. Jo so fill de aquell gran Rey, Molt gran y molt poderós, Que l’any passat va pareixer Brillant de gloria … Llegiu més

Retrat de la Mare de Déu

Que la contemplen no obstant en aquest retrato, que de ella fa lo devot y docte Pelbarto, (In Stellar. 1. 5. p. 3. a 2.) ab lo que de ella han dit en tots temps los Sants Pares é Historiadors antichs. «La Santíssima Verge, si bè era de forma ó figura mòlt agraciada, y estatura … Llegiu més

Sant Dalmau a la Cova de Santa Maria Magdalena

(…) La famosa coba de Santa Maria Magdalena en Provença, oferia als seus intents, un lloch solitari, tan mes agradable, quant era perfectament conforme al seu esperit de reculliment, y de penitencia. Demaná pues, y obtingué de sos Superiors la llicencia per retirarse á aquella santa Hermita, ahont per molts anys tingué una vida mes … Llegiu més

De l’aire

En lo mòn no hi ha res que sie inútil, tot té lo séu fi ú objecte y ha rebut de mans del Criador las virtuts ó propietats necessarias per cumplirlo. Desde las grans rocas que forman altíssimas montanyas fins al gra de arena mès diminut, desde los animals mès grossos y corpulents com la … Llegiu més

Treballs al camp el mes de gener

JANER. En aquest mes la naturalesa está com morta, perque li falta lo calor del sol, per passar mòlt baix y estar pocas horas á la nostra vista, y ja sabeu que aquest ástre benéfich es qui dona vida y animació á las plantas, junt ab l’ aygua necessaria. CONREU DELS CAMPS.—En terrenos en que … Llegiu més

Receptes de caragols i de rap

Caragols Se posarán ab aígua en una casola ú olla ben tapats la nit antes, lo endemá sels fará donar un bull ab aigua neta, se trauràn del foch, se llansarà l’aigua y se rentaràn be ab aigua y sal, passatne algunas aiguadas, despres ab aigua y sal sels fará donar dos ó tres bulls: … Llegiu més

Pau Manent: Fets de Premià de Dalt

(…) Pesats estos set mesos que estaba tan y tan bo, resultà que, per instància de son cusí, que se astaba ab sa compañia 3 o cuatre mesos, s’abia per recobrar de la enfermetat del pit que patia bestan y, aben-sa posat bastan bo, determinaren pasar a Barña per estar am més comoditat y debertimens. … Llegiu més

Acte de contrició

ACTE DE CONTRICIÓ. ¡O etern Deu, pare y redemptor nostre! que ab lo major amor esteneu vostra má protectora per alsar del fanch al infelis, que regonexent la sua impotencia, vos reclama, y demana vostre auxili! Jo desgraciat y desvalgut, que lluñ de fixar mos ulls en vos, y de mantenirme de continuo en vostra … Llegiu més

Pau Estorch: Pròleg

PROLECH. Aquest calaixet de sastre, Fruyt del oci y del neguit, No sabent á qui, dedico Al qui lo vulla llegir, No crech sia del agrado De aquells catalans tan fins Que creuhen sèr cosa baixa Lo expressarse en llemosí: Ni de algunas damas cultas Que apenas saben llegir Y la llengua de Cervantes Mastegan … Llegiu més

Magí Pers: La imaginació de Don Quixot

(…) Y d’esta manera fou anomenant mólts caballers del un y lo altre escuadró qu’ell imaginaba; y á tots los doná sas armas, colors, empresas y motius de improvís, arrebatat de sa loca imaginació; y sense parar prosseguí dihent:—Aqueix escuadró de aqui davant lo forman gent de diversas nacións: aquí están los que béuen las … Llegiu més

Receptes populars

62. Remey per espayma. Pendràs un ansat ab aigua, lo posaràs al foch: arrancant al bull, hi tiraràs un poll viu, plomas y tot, que no tinga sinó vuit ó deu dias, li faràs donar alguns bulls, donant aquell caldo al espaymàt. 63. Remey per matar un cranch ja llagat dintre del cañó. Pendràs un … Llegiu més

Consells a les donzelles

8. ¿Y quet diré dels balls y saraus? Te diré que ditxosa la dona que may haja ballat: perque los balls estan en oposició ab lo esperit de Jesucrist y de la Iglesia. Cristo prohibeix las paraulas ociosas, y mana la penitencia: en lo baptisme se renuncia al dimoni, á sas pompas y á sas … Llegiu més

