Bm-1911-1
OLI I OLIVES
L’amo està content. Ve de
fer una volta pes lloc, i ha contemplat ses oliveres, que s’esbranquen de tant
de fruit.
—Bona anyada— ha exclamat
entrant pes portal forà.
—Ala, rossa!— diu sa
madona, fent sa mitja, as temps que escampa una faldada d’ordi, que a picades
se disputa un aixam d’aviram— Enguany hi aurà botonada i cordoncillo. Això si
s’oli ret a vuit, perquè abans de pensar en joies mos hem de rescabalar dets
anys magres que duim endarrera.
Sa fia dets amos és,
efectivament, rossa com es blat madur. Es sol ponent fa lluir sa llustrosa
cabeiera amb tons metalics; i sos uis blaus, on neda una llagrima, no s’alcen
des telers que té a sa falda, per agrair a sa mare tal promesa.
Més que joies, que ·n té
de més, voldria es consentiment de sos pares per poder estimar, cara alta, a
son adorat torment.
Dins s’immensa clastra no
·y ha sa quietut d’ordinari. Es pareier major, ajudat per s’oguer, estaranyinen
sa tofona, fent fugir ses rates que ·y han campat per sos respectes durant tot
l’any. Sa paia de sa llitera
s’ha renovat, i sa granera ha deixat lliure de brutó es trui.
A un recó s’acaramullen
ets esportins nous, i baix de sa vigilancia de sa madona se netetgen ses piques
i reguarts, assegurant-se es muntants.
S’espiga s’ha ensabonat,
untat sa premsa, fregat sa sumola, rutlló i tramutja; i, de dins es bací, tret
una niarada de cussons que ·y anà a depositar na Perla.
Sa tafona, dependencia
tant important en temps de s’oli, quant ha servit s’abandona i es converteix en
magatzem de tota quanta inutilidat i porqueria ·y ha a una possessió. Així és que, abans d’entrar-hi
es tofoners per posar-la en marxa, cal fer grossa netetjada.
Estam
en plena coïta.
Quinze,
vint o…coranta dònes i atlotes s’apinyen baix de ses veies i descomunals
oliveres. Totes estan alegres…canten, i llurs riaies són una nota de vida i
goig d’aquells comellars ombrivols.
L’amo jove sempre està de broma, i no és
massa exigent. Majorals
hi ha que sols no ·ls-e deixen alçar es cap.
Es
paners es buiden continuament dins es sacs. Com que ·y ha grosses solades, i
ses mans van bellugadices en un moment s’umplen.
Tot-om
està de gaita. Per paga es temps es complau en ses cuïdores: no ·ls ha
clivellat sa pell amb ses gelades, i es sol deixa caure sos raigs, cernuts com
polsina d’or, per entre es brancam espès, grisenc i afiligranat, damut llurs
cossos, ajudant-los a fer bullir sa sang jove.
(…)