(…)
A sanct Vicent contengué altra cosa major: que, portant la justícia dos a cremar per sodomites, conegué el sanct la mala conciència que portaven, i que en la fee estaven tibis. Dix que parasen, i paraules tan encesses los dix que s’ensengueren en amor de Déu, i fonc lo foc tan gran que restaren de dos maneres convertits: en sancts i en cendra. Lo eminentíssim Ugo Cardenal llig: «Bona enim et mala in omnibus tentabit», i diu que vol dir que est il·lustre varó passarà per foc i flama, per treballs i persecucions. Com lo gloriós pare sanct Pere, que en Roma el perseguiren de manera que, per tractar-lo de dement i orat, li ragueren lo cap, i llavors tots los eclesiàstics, en senyal que el menyspreu per Jesuchrist era la sua glòria, es feren tots la corona. Si a sanct Pere li feren la corona, a sanct Vicent en Perpinyà li feren la barba; no li deixaren pèl eixut, que les persecucions arribaren a tant que li feren un procés ab est títol: «Procés fet contra frare Vicent Ferrer, valencià, perdulari, vagabundo.» Solament repararé en les paraules que es segueixen: «Laudem eius enunciabit Ecclesia.» Quan vinguí a veure la explicació de Ugo Cardenal sobre estes paraules, me restí gelat: «Vitam et doctrinam eius laudabilem, Ecclesia praedicabit aliis, sicut modo praedicat vitam Petri et Pauli.» La Església predicarà les alabances de est Vicent, així com hui predica les alabances de sanct Pere y sanct Pau, tan «modo» que en lo mateix dia de sanct Pere i sanct Pau fonc canonizat. ¿Per què sanct Vicent fonc canonizat dia de sanct Pere? Perquè en tota la Església no es troba sanct més semblant a sanct Pere en la canonizació que sanct Vicent, perquè, com diu lo philosoph, «simila attrahit sibi simile». Fonc sanct Pere tan sanct que fonc canonizat en vida, i en vida tingué preeminències de canonizat, feta la prova per Jesuchrist de la charitat de sanct Pere, dient-li: «¿Petre, diliges me plus his?» «Ames-me més que estos?» Satisfet de que amava més, li dix: «Pasce oves meas.» I vista la fee de Pere, diffinix la sua sanctetat: «Beatus es, Simon Bar-Jona»; «eres fill de la sanctetat, fill del Sanct Esperit; la gràcia que tens no la perdràs». «Super hanc petram aedificabo Ecclesiam meam, et portae inferi non praevalebunt adversus eam.» Ni obsta dir-me que sanct Pere no podia ser canonizat en vida perquè mentres vixqué no véu la Divina Essència; perquè açò no és menester: perquè Abraham, Isaac i Jacob foren sancts canonizats per la església dels juheus, i estaven en los Llims sens veure a Déu. Direu-me que estos estaven ya fora del terme de merèixer: no val res la impugnació, perquè Elies és sanct canonizat, i la nostra església li ha eregit altars i li concedeix missa i officis, i molts auctors dihuen que ara està mereixent en lo Paraís.
(…)