Prendre estat

Sac. O matrimonis fets sens consideració! O vocacions erradas! Sabs de ahont prové tanta corrupció de costums, tants pecats y tantas animas al infern? Prové de las vocacions erradas, de pendrer lo estat sens consideració, de mirarse la elecció de estat ab tanta indiferencia com si fos una cosa de poca importancia; sent aixis que … Llegiu més

Josep Camps: Receptes

Abrejínias cubertas y candidas Prench albregínias, las baitg puntxant y tirant-las ab aigua clara, poso-las a entendrir y, cuant sont tendres, llanso aquella aigua, ne paso altra de clara fins a tant me surt freda. Lo englotir, cubrir y candir, com en lo ponsem. (…) Conserva de magrana Prench magrana, ne bas traent la grana, … Llegiu més

Als amants de Catalunya

DEDICATORIA. Nobles fills del Ter y del Llobregat, vosaltres en particular habitants del camp y la montanya en las venas dels quals circula mes pura la catalana sanch, á vosaltres en fi á tots quants entusiasman las glorias de la immortal Catalunya, ve dedicada aquesta Revista. Y en veritat: uns escrits encaminats á recordar los … Llegiu més

[P. R. i P.]: Una mala herba, el «frare»,

(…) lo infelis pagés ó llaurador que apesar de la noblesa de son ofici se veu condemnat á treballar la terra que rega ab lo suor de sa mateixa cara, quant al visitar sos camps creu veurerlos ufans y vigorosos, troba sos sembrats groguenchs, plens de tisó ó robell y veu frustradas sas mes preciosas … Llegiu més

Dietari de Joaquim Fina

a) 20-VI-1842 Dia de pesca. Arrossada Lo dia 20, al surtí de casa per anà a cridà los compañs, feya molta calma, però después, quant he sigut a la vila, hi habia un poc de ayre de gargal. Y jo, Juan Feliu y Jusep Sagrera habem anat a Llafranc. Y quant habem sigut allí ja … Llegiu més

Joaquim Rubió («Lo Gayté del Llobregat»): Pròleg

(…) Al publicarlas no pretent sino despertar algunas palpitacions en los cors dels verdaders catalans que se pendrán la molestia de llegirlas. Lo Gayté del Llobregat no aspira á cenyir la gorra de trobador ni á puntejar sa lira, puix coneix massa be que romperia sas cordas tant sols arribás á posar sa má pesada … Llegiu més

Miquel Antoni Martí: Lamentacions

LAMENTOS. Puig en lloch lo bè troban, Plorau ulls meus, plorau. Qui podrá darme consol En una desditxada sort? Ay! inexorable mort Com has apagat mon sol! Perque me has cobert de dol? Perque me has robat la pau? Plorau ulls meus, plorau. Aquell bè que tant amava, Aquells ulls quem davan vida, Aquella ROSA … Llegiu més

Martí Vidal: Dietari

(…) «Succeyí la desgràsia en Tous, que pujaren los de la patuleya de Igualada y encontraren lo comendan de armas dels carlins en Tous y lo mataren, de promta, sens donar-li tems tan solamens de dir un acte de contrició y agafaren un altre soldat seu, que se anomena lo Tomàs de Jaumet, de cal … Llegiu més

Fra Tomàs Junoy: Conreus i costums d’Andorra

a) En totas las parroquias se cull blat segle del que menjan regularmen totom lo pa, en los anys regulars ne falta mol poc per lo consum. Las millors terras son destinadas a las praderías, las cuals y las montanyas los produexen pastura abundàn per lo mol bestiàr de llana, cabras bacas y eguas que … Llegiu més

Llibre de conductes dels Doctors Petit

Pere del Canarro. Ara deu 15 visitas per una malaltia que tingué la sua dona l’añ passat de 1848. Calosa. Té pagad 1844 y donaba 1 1/2 pessetas per Medje y 1p. per Cirurgi’a. Carreta. Té pagad 1844. Die 19 novembre de 1848: 1 jornal. Quinto. Ha pagad 1842. Rebud 6 remitjos de fer oli, … Llegiu més

