Bm-1714-7.5
En execució del presedent
presidal decret fonch despaxat pregó públich ab lo qual foren manats publicar
los capítols y estatuts per lo govern de los susdits gremis y foren corregits
per mi debaix firmat de orda del señor regent, ab què estos són los que se han
de observar, y no los que foren, y tenen forjats dits gremis.
Are ohïu de part y
manament del Il·lustre señor Don Joseph Antoni de Rubí y Boxadós,
marquès de Rubí, general de la
artilleria del Principat de Cataluña del Consell de se magestad, que Déu guarde,
virrey, llochtinent y capità general en lo present Regne
de Mallorca e yslas adjacents etta. Que se vos denuncia, notifique y fa a seber
com ab precidal decret als tres de setembre
pròxim passat a petició de los passemaners marxandos, guanters, y tireters dits
de fora carrer se los fonch consedit que poguessen tenir y tinguen gremi
distint, y separat del que tenen los del matex art dit del carrer y a favor de
los de fora carrer foren consedits los capítols y estatuts que se han manat
observar sots las penes en ells expressades, y són del tenor següent:
I. Primo, se estatuix, y mane que los elets, y
deputats per los passamaners, tireters, guanters, y mercers de fora carrer
usant del poder a ells donat ab determinació de Consell celebrat als 28 maig
1714: ordenen, y estatuhexen confraria, y collegi de passamaners, guanters,
tireters, y marxandos de fora carrer en honra, y sots protexió del gloriós Sant Antoni de Viana segons antigament
fonch eregida baix dita protexió per los professors de dits arts axí de fora
com de dins carrer.
II. Se estatuhex, ordena, y mane, que ninguna
persona sia admesa en dita confraria, qui sie del carrer ço és decendent de
judio, o tingue fama pública ser de dit llinatje.
III. Se estatuhex ordena,
y mane, que qualsevol persona qui voldrà entrar en dit gremi per apendre y
exercir lo art de passamaner, guanter, o tireter degue de fer carta ab mestre
examinat en lo art que voldrà apendre pagant a la bolsa comuna 4 lliures= al notari 8 sous= a lo andador
4 sous la qual carta degue durar per
espay de quatre añys cumplits.
IIII. Se estatuhex ordena, y mane, que si per mort
de algun mestre ab qui se haurà feta la carta deurà fer-sa recarta, que en tal
cas lo mosso que haurà de fer dita recarta no degue pagar nova propina a la
caxa comuna, sinó tansolament los salaris del notari y andador de sobre expressats per no esser culpa del tal mosso
el fer-se dita recarta.
V. Se estatuhex ordena, y
mane, que qualsevol mosso tant de passsamaner, guanter, o tireter acabats los
quatre anys de la carta dega antes de poder-se examinar anar dos añys per fadrí
pagant el principi de dits dos añys 20 sous
per alegrias a la caxa comuna de dit gremi.
VI. Se estatuhex ordena, y
mana que qualsevol fadrí qui voldrà pujar a examen de passamaner, guanter, o
tireter degue demanar plaça an el regiment de dit gremi vuyt dies antes de son
examen y obtesa aquella podrà examinar-se pagant a la caxa comuna= 5 lliures y a los del regiment la seguda
que serà dos reals castellans per
quiscun= 8 sous al notari y 4 sous al andador, siemperò serà fill de mestre tant solament pagarà
un real castellà per seguda a los del
regiment les 5 lliures a la bolsa
comuna= 8 sous al notari y 4 sous al andador.
VII. Se ordena, estatuhex, y mana, que qualsevol
persona qui voldrà examinar-se de merxando degue pagar per son examen a la
bolsa comuna 10 lliures ultra los
gastos de la seguda si serà natural del present
regne. Si emperò serà fill de mestre pagarà tant solament 5 lliures per la bolsa comuna, y un real
castellà per seguda En cas emperò que la tal persona sia estrangera pagarà 15 lliures a la bolsa comuna, tres reals
castellans, a los de regiment per
seguda= 8 sous al notari y 4 sous al andador.
VIII. Se estatuhex, ordena, y mana que en dit
gremi se fassen dos bolsas tansolament en les quals se inseculen los confrares
hàbils per los càrrechs de dit gremi ço és una de ellas los passamaners,
guanters y tireters, y en la altre los merxandos, y esta inseculació se fassa
ço és la primera per los dits elets y les sigüents per los confrares de
regiment en lo modo y forma que antes de la divició se ha observat.
VIIII. Se estatuhex ordena y mana que tots añys
sien extrets dels dits sachs sobreposats ço és un de la bolsa de passamaners,
guanters y tireters, y lo altre de la bolsa de merxandos, los quals per espay
de un añy aprés següent regescan lo dit offici ab las matexas acsions,
obligacions y emoluments que antes de la divició tenien: los quals finit lo añy
de la sua sobreposedia resten prohòmens per lo any sigüent.
X. Se estatuhex ordena, y mana que lo matex die de
la extracsió de sobreposats sien extrets los prohòmens un de cada bolsa de les
sobreditas: los quals semblantment deguen exercir lo dit càrrech per lo añy
sigüent ab los matexos emoluments, accions y obligacions, que antes de la
segregació tenien; y per quant en la primera extracció fahedora no se trobaran
sobreposats qui resten prohòmens per ço en dita occació tantsolament se
extrauran quatre prohòmens ço és dos de cada bolsa.
