Als molt honorables los seyós de cònsolls d’Ila.
Molt honorabes senyós,
Per hocassió de mon mal é pasat he pas a migs1 quant no puch anar aquí per endresar lo rerataula he bastar-lo, puys aqueyxos senyós de fustés hocupats de fassenes no y poden vaguar, tramet-vos lo present portador, so és, maestre Johan, lo qual bastarà lo rerataula, he no duptets que ayxí bé com yo mateys ho farà. Suplich-vos que l’aguau per recomanat ayxí com la mia persona ell farà desenparar los demés2 vos prech tant com puch que VIII florís e dos sous que li són tengut qu·ells hi agets, he de asò us prech no haga falla. Hoch encara de tants dies com vagarà en bastir la dita hobra li doneu vint-he-dos dinés per caschun dia. Si Déus me fa gràcia que yo puscha hun poch anar, yo seré de continent ab vosaltres. He sia la Santa Trinitat vostra garda.
De Vinsà, a XVII de setembre M·CCCC·LXIº.
Les gardapolses he totas altres coses per compliment del dit rerataula yo los tinch así aparelades he confiu que·s plaurà a Déu que la semmana qui ve yo y seré.
A vostra honor he servissi tostemps prest.
Anthoni Guilló, fuster.
1. En la transcripció que tenim llegim “amigs” però creiem que s’ha de separar a migs ‘a mitges’, és a dir hi llegim “mon mal [que] he passat i passo [ara] a mitges”.
2. ell farà desenparar los demés, passatge difícil d’interpretar.