J. A. A. C.: Promptuari Catòlic

Habent un tal Senyor Prudenci enviat un fill, anomenát Juliá, á una Ciutat de Catalunya á estudiar Retorica y Filosofia, repará, que tornát á casa no feya aquells actes de Religió y devoció que acostumaba, que no practicaba ab ell, ni ab la sua mare aquells senyals de respecte y submissió á que lo tenian … Llegiu més

Joaquim Vall-llocera: Contra la castellanització lingüística

Supputació de la moneda romana reduhida a la catalana, segons que una e altre corresponen a la tornesa. Memòria composta per lo Dr. Joaquim Vall-llocera y Vall-llocera, prebere natural de esta ciutat de Barcelona (…) Prefaci O tu, qui prens aquest quadern en tes mans (e fes-ho o no per amor a les antigalles), si … Llegiu més

Jura de la Constitució de l’any 1812

NOTA.—Lo dia 10 de Setembre de 1836 per ordre del M. Ilustre Sr. Gobernador de la Provincia de Gerona y per ordre del M. Ilustre Sor. Vicari General del Bisbat D. Joseph Aguilar, abent rebuda la ordre de S. M. la Reyna Gobernadora, vingue en esta Rectoria lo Sr. Comendant de Armas junt ab la … Llegiu més

Oració al Sagrat Cor de Jesús

¡O Cor adorable de mon divino Salvador, deposit de totas las gracias, y refugi de las animas santas! ¡O Cor sagrat, objecte digne de las complacencias del Etern Pare, que ab tant prodigiosa ternura nos amáu á pesar de la nostra insensibilitat, y de la nostra monstruosa ingratitut! quant inefables son las dulsuras y las … Llegiu més

Aliments a evitar en temps d’epidèmia

Aqui s’compren una de las causas principals del desarreglo de nostre método de vida, puig èl mal us dels alimènts tan per sa cantitat com per sa calitat mereixen la major atenció, y es lo que mes influeix en que s’ manifestia l’ enfermedat. No darém concells aqui á las personas qu’ habitualment son temperadas, … Llegiu més

Mètode preventiu i curatiu del còlera-morbo

METODO PRESERVATIU. 1. Se pendrá en dejú un poch de aiguardent anissat, bebent en seguida un vas gran de aigua. 2. Avans de asmorsar, de dinar y de sopar se pendrá un poch de vi usual seguit de mitg vas de aigua. 3. No se beura vi en los menjars, sino aigua, segons la set … Llegiu més

Llicència per a demanar i recollir caritats

NOS D. SALVADOR ANDREU P REB. Mestre en arts, Dr. en ambos drets, Advocat de esta Real Audiencia, Ecsaminador Sinodal del Bisbat de Girona, Beneficiat en la Iglesia de San Miquel de esta Ciutat, Provisor Vicari General y Oficial per lo Illustrissim Sr. D. Pere Martinez Sanmartin per la gracia de Deu y de la … Llegiu més

Bonaventura Carles Aribau: La pàtria

LA PATRIA. TROBES. A Déu siau, turóns, per sempre á Déu siau; O serras desiguals, que allí en la patria mia Dels nuvols é del cel de lluny vos distingia Per lo repos etern, per lo color mes blau. A Déu tú, vell Montseny, que dés ton alt palau, Com guarda vigilant cubert de boyra … Llegiu més

Dret de les Infantes a ocupar el tron d’Espanya

Desde los primers moments en que se publicá en 31 de Mars de 1830 la Pragmática Sanció ab forsa de lley, feta per lo Senyor Don Cárlos IV en las Còrts generals de 1789, que restableix la lley de Partida citada, se suscitáren alguns duptes motivats mes principalment per lo secrét en que habia quedat … Llegiu més

Obligacions dels serenos de Reus

OBLIGACIÓNS que tenen de cumplir los SERENOS de la vila de Reus. 1.ª Desde pascua de resurrecció á primer de setembre surtirán de la plassa á las onze, y retirarán á las cuatre: y de primer de setembre á pascua surtirán á las deu, y retirarán á las cinch. (…) 3.ª Á cada un dels … Llegiu més

Arrendament de la barca d’Olesa

En la villa de Olesa de Montserrat del Bisbat de Barcelona als dies del mes de janer del any mil vuit cents vint y sinch: Los senyors Josep Matas, Josep Pasqual, Don Bonaventura Valls y Sebastià Navarro tot vehints de la predita vila de Olesa, com a comisionats segons afirman juntament ab Joseph Janer, en … Llegiu més

