Bm-1748-2.1
Déu pos per intersesor,
qui és el major de la glòria,
perque em don una memòria,
com va tenir Salomó;
perque pugua dexar jo
del temps una moratòria.
1748 fonch any de nesessitat,
y de molta esterelidat,
perque de gra anava fuit,
molts duyan es ventre buit,
jo no sé com em campat.
Com vengué davant Nadal,
varen fer denunciar,
de Mallorca tot es gra,
una pasada reyal,
Jesús y quin any tan mal
qui serà viu ja no au dirà.
Varen aforar es blat,
s’ordi y[1] es
llegum,
y tenian un costum,
com anàvem a ciutat,
pa negra y recollat,
lo mos mostravan de lluny.
De veura gent qui clamava
era cosa molt de plorar
ab sos doblers en se mà
mantaniment no se trobava
y molt compassat se donava,
perque poguèsem surar.
Tots es forns eran tancats
y de un en altre corrien
qui menos traballs tenien
quedavan aconsolats,
y es pobres desdixats
Déu sab la fam que patian.
Qui demanava sis pans
li’n donaven un y encara,
considerau una mare
carregada de infans
si devian faltar plants
y pesar gros a son pare.
(…)
Ja
havíam vist anys dolents
qui
primetjava de pa
per enguany tal exemplar
no crech que’s fos vist de temps
que es amichs y es parents
no’s porian ajudar.
De veura gent adalada
totom en tenia esglay
mos donavan pa de mastay
de blat, ordi y sivada
o que mala temporada
Déu fase que no torn may.
Es Balle y es Regidor
ses vuytenas mos partian
devés las deu cada dia
ab molta perfecció
era cosa de terror
veura se fam que hay havia.
Quant la gent era aplagada
a llivell de dur-se’n pa
ells a las horas deyan no ni ha,
hay quina pena tan sobrada
no’m poríam testar.
No hay via què cuynar
ses favas eran manudas
bé cercavan ses caygudas
cercant de si y de allà
no’s poden acomparar
ses misèrias que hay agudas.
La gent haver de patir
és cosa molt llastimosa
Santa Eugènia gloriosa
vós sou qui’ns au de asistir
y ja mos importa tenir
una anada poderosa.
Com a pobre me oblich
a declarar mos errós
lo añy és estat lliguiós
y se fam és desenemiga
para axò totom que diga
Bonjesús perdonau-mos.
Si algú està enteresat
qui ha compost aquest paper
han de entendre que és oller
un pobre desmenotat
en pleneol és estat
s’inventor qui las va fer.
Es principi asentat
esto no lo vullas ignorar
sempre as a Déu pregar
ja may vingua tal nesesitat.
A Déu Pare omnipotent
misericòrdia vull suplicar
ab un gran arapantiment
para porer-la alcansar.
No tenim que més buscar
de hont mos ve la nesesitat
procura a dexar el pecat
y el instant allívio has de
trobar.
A Maria Santíssima acudiré
penedit y confessat
y luego conseguiré
remey en la present nesesitat.
[1] Substituïm i
per y.