PRELUDI
Es la fruyta de tardor,
la darrera de l’anyada,
del estiu abrusador
n’ha begut la soleyada,
y’n conserva la xardor
mal s’acosti l’hivernada.
Ha perdut el borrissol
que la feya envellutada;
l’ha colrada’l gran ressol,
tots els vents l’han açotada;
du la baba del cargol
y del corch la dentellada.
Mes tal volta es la millor
qu’ha brotat de la brancada,
la que exhala una sentor
com de cosa consagrada.
Es la fruyta de tardor,
qu’es la més assahonada.