Carta de Josep d’Areny

Urgell 20 Stbre. de 1822 Sr. Joan Vila y Galí Cm. Cosí: no puch menos que fervos partícipes de la gran alegria tenim de haber Deu Ntre. Sr. librat a la Maria Rosa del feliz part de un Noy gros y robusto com que fos fill de la dona més corpulenta; a las 8 del … Llegiu més

Josep Nin «Xaconín»: Dietari d’un soldat reialista

Dia 22 de Abril del añ 3, ràrem en Aspaña ÿ vam.entra per Puixsardà ÿ a Puixsardà rem 3 dias: dia 23 ÿ 24 ÿ 25. Y 26 vàrem ana a.Vallvé ÿ a dia 27, a Vallvé, ÿ férem descolga 16 omans realistas que eran colgats en un prat ÿ los férem porta en.tera sagrada … Llegiu més

Josep Baborés: Contra el pecat capital de la gola

Gola De la gola, lo apetit, ataca mentra·s petit; és de bèurer y menjar, un frenesí singular: de moltas casas est vici sens pensar és lo suplici; y lo vi, principalment, si priva lo enteniment té tanta propietat, se diu, «fa agafar lo gat»; ni de ell se fa ja cabal ni per testimoni val: … Llegiu més

Pau Porcet: Llibre de politqueses i curiositats

(…) Perquè unas Donas sobre bingudas aixís n’i ha moltas, que sempre suplícan y sempre ab las Llàgrimas deban dels ulls del seu espòs Marit. Y de vegadas no miren ditas Madrastas de unas aixís de moltas cosas que ellas alcancen ab sas trasses y mañas y bonas paraulas que ellas sòlent tenî tant dolsas. … Llegiu més

Memòries de la Guerra del Francès

(…) Als primers Desembre 1808, un caputxí se tancá en la torre de Snt. Miquel de Fluviá, ab alguns paisans, foren sitiats per los francesos, luego tingueren que capitular, per falta de viures y tractaren que serian presoners de guerra, los francesus apurats del foch que los hi feyan la torre dita, calaren foch á … Llegiu més

Ordenances del Gremi de tenders revenedors de Barcelona

Instructa per los individuos del Gremi de Tenders Revenedors de la ciutat de Barcelona, de les facultats que los competeixen en ús de son ofici, inseguint las ordenanzas, reals privilegis y declaracions obtingudas per la superioritat. Podrà tot tender revenedor revendrer per menor en la present Ciutat y sus Suburbis, los comestibles y demés gèneros … Llegiu més

Rossinyol que vas a França…

Rossinyol que vas a Fransa… Rossinyol que vas a Fransa, t’encomano la meu mare (Rossinyol, d’un vol, Russinol de la val d’Orlanda, rossinyol, d’un vol). A mon pare ja no gayre, perque m’ha mal maridada: a un pastó m’ha donada que’m fa guardà la ramada. «N’he perduda l’esquellada». «Què m’en daràs per la paga?» «Per … Llegiu més

Caramelles

Coblas per cantar á las minyonas en temps de camilleras Per la tua gran finesa, Y la bona voluntat Cantarém ab alegría Y no’t voldriam enfadar: Lo tracte es de ta hermosura ques una cosa sens par. Nostre Senyor t’ha criada Per fer morir y penar. Lo primer, es un goig alegre Comensant ab lo … Llegiu més

Plàtica

Que fragil y miserable es la vida del home A. O. ? precipicis y perills no circueix a las nostras pobres animas; nos succeieix A O lo mateix que ????? lo Sagrat Evangeli de abuy; ? habent sembrat un llaurador bona llavor en son camp, al haber nat lo blat, repara ? hi habia entre … Llegiu més

Joan Vilà: Llibre de Agricultura

a ) La casa del Masover del Cavaller, que antiguament fou habitada per sos respectius amos, ab una bona cabaña, edificada per Francisco Vila y Cavaller, se troba ab la tinguda de unas 46 quarteres conreu, en esta forma, unas 17 quarteras y mitja que lo Masover amena per añada, y las restants las amena … Llegiu més

Cuixa de moltó estofada

Cuixa de Moltó estufada Golpejarás las cuixas de modo quels ossos se rompen, fica-i algunas metxas de cansalada, algun clavell, y algun gra de all. Posa á una olla tan vinagre, que úmplia mitja càscara de taronja, y altre tanta aigua ab pebre, y nou nuscada, y sal, tir-i la cuixa, tapa la olla ab … Llegiu més

