a )
[7 de gener de 1775]
Amich Esteva: En ocasió que anaba a tornar resposta per quedar combingut de pendrer un aprenent, est Sr. Coral me digué trobarse ab carta tua que intentabas posar en ma casa per aprenent a ton Germà, y desitjan ferte comprendrer la hemistat que te professo, dich que axis com anaba a tornar la resposta al Subjecte de quedar acordats, la torní que no el bolía per mes que me assegurassen ser bon miñó y de bons Pares y ab lo abantatje que me pagaríen la despesa del primer any de aprenentatje, lo que he despreciat tot per servirte y baix est concepte ja pots quedar segur de est assumpto.
b)
[13 de gener de 1775]
En ordre a ton Germà (…) si no te está mal, podrás detenirlo a exa [Vic] fins a últims del próxim febrer, que en qual tems acaba lo que tinch (…). Lo que de obligació te lo Aprenent lo día que se escriu al llibre de la Cofreria es pagar 2 lliuras a utilitat del Gremi, junt ab los gastos del Acte, que estos son indispensables, lo que podría escusar de ferse entre amichs, a no ser que ho tenim per obligació en un dels Capítols de nostres Ordenansas, be que per esto tindrem de tems 3 ó 4 messos, o fins que baxias per altre cosa (…) Lo estil de nostre aprenentatje no ignorarás ser de quatre anys, que es lo que a present puch informarte y per lo que mira al bon cuidado de ell, quedará a mon cárrech pues tu no ignoras mon modo de viurer.
(…)
c)
[18 de desembre de 1775]
Amich Esteva: Fins vuy havia guardat lo cilenci en deletarte lo que ocorre en ordre a ton Germà (…). Que deu mesos ha que tinch a mon cuydado lo citat ton Germà, tractantlo ab lo major cariño y donantli los bons consells y avisos que tinch obligació. Y com fins avuy non haja pogut treurer la menor esmena, ja no se ab quin modo puga ferli compendrer y esmenarli sa mala obediencia en lo que se li mana, amés de considerarlo de poch o ningún telent de poder apendrer est offici. Y en tan lo considero inutil que no he tingut animo de posarlo al teler, pues estos deu mesos ha passat devanant, que conto ha guañat de 6 a 7 lliuras, sería per demés tenir mes paciencia ab ell, tant per lo que li anirá passant lo tems, com per quedar al cap de 4 anys del matex modo que vingué y tindrías motiu de quexarte ab mi per no haverto manifestat, y ab est motiu podrás disposar de ell quan te aparega.
(…)
Jo sento, com pots pensar, lo haverte de donar tal noticia y cregas que he aguardat al últim lance al declararto, no per ell sino per lo que tu merexas, pues saps la molta amistat que te professo y ho acredita lo haver dexat pendrer altre Miñó ab la circunstancia de haverse pagat la despesa del primer any com te avisí y que fá una gran proba. Amich, esto es lo que dona lo mont affi que tingam que merexer la eternitat; tal vegada posat a la botiga, a ton costat, podrá ser lo atragues un poch, encare que sia tan dur de potencias, pues com a germá pots rependrerlo de altre modo que jo. I en conclusió dich que, desitjant conservar lo honor al citat ton Germà, no pensias que lo motiu de dirte que disposias de ell sia per tenir alguna falta capital, que lo fi principal es per considerarlo incapás de apendrer est offici, affi que en lo tems nom culpasses de haberte portat engañat, unit també a son mal modo y respecte, be que esta falta no se oposa al offici, encara que irritant, y si tens algun rezel sobre tot lo referit no reparias a informarte no obstant que saps ab lo modo que se goberna esta ta casa.
d)
[20 de setembre de 1776]
Atenent lo poch producto me ha resultat de la administració de la fàbrica, había intentat suplicar a VM. que en gratificació me hagués sedit las eynas o arreus, pero atenent a lo que me digué dels menoscabos ha sufert est negoci, no intento ferli tal súplica, sí que li fas de un sol teler, sens viaduras ni altres arreus, pues me quedará esta memoria y perdonia la llibertat.
e)
[1783]
Dias pasats, doní fi a tots los encers o eynas del Offici de Veler que anys ha que de la seva conta paraban a mon poder (… ) acepció de lo que va notat al peu de esta que encara queda existent pero mitg consumit.
(…)