Autorització a la universitat de Cervera a fabricar moneda

«Ara ojats què us notifiquen y fan a saber de part del magnífich regent la vegueria y batllia de Cervera, com a instàntia del síndich de dita vila se a presentada una supplicatió en paper scrita, contenint en efecte com per los grans gastos a suportat y suporte la present Universitat, axí que no sols lo patrimoni de aquella, però encara dels habitants y singulars de aquella, de tal manera que no tenen per a poder sustentar los soldats tenen en les parts de Lleida, los colls de la Llacuna y altres parts. Per lo que aparegué a la dita Universitat pèndrer per expedient fer y fabricar monedes de plata y aram, per los quals és estat forçós valer-se de les coses de les iglésies com no aje trobat a ningun for ningun diner per subvenir la dita Universitat y així attès a la extrema necessitat, nos a supplicat fòssim servits donar-los y conceder-los facultat y licència de fabricar dues monedes de plata y aram, oferint-nos plena informatió del predit. Com més llargament en dita supplicatió és de vèurer, y com procedint informatió davant nos y a nostra Cort age constat de les coses supplicades, ab autoritat y decret nostre, procedint provisió per lo nostre magnífich ordinari assesor, feta en virtud de la qual, attesa dita necessitat, és estada concedida plenaria facultat de fabricar les monedes de plata y aram, ço és pesses de deu y cinch sous y conforme se fabrique en la ciutat de Barcelona y altres parts del present Principat, ab les mateixes marques, ab lo nom de la mateixa vila, y los diners de aram ab lo nom també de dita vila. Y així ab tenor de les presents diem, notificam y manam, atesa la cautió per dit síndich prestada, diem, notificam y manam a totes y qualsevol persones de qualsevol grau, estat y condició sien, que aquellas reban y accepten y de aquelles pagaments fassen, com així convingue al bé y utilitat de dita Universitat, y no y aga qui fasse lo contrari que, altrament, incorrerie en les penes de cent lliures applicadores a nos y a nostra Cort. Per ço manam fer la present pública crida per los llochs acostumats.»