Acte de contrició

ACTE DE CONTRICIÓ.
¡O etern Deu, pare y redemptor nostre! que ab lo major amor esteneu vostra má protectora per alsar del fanch al infelis, que regonexent la sua impotencia, vos reclama, y demana vostre auxili! Jo desgraciat y desvalgut, que lluñ de fixar mos ulls en vos, y de mantenirme de continuo en vostra compañia, per no dexar perdrer una sola gota del torrent de vostra gracia y ferme fort ab ella, me he separat tantas vegadas, me he perdut per camins engañosos, he buscat falsos bens per conductos, que guiaban á la infelicitat y á la misería, he trobat precipicis, y no me he sabut apartar de ells, cayent moltas vegadas, he oit vostra amorosa veu, que se feya sentir en mon interior, y no la he atés, he estat obstinat per resistirla, seguint avant en lo cami de la vanitat: Jo, Deu meu estich confús devant de vostra Magestat, y postrat á vostres peus regonesch la locura de mon enteniment, la rebeldia y duresa de mon cor y lo estat llastimable á que se ha precipitat la mia anima: regonesch vostra grandesa, vostra severa justicia y vostra incomparable misericordia, y per lo tant me pesa, ó Deu meu lo haberme desviat, me pesa entrañablement lo habervos ofes, y me pesa també, de que aquest matex pesar no sia tal cual la gravedat de mas culpas requirex.
(…)