Bm-1731- 10.2
Agost,
als 14 de 1731, disapta de la
Asumptió de la
Mare de Déu, a circa las 3 de la tarda feu una grosa aygüe
mesclade en preda molt grosa, la qual mos tomà molta oliva, y moltas mellas, y
la aygüe seregueyà a diferents parts de la Cabane que tot era un mar de aygüe; per el
portell de la tanca gran pessave de part en part, el camí de Inca corria com un
torrent; la oliva que tomà no fonch tan mal com la que deñà demunt las
oliveras, lo que fonch que moltas se begueren el cop. A la viña del Vilar mos
feu alguns tant de mal, però no fonch res respecta de Consell y Sta. Maria lo
que tot abrusà reyms y viña Deus dirigat
Amen
Sempre he sentit a dir que la aygüe de Agost causa corch
de capoll y vuy, als 3 7[setem]bre, som enat a la viña del Vilar y s·i trobe molt de perjuy de este corch,
que judic la semmane qui ve ferem una
respeyada a dita viña.
Advertèntia de los ampelts de garrover
Per aver agut de fer tants de ampelts de garrover; que
són quasi sens nombre, he pogut reperar que un empelt de garrover per ser bo a
de tenir los sigüents requisits. Primo, que sia terral al que se a de empeltar
com un mànech de xepeta, o, mes prim. 2 que lo escudet sia petit, que tinch
reperat que quant mes petit millor, sols no sia excés. 3 que lo escudet no sia
orp y tinga bon gra. 4 que escudet se pos un palm y mix avall de la cortadura
pera porer·se fermar, lo que es molt necessari. 5 que en aver tret lo escudet,
que tindrà dos o tres dits de llarch, se li a de llevar el jonch y tellar la
pell, molt a devall de hont se a posat lo escudet, perquè el no tellar-la és
causa que allí se crian quques y formigues qui danen lo escudet. 6 que no se a
de axermar mase prest al reboll de garrover. 7 que en porer·se lliguar lo empelt,
se deu aver de lliguar ab espart una o dos lliguades. Este añy avem tingut un
gran dañy, en què a molts de garroves no dexarem capoll y no los poguerem
lliguar y el vent mos ne tomà molts perquè quant los empelts comensaren a
treura, los tellaren el brot[1]
que avien tret y los escudets posaren tal mesa que lligats y tot se rompien los
empelts, y axí no axermar·los mase prest y sinos lligar·los bé.
[1] Corregim bort.