Professó de rogatives a Sarral

«…assisteix lo poble, esto és, la Congregació ab vestas penitents de tota mena, disciplinants en sech y en sanch; y cada qual segons sa devoció, o passió, y las damas totas ab alguna imatge en les mans. Aquí deu procurar lo Pàrraco, per evitar tropell, destinar i repartir dits penitents, al Presbiteri, altres a la … Llegiu més

Arrendament d’una carnisseria

1. Primo. Sàpia lo arrendatari, a més del preu [que] oferirà, hage de pagar al corredor dos ll. y al notari lo salari, paper sellat e hipotecas del acte del present arrendament. 2. Item. Sàppia lo arrendatari que durant el present arrendament dits honorables regidors li cedeixen los corrals, y casa per lo tallador. 3. … Llegiu més

Lletra de Maria Raimonda de Sant Josep al seu oncle

Mataró, desembre 17 de [17]97 J. M. J. Sr. oncle tot de mi estimació, Tinc rebuda la sua dels últims de uctubre y me compadesc moltíssim del seu treball, y tan com és pen[ós] és de mèrit pres per amor de Déu que tan nos vol per lo Cel. O dexosas enfermedats! si ab ellas … Llegiu més

Cartes D’Anton Voltas, cirurgià, al seu fill

a) Vilaseca, y D(esem)bre 5 de 93. Esteva: Ay rebut la teva desetenta carta y veix tota la teva picardia y s’és averiguat tota la meva traigèria que tenia en eix assumpto. Sobra tot no’t descàlcian, nega sempre y digas que ellas són minyonas de totom; ella (ha) estat ab lo fill de Jaume Vidal, … Llegiu més

Noves ordinacions de la vila de Maspujols

(…) Capítul prime[r] Se mana q[u]e ningun bestia[r] púguia atrevesar las asèquias o conductos de aygua ny pasturar las herbas de sas voras, baix la pena de tres lliures per cada vegada q[u]e se contravinguia a dit capítol. 2a Ytem se mana que perr introduir-se lo bestiar de unas terras a altres no puguia fer-se … Llegiu més

El bestiar ha fet tala

Noto: Que lo meu mosso Thomàs Fruytós, ahir divendres dia 2 de juliol de 1791, a cosa de las 9 horas de la nit (havent ell treballat tot lo dia per mi en las Serras, cavant las voras dels Rosers), me digué que ell, ahir mateix divendres , al plegar del treball a entrada de … Llegiu més

Josep Anton Simon: Inventari d’un molí paperer

En la ciutat de Vich, a set dias del mes de Maig de l’any de Nativitat del Senyor de mil setcents vuitanta y nou. Bonaventura Fuster y Salvador Casadevall, traginers, ciutadans de Vich: Per quant ab lo acte de l’arrendament dels Molins paperers y feriner dits de Fàbregas de la Parròquia de Santa Maria de … Llegiu més

Respostes al qüestionari de Francisco de Zamora

a) Casrellbisbal (…) [42.] Aquest pont uneix las parròquias de Martorell y Castellbisbal y pot formar-se allí la assèquia (tantas vegadas projectada y anivellada, y passa son nivell al presbyteri del convent de Pedralbas, y casi determinada al principi d’esta centúria) per a passar al Besòs y regar tot lo Pla de Barcelona y dar … Llegiu més

Segimon Casanova: El «rebombori del pa»

Als 28 de febrer de 1789, a la tarda, la Real Sala Extordinària posà los dictes per los carrers, lo un per lo pa que aniria en lo mateix preu que al mes passat, però seria més curt de pes, i lo altre edicte era que si ningú sabia blat, que lo anés adonència, que … Llegiu més

Carta del Dr. Frigola i Verdaguer al nou prior de Lledó

Gerona, i setembre de 1788. Amich i Sr. àngel pacificador: Felicito a V. M., i a tot eix popble mil enhorabonas de la providència que per la poderosa mediació y repetidas sinceras instàncias de V. M. se ha servit acordar i donar est Sr. Illm. per lo restabliment de la bona armonia, pau, quietut i … Llegiu més

