Verdós de fulles, culós de pllantes
cams pllens de vida del llauradó
fllós que reventen, fruits que n’llaminen
sou tots finesses del Criadó.
¡Com repuntexe! Quines canturies
de dal del albre fá aquell muixó!
sab que l’escolte la femelleta
tota contenta n’aquell rincó.
I eixa formiga…! uy que valenta
com lleve a espentes un grá de bllat!
i eixes abelles…! miro com chupen
los grans mes panses del emparrat!
Damun l’aixalma lo gos s’enrosque
guardan la roba prop del pollí,
s’aixeque i dosse ñaulits d’alarma
cuan per la senda va estrañ vehí.
Que busquen altres sorolls q’enguelen
asti la feña é carga suau,
mol se treballe, mes també s’cante,
i aquell que cante é que te pau.
¡Que maja é l’horta! May m’hi mouria
tanta majensia me te enchissat!
¡Qui pugués tindre cor de poeta
pa aixi cantá-la com hú fá un Vat!