Carles Ros: Tractat d’adagis i refranys valencians

(…)
A bou vèll, sancerro nou.
(…)

Al Estìu tot hom viu.
(…)

A gos vèll, no hià sùs, sùs.
(…)

Boca que no parla Dèu no la ou.
(…)

Brams de ase, no putjen al Cel.
(…)

Caldera vella, ò terrat,
no està sens bony, ò forat.
(…)

Conforme el pardal, la gavia.
(…)

Cada Ollèr alaba ses olles,
y mes qui les tè foradades.
(…)

Cada ollèta, troba sa cobertorèta.

Cada cosa en sòn tèmps,
y el nabs en Advènt.
(…)

Diu lo Bisbe de Comentja,
qui no treballa no mentja.
(…)

De forn, y molì pots mudar;
mes de Ladre no has descapar.
(…)

Entre amichs no cal toballes,
y ells non tenien.
(…)

Feu bè à besties, y os tiraràn de còces.
(…)

Lhoste, com lo peix menut,
al cab de tres dies put.
(…)

La una mà llaba laltra, y les dos la cara.
(…)

La por guarda la vinya, que nol Vinyader.
(…)

Lo peix gros se mentja al flaquet.
(…)

Lo barato es car.
(…)

Mes val ser cap de sardina,
que coa de pagell.
(…)

Mes putja lespart, que lascurada.
(…)

Muyga Marta, y muyga farta.
(…)

Marastra, en lo nom basta.
(…)

Mort lo gòs, morta la rabia.
(…)

No mires coses profanes,
ni oixques paraules vanes.
(…)

No hià bè que cent anys dure,
ni mal que à ells aplègue.
(…)

Quant lo Sol ix, pera tots ix.
(…)