Francesc Ribas: Quadern escolar

a ) Nota del dia 4 del mes de octubre, que era lo meu sant, sant Francehs. Baitg anar a Barcelona a bendrer una xàbega de palla, y en benbenut men batg a comprar lo que abia de comprar per casa; y abèn comprat pugí a caball a nal caball i men torní dret al … Llegiu més

Pau Puig: Fracàs de l’enlairament d’un globus aerostàtic

EN BARCELONA, A … DEL MES DE … DE 1784, INTENTARON HAZER EL EXPERIMENTO DEL GAS, ENGAÑADOS DE UN FRANCES. Y AVIENDO ALBOROTADO LA CIUDAD, AL CABO QUEDARON TODOS BURLADOS, PUES NO QUISO ELEVARSE. A ESTO SE HIZIERON LOS SIGUIENTES GOZOS, COMO LOS QUE SE CANTAN TODOS LOS SABADOS DEL AÑO A NUESTRA SEÑORA DEL … Llegiu més

Inventari i taxació de vestits d’òpera i ball

Inventari dels Vestits que se troban existents de las Òperas fetas en los Anys 1783 y 1784, en que ha cuidat la Ilustre Administració del Hospital General de las Diversions del Theatro, y al marge de cada un, la estima feta per Joan Planás, Sastre, per part de dita Administraciófi y per Anastasi Lacreu, sastre, … Llegiu més

Arrendament d’una fleca

1. […] Durant dit arrendament haurà d’habitar, pastar y vendrer lo pa en la casa pròpia del Comú de dita vila, situada en la present vila y cerca la plassa de ella, en la qual se troba construït un forn bo per pastar, com, y també, un taulell; havent dit arrendatari de pagar per lloguer … Llegiu més

Inventari de la Capella de Nostra Senyora de Montcada

Dia 10 de Abril de 1780 Joan Cabaner ermitá de Ntra. Sra. de Moncada ha donat lo compte del inventari del que se encontrá en la Capella y Casa aso es del que es de Ntra. Sra. y de dita Hermita á mi Cruset Rector de Sant Iscle. Primo en la capella dos Angelets de … Llegiu més

Josep Girona: Recomanacions d’un pare

Caldes de Munbuy, y Juriol 2 de 1798. Caríssima J[ose]pha. Esta és per dir·te com avuy vem començat a pendra los banys. Per la hora present tots astem bons, gràcias a Déu, axí sigui tots vosaltres. Sobre tot coydado en las cosas de casa, y en Ramon que vàjia a·estudi y que sigui bon minyó; … Llegiu més

Constitució de la companyia de Francesc Noguer

En la vila de Olot Bisbat de Gerona, als catorse dies del mes de maig, any de la nativitat del Senyor de mil set cents setanta sis. En nom de Déu amén: Sobre la Compañia avall escrita entre Francesch Noguer, tintorer, Joan Sala parayre, los dos de la present Vila de Olot, per una part, … Llegiu més

Cartes de Pau Andreu

a ) [7 de gener de 1775] Amich Esteva: En ocasió que anaba a tornar resposta per quedar combingut de pendrer un aprenent, est Sr. Coral me digué trobarse ab carta tua que intentabas posar en ma casa per aprenent a ton Germà, y desitjan ferte comprendrer la hemistat que te professo, dich que axis … Llegiu més

Pau Andreu: Inventari de la fàbrica de Pau Andreu

Adjunt acompaño la nota de las eynas que existexan de la fábrica: Nota dels talers y arreus de offici de Veler que existexen a mon poder, que son propis del Sr. Pau Miarons, de Barcelona, a saber: 7 talers tots guarnits ab los arreus de fusta quels correspon. 10 caxas sobreras de diferents qualitats y … Llegiu més

Ordinacions de Bausén

Dels capítols continguts en lo Llibre dels Capítols del comú, poble de Bausen. Aniran notats per fòlio y números a la part dreta y a margen de la part escerra anirà notat en lo que és capítol, per a trobar-los amb més facilitat. Feta, composada la present taula per mi, Agustí Aner y Amell, [ba]tlle, … Llegiu més

Contracte d’arrendament del teatre de la Santa Creu

Sia a tots notori, com los molt Ilustres Senyors Don Joseph Matheu Prevere y Canonge de la Santa Iglésia Cathedral de esta Ciutat de Barcelona, Dn. Joan Anton de Sentmenat, y de Boxadós, Marquès de Sentmenat y compte de Munter, Regidor perpètuo de dita Ciutat, Don Pau Puiggener, també Canonge de dita Santa Iglésia, y … Llegiu més

