Bm-1882-2.1
Lleña a ses dones
¿Qui es el qui guaña es jornal?
¿Qui es el qui dú es pá à sa
casa?
¿Qui dú es calsons? ¿Qui fa
vasa?
¿Qui es en tot es més formal?
¿Qui es el que va més postís,
Tant si fa sòl còm si néva?
¿Va essê Adan, ò va essê Eva,
Qui engañá en el Paradís?
¿Qui es d’ets infants s’estaló
Y es qui los dú sa riquesa?
¿A ne quins llòchs es admêsa
Sa dòna sens compañó?
Agombolá es séu marit
Li sap greu, y se fa esclava
De sa mòda, y tonta bava
En posar-sê un bòn vestit.
Des
jép d’ets altres fa crida
Dins es balls y reunions,
Y no vòl lletar miñons
Per pareixe més garrida.
Tot lo que dú es de manlleu,
Es coló y sa cabayera;
Ella es una calavera;
Dú molt de greix que no es séu.
No coneix s’economía
De còr y de boca ment;
Casi
tot es finjiment
Sa
dòna d’avuy en dia.
S’axécan
molt tart des llit
Y lo primé es sa pasteta,
No estalvian cap pesseta,
Dins s’añy rês fan de profit.
Brodan, fan punt de ganxet,
Atupan fòrt es piano;
Amb sa ma de Don Fulano
Pintan qualque paisset.
Diuen: «Jò no sé pastá.»
¿Y tòcan tanta farina?
¿Altri ca-séua emblanquina
Quant tant bé es saben
pintá?
Lletres saben fé amb ses mans,
Y amb so mocadó fé señes,
Qu’
en francès roches son peñes
Y que frères son germans.
Però no saben sumá
Ni
restá per quant sia hòra;…
Té
mil defèctes sa nòra
Si la tractan de casá.
No tòcan s’espolsadó
Ni ‘s fragay, ni sa granera;
No saben fé una caldera,
Ni sòls ventá en es fogó.
Axò es cursi, y de criada;…
Tot
axò s’ha suprimit,
Val
més tení baix des llit
Una novèl-la amagada.
Si sèuen en es balcó,
En es Born, ò à sa Murada
Y un jove los fa capada
Ja ‘s pensan los fa l’amó.
Y avuy en dia es fadrins
Ténen sa casera enfòra;
Sa bossa y es còr los plòra
Quant
veuen tants d’emblevins.
Hermosa
y tèndre floreta
Si
totes fossin còm tú,
Si
el còr no tenguessin du,
Més
tancada sa boqueta,
Si
no duguessin pasteta,
Tenguessen
economía,
Sencillês sens picardía,
Que l’òr no ferís son pit,
Veurias cent y un marit
Per cada un que n’hi ha en el
dia.
Un Llorens mal casadís