Capítols per al bon govern del gremi de picapedrers

Bm-1674-7.5

                  Primo que per quant
de temps immemorial se acustuma en Offici. Concedir licentia de treballar a
qualsevol encara que no haja estat a carta, y ha enseñat la experientia que los
qui tenen dites licenties ya no es cuyden de mes perficionarse en dit art,
antes be en la poca destresa y peritia que han alcansada van treballant no sols
lo que sels ha concedit; pero encara excedexen en fer obres de maior primor i
perill, com també los qui han estat a carta encontinent acabada aquella subexen
a examen y per la sua poca pericia sels acustuma concedir molt limitat, los
quals per discurs del temps excedexen de ordinari son limit de que redunda no
sols el dany commú[1]
per la poca mestransa tenen en les tals obres, pero encare continues quexas, y
plets entre dit offici y dits confrares. Perço per alguntant atajar estos
abusos, y prevenir que els qui se examineran sien mes aptes, se statueix, y
ordena que de aqui al deuant nos puga concedir licentia de treballar a ningu,
ni admetrel a examen que primer no hajan estat be y legítimament quatre anys
complits encartat ab mestra picapedrer de dit offici, y si per qualsevol causa,
via o rao, no cumplis dits quatre anys ab son mestre, degue fer recarta ab
altre semblant mestra, fins haver acabat dits quatre anys, los quals finits
degue treballar altres quatre anys com a fadri de dit offici, antes de subir a
examen, ni obtenir dita licentia pera millor perficionarse en son art, tot lo
qual adimplit podra subir a examen y no de altra manera: I sempre que el
regimen de dit offici contrafassa a lo refferit incorrega en pena de 25 lliures
per cade vegada de bens propris pagadora, applicadora, un ters al senyor Rey,
altra al accusador y altra a la bossa comuna del offici.

           Item perquant al present qualsevol qui fassa carta de dit offici
paga a la bossa comuna de aquell 5 lliures de carta.
De recarta 5 lliures 10 sous y el qui se
examina per son examen set lliures y estiga dit offici tan pobre y vexat que es
difficultos el poder sustentar los carrechs a qué esta obligat, y per altra
part los mes confrares de dit offici se tropien en suma miseria ab que es
impossible el poder petcharlos ab talls, ni altres gastos: Perço per socorrerse
lo dit offici de lo refferit, se estatuex y ordena que de aquí al devant
qualseuol que vulla encartarse en dit Offici, haja de pagar per la carta vuyt
lliures; per la recarta vuyt lliures deu sous, y per examen, tant si sera
limitat, com a totes passades, haja de pagar cada examinat deu lliures, tot a la
bossa communa de dit offici pera que se puga aquell restaurar y acudir a les
sues obligations.

(…)

            Item per quant en dit offici sempre se
ha estylat que els mestres qui han presos y encartats mossos los han tinguts
tot el temps de quatre anys, com disposen los actes de les sues cartes
mantenguts en se casa de menjar y beura y donantlos un dobler cada die, y de
poch temps a esta part se experimenten molts abusos en esta observantia: pues
hauent firmat lo encartament acustumen alguns mestres fer pactes ab dits sos
mossos de que redunda continues questions entre los tals mestres y aprenents:
Perço per assegurar dita obseruantia, y que los dits aprenents estiguen los
quatre anys de la sua carta sots disciplina de sos mestres se estatueix y
ordena, que de aqui al deuant, ningun mestre, ni confrare de dit offici puga
fer altres pactes ab son aprenent a mes de los continguts en lo acte de son
encartament y iuxta aquell lo dega tenir mantengut en se casa de menjar y beura
y donarli lo dobler cade dia sens poderlo dexar, ni arrimar a altre mestre,
sens fer recarta en dit offici, sots pena de tres lliures per cade vegade ques
contrafera applicadores ut supra.

(…) 

            Item sots la matexa pena, se estatueix,
y ordena que de aqui al devant, ningun confrare de dit offici, puga agobiar, ni
dar feyna a mosso algu qui va fugitiu de son mestre, sens que primer no tinga
expresa licentia de los sobrepossats, qui degan coneixer si se trobera o no
iusta causa de exirse dit mosso de son mestre applicadora dita pena, ut supra.

            Item que de aqui al devant qualsevol
trencador de pedra, ara sia de la present Ciutat ara sia de la Vila de Lluchmaior, en la
qual hi ha gremi apart del de est offici qui novament anira en el coll den
Rabassa o altra qualsevol part a trencar, qui vulgarment entre ells se diu
regatar, tinga obligatio de pagar a la bossa comuna de dit offici vint sous, y
quant ya del tot sabra trencar pedra que tindra ferramenta, en lo qual cas se
presum voler ya treballar com a trencador destra, tindra obligatio de pagar tres
lliures an el dit offici, com axi estiga accordat entre dits trencadors y dit
offici, ab tal que sempre que qualseuol mestre picapedrer vulla anar a trencar
pedra no tinga obligatio de pagar cosa alguna per quant ha ya pagats tots los
drets a dit offici, axi de carta com de examen.

            Item per quant los trencadors de pedra
de la Vila de
Lluchmajor se desgregaren de dit offici y eregiren nou gremi a part, ab
presidal decret dels 21 Abril 1663 eximintse de pagar la confraria a dit
offici; y no obstant quels dihuen trencadors de la Vila de Lluchmajor,
obtingueren facultat de porer anar a trencar a qualsevol part de Mallorca, y en
dita conformitat venen a treballar en lo Coll den Rabassa, sens pagar dita
confraria a dit offici a qui la paguen los demés trencadors a nels quals se fa
notori perjui llevantlos la feyna, aquells qui no son de est gremi: Perço se
estatueix y ordena, que de aqui al devant qualsevol trencador de Lluchmajor,
axi que vindrá a treballar en lo Coll den Rebassa dega pagar la Confraria de 8 s. 8 a dit offici, y per el
contrari sempre que qualsevol persona vaja a treballar y trencar pedra en
Lluchmajor y son terma tindra obligatio de pagar la dita Confraria de 8 s. 8 a aquell gremi; y que en no
ser puntuals en pagar dita Confraria, axi com entraran a treballar, puguen
esser impedits y incorregan los renitents en pena de vint sous applicadors ut supra, no obstant el refferit
presidal Decret obtes per los de Lluchmaior y qualsevols provisions en contrari
de lo refferit.
 

(…)


[1] Corregim comnu.