Bm-1844-1871-2.1
L’amo, deixau anar això,
ses someres són someres;
per estoviar llenderes
no hi ha com un parei bo.
(p. 35)
L’amo de Son Rossinyol
que diu que el cantar no sega!
Al manco la gent va alegre
i estrenyen el redol.
(p. 39)
Cavallet, com eres jove
que anaves ben pentinat,
i ara ets arribat
que no tens pèls a sa coua!
(p. 54)
-Diuen que has d’anar a vermar?
-Que vols que et duga una uiada?
-Si no en trobes cap cepada,
dels meus uis la’t puc donar.
(p. 59)
L’art de l’exsecaiador
n’és una feina geugera,
però de cada hora espera
per ell l’extremonció.
(p. 65)
Es puput i es mussol,
tots dos fan una tonada;
es puput canta amb so sol
i es mussol en la vetlada.
(p. 77)
Les oliveres, olives;
els uiastres, olivons,
i
ses murteres, murtons,
i
ses figueres fan figues.
(p. 80)
Entre la mar i l’arena
vaig sembrar un claveller;
lo primer que colliré
serà per tu, Magdalena.
(p. 82)
Vols que et diga les tres coses
que ha mester un tixedor?
Castigar poc el cotó,
desplegar l’aplegador
i aplegar l’abre de rodes.
(p. 88)
Ara vénen set setmanes
totes de menjar llegum,
i llavò ve eu rum-rum,
qui
té xot farà panades.
(p.
147)