Què faré pobre de mi,
sense tendre què vos dar,
o graciós i bell bambí;
bé sabeu que en aquí
a fer llenya só vengut,
i si havessi jo sabut
de tendre aquesta fortuna,
una coqueta o una lluna
certament havria portat.
Mes ara, què vos daré
petitutxo que jo só?
Si voleu un margalló
que tengui més d’una viola,
prenc lego la podaiola
i vaig per lo vos portar,
o si voleu esperar
que tengui lo llaç parat,
curr prest, i si ha entrat
algun petit bruscaïno
o algun tordo suarino
tendreu-lo ara mateix,
o si bé de llenya un feix
tenguéssiu de menester,
dieu, que’n tenc plaer
de fer tot lo que voleu,
perqué tot ho mereixeu.