Rafael Amat («Baró de Maldà»): Calaix de sastre

(…) Els vaixells de Malta fondegen en aigües de Barcelona. Dia 15 de juliol del present any [1769] donaren fondo a una llegua de esta ciutat los vaxells de Malta. (…) Die 5 de Agost de 1769 a las dos horas de la matinada se ha calat foch en casa de un fideuher en lo … Llegiu més

Jaume Pasqual: Festa major a Ós de Balaguer

(…) Pocas vegadas haurà donat la vila de Os demostracions iguals de contento com en esta ocasió. Las continuas aclamacions, la pressa y solicitud ab què a porfia se empenyaba tot lo poble y forasters a ocupar una y altra vanda del camí per ahon devian passar sos señors, casi impedint lo pas junt ab … Llegiu més

Joan Pau Canals: Cultiu de la roja

(…) Quand la Roja está plantada en un terreno molt humít, la aygua se escorre à las faxas que deuhen cavarse cada vegada que s’ calçan las taulas; peró si lo terreno fos molt sec, apár sería millor ferhi solcs, com quand se vol plantar una Viña. Alashoras se planta la Roja al fondo del … Llegiu més

Ferran: Llibre de notícies

(…) Al mes de juny del añy 1764 arribà a Barcelona una gegantesa que tenia 13 palms y mitg de alsada. (…) Die 3 del mes de maix del any 1765 eixiren diferents quadrillas de gitanos ab licència del Governador per matar los gosos de la ciutat, però los que portavan collar ab pañy y … Llegiu més

P. Joan López: Cases de Llevant

Vist ja que gent habita en la Assia y país de Llevant, veurem ara son modo de viurer, y primerament faré ara una descripció de sas habitacions. Las casas de Llevant venen á ser á la moda cartuixana, que per lo regular no tenen alts, sino que en lo primer pis; sas habitacions no tenen … Llegiu més

Inventari de joies (Sta. Coloma de Farners)

Joies propietat de na Maria Àngela, vídua de Dalmau de Farners i última senyora de la casa Farners que visqué en la casa que la família tenia a la plaça pública de la vila Un Bahulet guarnit de mar y perla ab quatre capsas per tenir lo or dins lo qual se ha trobat lo … Llegiu més

Recepta

A les deu horas del dematí se sangrarà y a las 3 horas de la tarda se tornarà a sangrar una hora després de la sangria se li donarà un cervicial y sino trau lo cervicial o be no fa effecte passada mitja hora se li aplicarà una cala. Portaran del Apotecari píndolas de las … Llegiu més

Deutes de Joan Anglada i Recepta

a) Deutes de Joan Anglada Lo dia 16 satembra prangí las buyt aboyas a Francisco Cals a fià, li dech setsa lliuras de las abo[y]as li prometo a pagar per Nostra Senyora d’agost de l’any 1760. Més dit dia li manllabí set lliuras las y prometo tornar per las carnastoltas de l’any 1759. Las 7 … Llegiu més

Sebastià Casanovas: Memòries

a ) Corol·lari de les guerres (…) Axís advartesch a tots mos decendents que, en cas en ningun temps hi agés algunas guerras, que en ninguna de las maneras no se afaciónian ab un rey ni ab altra, sinó que fàcian com las matas que són per los rius, que quant ve molta aygua se … Llegiu més

Baldiri Reixach: Vocabulari castellà-català

Alacran – escorpit Albañil – Mestre de casas Albornoz – sayal, ò vestit com sayal Alcahueta – arcabota Alcornoque – suro, ò arbre surer Alcorgue – xinelas Almohada – cuxí Almuerzo – la vianda de menjar en lo esmorsar Alombras – xaravias Alquilar – llogar, ò arrendar Alubias – fasolas Amanecer – eixir lo dia … Llegiu més

Goigs de Sant Pal·lari

GOIGS DEL GLORIOS SANT PALLARI, LOS quals se cantan en la sua Santa Capella del Lloch de Pujar- nol, Bisbàt de Gerona. Prodigi de Santedat, Taumaturgo portentòs, siau Pallari Advocat dels que confiam ab Vos. Hibernia ser vos donà, Embru son Arquebisbàt, en lo qual may governà, millor ni més Sant Prelat dichosissima Ciutat, y … Llegiu més

Règim alimentari a l’Hospital General de Santa Creu de Barcelona.

