Madrid juliol 1906
Sr D Ernest Moliné y Brases
Estimat nebot:
Oportunement rebí ta ben volguda del 6 del corrent y junt ab ella un exemplar de ton llibret de poesies intimas y prench avuy la ploma pera contestarte, despres d ‘haber passat los ulls per las bonicas fullas del esmentat llibret que he llegit ab greu gust.
Son sabor clásich, de casta Verdaguerenca fa honor a son pare.
Ton Salm á la mort es d’una veritat consoladora y recorda aquell pensament de Boiste sobre l’ mateix tema que diu: «Debe representarse á la muerte como una madre cariñosa que adormece á sus hijos»
Ta Espectral, entranya la filosofia de las il-lusions amorosas de la primera volada.
Lo temps que tot ho esfuma, apaga aquell foch sagrat, convertintlo en cendra d’ encenalls y al contemplar, en la tardó de la vida aquellas despullas, mirém ab compassió la mortalla de las bojerias de la edat preterita de las il-lusions.
Pero predicar constra un mal que no té remey es predicar en desert, ja que mentres hi hají humanitat hi haurá passions y la jovenalla seduhida per una enganyosa visió optica, entima moltas vegadas com pedreria fina lo cristall ordinari.
(…)
T’ agraheixo l’ present y la coral dedicatoria que há caplletra. La castetat del llenguatje y la sana doctrina del llibret son dos penyor dignes de ser ben guardadas.
Per correspondre ab un producte tambe literari, t’ envio per separát una revista que acabo de rebre ab un article meu no en llengua d’ Ausias March ni de Vicens Garcia com jo voldria, sinó ab la de Cervantes que no he mamat.
Molt perdrás ab lo cambi, pero confio en que lo que li falta de merit, sobrara en indulgencia per part teba y que li donaras bona rebuda res mes que per ser de la meba pobre cullita.
Y passant are á la prosa de la vida, ta lacónica noticia sobre l’ assumpte de Villena m’ fa creure que será cosa de cobrar per las Kalendas grecas y obra de románs arrancarlos l’ deute.
Molts recados á la Carme á las nenas y mana á ton oncle.
Andreu.