a ) [1365]
Assi baix se mostra com los antipassats nostros tot lo temps de la lur vida han passadas grandissimas tribulacions, necessitats e miserias; tant per fams, guerras, terratremols, morts e altras arduas conguxas he tribulacions, com altrament; del any Mil CCCLXV fins lany Mil CCCCXXVII e de mes en la. Segons asso en molts registres auctenctichs de la real cort et aliis he vist continuat, de que yo ne he tralladat en suma lo seguent.
Grans frets. –En lo mes de Janer del any Mil CCCLXV feheren ten grans ffrets que no era memoria de ningu que yames haguessen vists ten grans frets, que una legua entorn Vic no romas serment viua ne en Bages ne en lo camp de Terragona no romas oliuera que no moris.
b ) [1370, 1363 i 1374]
Mortaldats de pustolas o glanolas. –En lany mil CCCLXXJ comensaren venir glanoles de vers orient e scamparen se per tota Cathalunya e com comensauen en alguna ciutat o loch mudavense a altras parts ahunt nos morissen e en algunas casas noy moria ningu; e aquesta malaltia regnaua mes en persones jouens e infants, e comunament dins .iij. o .iiij. dies morien e ere loch que morien tots fins los pus vells e altras que noy moria ningu.
Terratremol. –En lany mil CCCLXIIJ a .ij. de març e era lo segon dia de coresma, passada hora de mija nit venc fort e poderos terratremol per tota Spanya que sglesies, castells e alberchs se feneren e se endorracaren e lo cloquer de sancta Maria la Mar de Barchinona se enderroca de la garlanda amunt e en lo castell de Olo se enderroca .j. tros de la torra de las parets del castell e lo puig se obri e molts de altros lochs se enderrocaren. E moltes fonts viues se enterbolien. E semblantment fou en la mar lo terratremol, e moltes voltes ne feu despuys dins dos anys.
Diluui de plujas e de vents. –E apres en lo stiu qui venc feu tantas plujas que los blats se perdien per los camps e per las eras que a sanct Miquell de satembra hic hauia molta gent a batra e quasi tots. E lo dia de sanct Miquell a hora de despertada venc negra tempestat de vent ab gran scuradat e venia de vers sol ponent que arrencaua e trencaua molts arbres e enderrocaua parets e cases e terreres e teulades que tothom se pensaua que lo mon se abisas axi o peris de tot.
Grandissimas fams. –En lany de mil CCCLXXIIIJ. foren les messes fort sutils en tot lo regna de Arago en tota ffrança e en totes las illas. En Cathalunya hague gran crestia, en Valencia ya major que com foren en carnestoltes qui foren en lany 1374, fou pujada una cortera de forment a ccxx sous e una de ordi a lxxx sous e una de farres e de mil a c. sous e una de spelta e de auena a l. sous, e la cortera de las glans a xxxv sous, e per auant fou major, que lo forment puja a [c]cxxx sous e ordi a c. sous. En molts lochs no menjauen sino pinyols e serues e copols de glans e les gens anauen cridant de nits per las ciutats e per las vilas ¡fam! e poguerets hauer una bella fembra per hun tros de pa. Moltes gens morien de fam e no romania ort ni bruguera a trencar ne molins a robar ne a trencar e tothom anaua mort de fam e de tota res era gran crestia qui fos a seruey de gens. E ffou pus mal temps que no era stat en la primera qui fou en xxxiiij, e la derrera dura quasi .iij. anys.