Molt Iltre Señor. A vista del turbat ordre, y dels incorregibles errors, per no ser fàcil averiguar lo autor de ells, que se cometan ab enfadosa freqüència en la aplicació dels remeis, y distribució de aliments en la curació dels malalts, que V.S. en est Hospital general confia a nostre cuidado: avem passat un, y … Llegiu més

Contracte de fabricació d’una barca nova

Sobre lo conveni, concert ô preu fet y fabricar de nou una barca per servey del pas que la Universitat de la parra y terme de St. Pere y St. Pau del Prat, bisbat de Barña, te en lo Riu de Llobregat, per y entre Pere Vidal, pages y Batlle de la dita parra de … Llegiu més

Arrendament de l’hostal

Encantau y al publich encant al mes donant lliurau y arrendau per temps de sinch añs que comensarán â correr des del primer dia del mes de Janer primer vinent de mil set cents trenta quatre y finirán lo ultim die del mes de Desembre de mil set cents trenta vuit lo Hostal, Taverna, tenda … Llegiu més

Inventari d’un pagès (Sta. Coloma de Farners)

Inventari dels béns de Pere Gubau, pagès del Carrer de Dalt, fet el 7d’octubre de 1730 Pere Gubau, pagès, del carrer de dalt o de las fexas d’en Mola ab son hort y cort devant de dita casa a la altre part del carrer. Entrada: Pastera de tomba patitona de fusta de pi ab son … Llegiu més

Memòries del segle XVIII

a) Memòries de la família Bellsolell (1727) (…) Poso per memòria, que als 24 de maig de l’any 1727, a l’entrada de fosch, féu un tant gran ayguat que ab molt poch temps de plòurer vingué ab tanta abundància lo nostre rial que crech no se havia vist may una tal cosa, pués trencà ja … Llegiu més

Professó amb motiu d’una Missió

«Primerament anava devant lo Pendó de la Confraria de la Sanch y los homes a dos fileres arrenglarats, aprés seguia lo Sr. Don Lucas Samaniego, Governador del camp, germà del Sr. Archebisbe, ab son Accessor y altres ministres seus ab una corona de espines al cap y una corda de espart al coll; aprés seguia … Llegiu més

Anton de Borja: Principis de cirurgia

Fills meus amats A mes daquells tres ramells, ó ramellets de flors, divit en tres parts no vull dexar de introduirvos aquexos principis de Sirurgia en lengua catalana y axo perque vingau en conexensa de las enfermedats los quals principis son un tractat de Sirurgia compost per Geroni de alaya Cirurgia de la Cort de … Llegiu més

Joan Fàbrega: Dietari

En lo ani de 1713 se ambarcà també la muller del rey Carlos y se.n anà ab sun marit al Imperi y tots los qui donave aiuda al rey Carlos se.n tornaren a llurs terras; so és los inglesos y olandesos y purtuguesos. també se anbarcaren los alemanys, sinó que antregaren a la ciutat de … Llegiu més

Fra Tomàs Palmarola: Miracles de les cegues curades

a ) Vna donzella cega de vna desgracia, per là intercessiò de Maria Santissima de Bellulla recobrà la vista. Una donzella anava á visitar nostra Senyora de Montserrat, en companyia de son germá, y diferents altres personas; y passant vna nit per Tarrassa, lo Batlle de la Vila volguè pendrer lo germá de dita donzella, … Llegiu més

Francesc Gelat: Comptes i notes de Francesc Gelat

(…) Memòria de mi, Fransisco Gelat, com en aquest any de 1709, allí als primers de janer comensà a fer un fret molt tremendo, que féu uns vuit dias que de dias i de nits, crec que sempra glasava. Lo fret que féu se pot considerar, que la Tordera i rieras tot era glasat, encara … Llegiu més

Goigs de Sant Tirs

GOIGS DEL GLO RIOS S. THIRSO MARTYR, CVYA Ma se venera en lo Imperial Monestir de Sant Esteve de Banyolas del Orde de S. Benet. Pues de Deu lo ardent amor vos feu Martyr esforçat: siaunos Thirso advocat, y enseneu lo nostre cor. Cesaria Ciutat Noble fonch lo Theatro primer, en que vostra fe va … Llegiu més