Bm-1939-2.1
Una petita memòria feta en el gran
moviment
No somníy cap cosa extranya
ni som prou capacitat
i tocant sa vanidat
no la conéc, ni m’atanya,
pero si per tant tenc manya
faré que quedi anotat
un poc de lo qu’ha passat,
nostra ben volguda Espanya.
Ja sé per experienci
propi, que en sebres no gós;
son totes ses meves flors
baixes i pobres de essenci.
Parteix de aquesta advertenci
lectó, que no me propós
amb un caramull tant grós
fer-te de tot referenci.
Jo no puc viure versant
per més que ho duga de vena,
en fer-ne mitja dotsena
de estrofes, ja en ténc bastant,
davant d’un fet tant gigant
me sent sa voluntat plena,
pero som un grá de arena
el més insignificant.
Comensém per sa primera
no contant ses tres de abans;
fassem un petit balans
lo que és Espanya i lo que era
quan corríen per l’esfera
els rebasavis infants,
per culpa dels governats
ja de molts d’anys endarrera.
Com la avaricia repela
i duim set de volé essé,
cada camvi del Podé
li feia nova mostela;
era com una candela
girat cap avall el blé
i en lloc de componder-lé
com més anava, més vela.
Penosa, desconcentrada
seguía i deixà el timó,
un dolent, i d’un pitjó
tornava essé amanassada,
va passá en mans, ja cansada
de homos nous de tot coló
i deixaren sa Nació
de tortures estragada.
Molt mudá la teva histori
que de Tú hem aprés llegint,
que al mirar-te tant distint
mos turbaves sa memori;
prenguent de tú possesori
persones de mal instint
feren, entrant i sortint
un bordell del Consistori.
El mil nou cents trenta ú
una electoral campanya
de engendrats de mala entranya
se apoderaren de Tú,
tirant per ells cadescú
guiats per basura extranya
te dugueren, pobre Espanya,
l’engán més vil i segú.
Fins a fer-te perdre el nacre
pels acostums repugnants,
foren de Tú governants
la gent més podrida i flaca,
plens de l’ira més bellaca
tots massons i esquerrans
no citarém els causants
perque el recort d’ells mos táca.
Desde el Poder procuraven
del modo més descarnat
fé produir sa maldat
que en veu alta predicaven,
fins conservá, mos privaven
hasta els drets d’urbanidat;
predicant sa llibertat
es poble martirisaven.
Tocant a moral, volíen
que tot fos corrupció,
borrá sa Relligió
cercaven i perseguían;
que perdesem, presumíen,
es respecte i sa temó
a Cristo Nostre Senyó
era lo que preferíen.
(…)