Bme-1929-12.4
Buenos Aires, novembre 13 de 1929. Senyor director de «La Publicitat»—Secció «Les
lletres».
Barcelona.
Molt senyor meu i
benvolgut paisá: Tant prest com, a un nombre de «La Publicitat» del mes de
febrer d’aquest any, vaig veure que vosté havia trobat, tot llegint, els noms
de Beniali i de Benidorm, com a pobles de Valéncia, i més endavant Binialí i
Binidorm, per devers Mallorca, deduint, per aixó, que dins una regió empren la
forma Beni, i a l’altra la de Bini, tingué jo el desig d’escriure-li, responent
a sa seua escomesa respecte a quina
forma era més apropiada a llenguatge catalá; empero, per una banda, he tengut
molt-molt que fer amb l’Anuario Catalano Balear, tot just ara publicat, i, per
l’altra, pensava que colcú, més entés que jo—per lo que no hayá que sabre
gaire—, contestaria millor.
Avui, amb una miqueta més
de temps i tenint mig embastat el capítol Etimologia de Beni, de la meua
Enciclopédia Menorquina, me resolg a enviar-li aquestas retxas, i unes quantas
provas no enllestides, ahont gos a donar parers ben meus, després de llegir
moltas planas de bons autors mitopeycs, qui me indueixen a dir que, encara que
En Josep M. Quadrado[1] posi, a sa seua part de
Menorca, de l’obra «Islas Baleares», d’En Pau Piferrer i ell, que la paraula
Bini ha atravessat six centúras, Beni se deia als temps de la reconquesta de
Mallorca, com Aben era el principi dels noms dels pagesos o palegesos, cultors
de la deuesa Pales, reina a l’avior dels Pallars i de
l’Ampurdá—Paleopolis—establerts o nascuts a Menorca, qui seguiran la tasca del
Consell d’Arvales, del palau de Ceres, la deuesa montanyenca, comarcana i
demótica de Coll-Cerola, Cerdanya i las Sardanas, com a predecessors dels
mestres Pallers, i, per lo mateix, dels Consell de Sents.
No de Cent, ni de denovas.
Repartida la terra am
llochs—o masias, segons el catalá— els hi posaren per toponimica las grácias
dels conreadors, com se pot veure a la llista presentada al primer Congrés de la Llengua Catalana,
per En Francesc Camps, d’Albranca[2], lo major contribuyent de
tota mena pagesívola de sa Roqueta[3] altre temps tan
progressista amb sa seua activitat semítica i civilisació omeya, que tenia a
Ciutadella per Meca Balear, segons nos conta Codera i comprova Gonçal de
Reparaz.
Per aquestas rahons, jo no
som del parer de Cosme Parpal quan diu que Beni i Bini és lo mateix.
No.
Beni s’atraca molt a Bani
dels caldaics.
Bini és una corrupció del
llenguatge. I, a Menorca, no sols han corromput el mot inicial, sinós, també, els noms conjunts, que jo
procur, i procuraré, definir, bé, a sa Enciclopédia Menorquina.
Bani—la vertadera dicció—
pervé de criatura de Bahú, la deuesa de l’Aigua, qui doná nominació a sas Illas
Balears, Barcelona, Badalona, Basalú, Balaguer, Banyolas, Bagur, a Catalunya, i
a Banyola, de Mallorca—i no Buñola, com pretén Antoni Alcober—i originá les
designaccions de Badia, Badesa, Badle, Barra, Baugada, Bauguda, Balit, Balquena
i moltas altras, incluint es riu Batulo; paraules que, dins articles meus,
escampats per tot arreu, trobareu per els reconets del món intelectual[4], essent prou per resoldre
fort i ferm, que, a l’Idioma Catalá, i els seus similars, s’ha d’escriure Beni,
dit sigui després de Bahure a bonas fonts!!
I si, seguint sa
orientació pervinguda dels noms vernacles esmentats, ahont s’empre sa silaba
Ba, o bé las seuas lletras, se vulgués escriure Bani, seria bo i millor.
Bini, mai del món.
Que m’agradaría que
aquestas retxas tornassin ramells de la Lliteratura Catalana,
per posarlos, ben remulladets amb molls del temple de Bahú, com a goijos,
damunt l’altar de la
Minerva Vernácula, ferida per els raigs de llum divina de
l’astre del jorn, a l’antigor conegut per Sham, per mi nominador de
Shamtalunya, Major-Sham i Minor-Sham.
Que Ell aclaresqui els
nostre pensaments!…
Queda de vosté segur
servent i compatrici.
Antoni Cursach.