Paraules
del denunciant:
A les vuit hores del matí poch més o
manco, estant davant la drasana ab un burro carregat de sebas venudas per
concert per dos reals castellans a un esclau de galera, y estant sobre este
concert ha arribat Pere Godina sastre y ha comensat a triar les sebes, a lo
qual yo, denunciant, li he dit que dexàs estar les sebes que les tenia
concertades y replicant dit Godina li dix que no volgués per un sou fer-me
perdre dos reals, y en asò volent forsetjar dit Godina per a pendre’m les sebes
ab la mà lo fiu apartar, y luego dit Godina llensà mà a la espasa contra de mi
dient que yo li havia llensat la mà per a pendre-li la sua espasa.
Y com si trobàs en asò molta de gent
impediren a dit Godina que no y arribàs, y luego lo drasaner em manà que entràs
dins la Vila y
aportàs les sebes a vèndrer al mercat, y havent obehyt y tornat de la Vila de vèndrer les sebes
aní davant Sant Telm y lliguí lo burro, y, estant yo testificant arrimat a la
porta de la Yglèsia
de Sant Telm, ha arribat Pere Godina y me ha dit “veniu ansà”, y yo tement-me
no m’e atrevit moure de dita porta, y en asò se ha brasat en mi y me ha llevat
lo punyal del propi meu costat que yo aportava, que és lo que yo ensenyo a
V.M., y me ha tirat un colp al cap del qual me ha malferit conforme V.M. veu
ocularment y juntament nefrat un dit, y era tal lo seu mal ànimo com se prova,
pues acordadament per una cosa tan mínima que ya havia pasat me ha volgut
maltractar que és cert me hauria mort si no fora per molts que allí se han trobat
y no li han dexat effectuar lo seu mal ànimo.
(…)
Pere
Ciscar «Godina», denunciat:
Me trobava davant el porxo de la Marina junt a unes barques
de sal y vaig veure al dit Rastell que tenia una sàrria de cebes y li diguí
“Toni, veneu-me un sou de sebes” y aquell me respongué que no les volia vendre
que·n volia reals, per lo qual yo li responguí que no tenia reals, que no era
fill de jueus, y que amb mos diners era primer que els forasters, y ell me
respongué que les tenia venudes a un moro de les galeres que estava allí
present, y yo per donar-li mes satisfasió diguí al moro que si les tenia
comprades y lo dit moro me digué que no les tenia comprades que les podia yo
comprar, y adasò yo pringuí tres dobles de sebes y dit Rastell me dix que allò
era roba sua y adasò sens parlar-li ninguna paraula posí la mà a la butxaca per
donar-li los diners y aquell me posà mà a la mia espasa y me la tragué més de
un palm del talabart, y yo dexí les sebes que tenia ab les mans y torní a
recuperar la espasa y llansí mà d’ella y lo envestí y aquell me tirà dos
bastonades y agué-y gent de per mig y yo no·l puguí ofebre y ningun nos féu
amichs ni menos lo guarda de mar que té lloch a la Marina de la Justícia.
Y en lo matex moment se tornà
parèxer davant dit Rastell ab un punyal davant al costat y un bastó de murta de
alguns sinch palms poch més o manco en la mà, y yo el cridí ab lo millor terme
del món dient-li “Pere, escoltau una paraula” y aquell me respongué que no y
volia venir, lo que feya per dir-li per què havia usat aquell terme ab mi y en
assò dit Rastell volgué posar mà al punyal que aportava al costat y yo em trobí
tant prop d’ell que no poguí llansar mà a les mies armes sinó que me agafí ab
aquell y li llansí lo punyal y aquell forsejant ab mi se tallà un dit.
Y estant adasò ab lo matex punyal li
peguí un colp per lo cap y aquell feu actió del bastó que portava y yo perque
no em pegàs alguna bastonada llansí lo punyal y li lleví lo bastó que aportava,
y adasò que li volia pegar ab dit bastó arribà Pere Antoni Armadams y me digué
“no fasau”, y yo me detinguí y dit Rastell pegà a fugir y yo li tirí lo bastó.
(…)