Bàrbara Soler i Siquier: Receptes diverses

Bme-1825-10.5

Coca de congret 

Per 18 ous, 10 1/2 unses de farine y 16 unses de sucra. Se posen los blancs de ou a una part y los vermeills á laltre. Los blancs se debaten fins que fa molta espuma y cuant estan prou debetuds y tiran los vermeills, mentres lo ramenen, una altre y tira la sucra y despues la farina de poc en poc. Luego de acabada de tirar y que está ben mesclad, se posa un paper untad de mantega dins la garchera y se du al forn.

Altre coca de cungret 

Per 12 ous, 1 lliura de sucre, 9 unses de polvos, cañella y llimona rayada a discresi´p; es blanc de ou se debetrà 1/2 hora y altre mitge juntement eb els vermeills y la sucra.

Rusquillas 

Per cada almud de farina se necesita mitje lliura de llevad 8 unses de sucra, 6 ous y mitje lliura de seu o mentega. Se fon el llevat eb los ous y después y tiran la sucra y mentega. Cuant está ben mesclat y tiran la farina. No importe que sie tot el almut, perque la pasta no ha de ser dura. Se ha de pastar una hore, untánse las mans y ribell eb un poc de mantega. Cuant està ben pestat se tape eb un altre ribell y al dia siguient si es tou y fa bufetes, fan las rusquillas y cuant haya 7 o 8 horas que estan fetas y posan la <la> sucra y les duan al forn.

Cocas banbes 

Per 3 dutzenes 1/2 de ous, 3 lliuras de sucra y 3 lliuras de llevat. Cuant esto està ben mesclad, si tira un ratchet de aigu y tanta farina com se beu. La pasta ha de ser blane y per acabarse de pastar, se han de untar ses mans de mantega.

[…] 

Púding de panses 

Se fon farina eb aigu y cuant està ben fusa y tiran ses panses, un poc de cañella y, si voleu, un ou. Lo ben remenen y, quant està bé, lo tiran dins una grachera untada de oli. Demunt y poseu un poc de oli y sucre.

Uranes 

4 ous ben debatuds blancs y vermeills y tanta farina com se beu per fer una pasta clara. Se fan crespells molt prims y se frigen eb oli.

[…] 

Buñols de vent 

Se posa una escudella de aigu dins un parol, un poc de llet, una cuarada de mentega, un tros de cañella, y una clovella de llimona. Cuant cuasi bull y tiran farina, ramenant sempre fins que fàxie una pasta dura que no dechie a las mans. Después la posan dins un ribell y quant és freda, llevan la cañella y llimona y la pastan eb los ous, tiranlos un después de lo altre fins que fàsie una pasta un poc clara. Luegu tenen un tià de oli ben bullent y eb <un> una qüera y posan de dita pasta y se fa los buñols.