(…)
Esta funció que ous
Mes divertida fonch que la de bous,
Mirantla els mes discrets
En balcons, en finestres y en arquets,
Sense haver gat ningú
Que no se l’amportara Bersebú,
Y de tan mala rasa,
Que la gent tota fugia de la plasa.
Mostraven ses ungletes
Que pareixien unes corbelletes,
Y tocaven el arpa
Corrent totes les cordes en la sarpa.
Gran contento donaven
En lo modo que ells tots es pentinaven,
Caent el pel á vellons
A forsa dels pesichs y repelons.
May els he vist mes fieros,
Ni en jamay s’han juntat tants peluqueros,
Que á la entrada de Otonyo
Se componien á la moda el monyo.
Nadava el pel pels ayres
Que el cardaven apresa estos perayres;
Y tan espés baixava,
Que aseguraven uns de que nevava.
De estes llanes, no escases,
Feren molts matalaps algunes cases;
Y moltíssims veins
Varen omplir també tots los coixins,
Y el escolá Lloret
Feu de sols els bigots un sarpaset.
En fi, fonch funció gran
Y atra com esta no la contarán.
Mols gats quedaren morts,
Atres coixos, segos atres, atres torts;
Y els mes afortunats
Quedaren pera sempre mig pelats.
Fugint de estos furors,
Hi hagué un número gran de desertors;
Y entre morts y ferits
Foren mes de docents dels dos partits,
A mes dels capitans
De que he fet relació un poquet avans;
Y els dignes de atenció
Son els que á referirte ya vaig yo.
El Príncip, L’almirant, Maca, Sentano,
Bollo, Catamarruch, Sacamiliano,
Funda, Madre, Estadal, Tivenga y Canya,
Budell Cremat, Olives y Llaganya,
El Casadet, Jambia, el Socarrat,
El Redó, Carratraques y el Jurat,
Cebolla, Matablanques y Braset,
Rey de Parey, Borgeta y el Onclet,
Milhomens, Carrus, Petorro, el Groch
Ropero, Frisó, Borret, Clarisiá, el Coch,
Jabech, la Sompa, Blanco, Garrofero,
Cadenas, Lamo, Piloto, y Cavallero,
Conja, Jornada, Bony, Nap y Brequell,
Duana, Denguet, Porrasca y Escarpell
Fesol, Piorna, Serrano y el Moscat,
El Perdut, Lavinya, Lucero y el Plajat,
El Gort, Balle, Tumets, Caspós, Polsera,
La Fosca, Figuerola y Carraspera,
El Poll, Faenases, Tarrancon,
El Ninyo, Fumós, Calesa y el Panjon,
Geroniet de Pujades, Jusepin,
Roque el Casat, Murgegol y Marmin.
Llansola, el Loco, Ponce y el Catarro,
Burreta coixa, el Maxo y el Japarro,
El Pobret, el Orat, Tio y Besó,
Poma, Carcanya, Bajoca y el Garró,
Nasut, Carro, Portugués, Mallorquí, Cuello,
Lipisa, el Sech y el célebre Moquello.
Y perque canse ya
Els demés els contaré demá.
Durant aquesta guerra,
De rates es vá omplir tota la terra.
Fora de casa els gats
Varen ixir les rates dels forats,
Puix no havent gat ni gata,
No havia lloch que no es trobara rata.
De modo que es confessa,
Que no fonch la llagosta tan espessa,
Puix els gats apartats
Anaven per les cases á ramats.
Ni os deixaven ni molles
Y s’entrobaven moltes en les olles.
Rosegant Caldufaris,
A cada punt les veen els notaris.
No reparant en bromes,
Els tinters es menjaven y les plomes,
Y Francesch de Gandía
Una en trobá en lo pot de la tutía.
En estes fatals eres
Uns les trobaven en les faltriqueres,
Y oixquí contar á uns vells
Que en trobaren també en los saragüells.
Pegant uns grans gillits
Les dones se les treen dels seus pits,
Y con no paguen peyta
Nadar es veen també en laygua beneyta;
De modo que en la Vila
Ni es reserva la Eglesia ni la pila.
Em digué á mí un amich
Que una se li ficá dins del melich,
Y pera que senixquera del parage
Es posá un micapá fet de formage;
Asegurant dos velles
Que també en varen tindre en les orelles,
Y una de elles parí,
Pasant el sobrepart molt quieta allí,
Fentli cosquerelletes
A la pobra velleta les ratetes.
(…)