XI. Se estatuhex ordena y mana que en lo matex día
de la extracsió de sobreposats y prohòmens se fasa extracsió de una persona en
clavari de dit gremi de una de ditas bolsas alternativament comensant per la
bolsa de passamaners, guanters, y tireters: el qual també per lo temps del any
sigüent exercesca lo dit offici ab les matexas accions, obligacions y
emoluments, que antes de la separació tenia.
XII. Se estatuhex ordena, y mana, que los
confrares qui hauran sorteat los dits càrrechs de sobreposat, prohòmens y
clavari hajen de prestar el sòlit jurament en mà de su señoria Il·lustríssima y en son nom en poder del
secretari de la Real Audiència y exercir dit offici en pena de tres lliures
applicadoras la mitat a los cofres reals, y la altra mitat a la caxa cumuna de
dita confraria.
XIII. Se estatuhex ordena y mana, que los ohïdors
de compte y los examinadors hagen de ser insiculats preseint aprobació de su
il·lustríssima ab lo modo, y forma
que se ha acustumat antes de haver-se desunit los de fora carrer de los del
carrer.
XIIII. Se estatuhex ordena, y mana que ningun
confrare qui haurà exercit los dits officis de sobreposat, prohòmens, o clavari
pugue tornar exercir el matex càrrech que no haje vacat dos añys de buit, y axi
matex que ningun confrare qui acabarà de ser prohomen puga ser admès en ohïdor
de comptes sots nulitat de dit sorteo y elecció.
XV. Se estatuhex ordena, y mana, que en los
exàmens de mestre que se faran deguen assistir los sobreposats, prohòmens, y
clavari de dit gremi y los dos examinadors ab açò emperò que en los dits
exàmens solament tindran vot los de regiment qui seran del matex art de manera
que en los exàmens de passamaners sols tindran veu, los passamaners de regiment
y los dos examinadors passamaners; y en los exàmens de tireters presisament
tindran vot los tireters de regiment y los dos examinadors tireters: los altres
emperò de regiment que no seran del matex art solament tindran interessència en
lo dit examen per pendre la propina de la seguda.
XVI. Se estatuhex ordena,
y mana que los mossos qui al present se troben encartats ab mestre de fora
carrer y los fadrins que han acabat la carta ab mestre de fora carrer quant
vullen puguen examinarse de mestre deguen subir examen es est gremi y que los
sia compres el temps que treballaren en dit offici antes de la present divicio, y axi matex les
propines, y caritat, que de antes pagaren en dit gremi com si perseveras la
matexa confraria sens mutacio alguna.
XVII. Se estatuhex ordena,
y mana, que qualsevol viuda dexada de
marit mestre de qualsevol de dits officis que tot lo temps de ser viuda puga
tenir botigue uberta y gosar de tots los privilegis, y perrogativas que sos
marits vivint gosaven contribuint empero en los gastos de dit offici com si son
marit fos viu sens empero poder encartar mosso algun.
XVIII. Se estatuhex
ordena, y mana que ninguna persona gos, ni presumesca fer feyna de guanter, ni
tireter posar, ni clavar caps a tiretas ni cordons de ningun genero, que primer
no hage estat encartat, y esser mestre examinat en pena de 3 lliures per cada qual qui contrafara:
aplicadoras un ters al acusador, altre al Real
fisch y lo altre a la bolsa comuna de dit gremi pero que no sia compres en est
capitol persona alguna qui fasse de las sus ditas coses per son propi us.
XVIIII. Se estatuhex
ordena, y mana que ninguna persona pugue adobar pells ab pasta, ni fer guants,
ni faldrigueres de pell, tiretas, ni bolsas de pell, ni menguitos, que no sie
mestre examinat, exceptat los qui ho treballasen per son propi us, ni menos
vendre, o revendre aquells en pena de 3 lliures
per cada vegada, per cada qual qui contrafara: applicadoras com de sobre en lo
qual no estan compressos los passamaners, y marxandos, qui solament podran vendre
de ditas cosas, y no obrar de ellas aço entes, y declarat quebaix la disposicio
del present capitol no estigue
compres, ni prohibit el vendre, o revendre guants, y manguitos forasters, qui
venen de fora Regne per mercansia perque estos los podra vendre son dueño etiam
per interposades personas extragremium pagant a soles al dit gremi la confraria
de 8 sous 8 quiscun añy ab tal, y
empero que la tal persona, qui vendre, o revendra los guants, y manguitos
forasters, no pugue tenir perxe parade, ni tende ni botigue uberta per lo
susdit effecte sino que ho degue
vendre com a roba o cosa de mercader.
(…)
Per tant, y per dèbita execució de dit presidal decret se ordena, y mane a tothom
generalment de qualsevol lley estat o condició sia observe y guarde la
continència dels capítols refferits sots les penes en ells contingudes; y per a
que vinga a notícia de tots y ningú puga allegar ignorància se ha manat que les presents sien publicades per los llochs acustumats en la present ciutat de la de Alcúdia, viles y
parròquies de la part forana. Datts en Mallorca al primer de dezembre del any
1714.
Marquès de Rubí
Vt. de Esmandia regens=
Vt. Fullana Ag. F. R. adventum.
De mandato sue Illustrissime dominationis Joannes Çabater
notarius secretarius regente Audientiae.
Los presents capítols són estats publicats
per los llochs acustumats de la present
ciutat per mi Melchior Alemañy assistent per Llorens Alemañy mon pare corredor
del Reial Patrimoni y de la Universitat ab
compañia dels corredors de coll vuy als 14 xbre de 1714.
Melchior Alemañy
He rebut per lo salari
de la publicació: 3 lliures 12 sous.