Bm-1623c-2
a)
EN ALABANSA DEL DIA
Tots los dias son bons, no heyá mal dia,
Deu nos los dona plens de dols augment,
Se enten per el qui vá pasientment
Per
el camí del cel prenint la vía.
Dia tostemps nos es lo nort y guía,
Per lo dia tenim contentament,
Lo
dia nos descobre patentment
Lo perfet ser de la sabiduría.
Dia deté las voluntats danyosas
A
que no caigan, ni fassen caure en mal,
Ensenyens cabalment á tots arreu,
Cuitant cosas molt vils y perniciosas:
Es
lo dia tresor de tal caudal,
Que
per ell sens duptar tot hom se veu.
b)
A N’ EL VARIABLE MON
Es el mon trist, confús y miserable,
Y
continuadament nos va fent guerra,
Que
per fernos anár morro per terra
Se
es unit ab la carn y lo diable.
Serca durnos á lloch abominable,
Pero
qui sab sufrir nunca s’ esberra;
Antes
sufrint y humildement, aterra
Als
infernals, guanyant bé perdurable.
Job lo guanyá en ser pasientíssim,
Sufrint
lo que ‘ns apunta la escritura,
Y
si per son camí passar voldrem,
Aquest Despertador,
del tot riquíssim,
Lo nos dona segur, net de tristura,
Per
ell, no dexantló, cel trobarem.