Colorí de colorins
Si llepe un cap de sardina,
O pell d’abaecho crú,
Y òmplic la bota d’allò
Que del bon raím es suc,
En la manta per caíra
Y per taula un mig-armut,
En cuatre tragos y espentes
De vèrsos ne fas un fum;
Y soc capás de cantarli
El serení y el Mambrú
Hasta al sursum de la Còrda
Y al mateix Sultan Mamút.
Y si em ve Lluis Felip
Volént parlarme en muixú,
Com un coixí mel desplome
Avans que me diga chut.
Mentres fasa be á la patria,
Si patria coneix algú,
Mas que als de cúa de estopa
Els vacha arrimant la llum,
Cantaré la palidòmia
Al que cantárlila puc,
Que no tinc pòr als chagants
Ni als nanos que em fan el bu.
Pobret del que vacha tòrt
Si per dalt el cánem clúix,
Y li llepe les costelles
En la casporra que bruñ.
Y be pòden dirli á presa
Una misa de difunts,
Que mas que siga facsiós
No ha de váldreli l’indult:
Y ha de tragarles madures
Y mes gròses que els dos puñs,
El que vèrdes les mastega,
Y folgáes les engúll.
Este mon es una embrolla;
Un llaorinto confús;
Es una escòla aon el mestre
Chúa en los chics á la cuc;
Galliner aon vint gallines
Canten á pòndre en un punt,
O bodegó d’estudiants
Que no están coixos ni muts.
Es una gábia de locos
Aon renega cada ú
Conforme el servell li pega
Cuant la manía rebull.
Els rusos pareix que vòlen
Cascarlos la còrfa als turcs,
Y s’arma allá un rebombòri
Que ya no s’entén ningú.
El ingles en les barquetes
Trau les mañes del Barbút.
Espigòla en tots los puestos,
Y no sembra, pero cull.
Les cartes de Lluis Felip
Gran póls en Fransa han mogút,
Y per mes que fortifique
No estará masa segur;
Pues diuen que corre molt
Per París un rebumbúm
Que li va donant al rey
Molts tremolins y pòc gust.
En Portugal van dient
Que s’embrolla molt l’asunt,
Y no se pòt gobernar
Si no pòsen l’Estatut.
El despotismo ilustrado,
Que es fill dels reis absoluts,
Vòl posar á tots l’albarda,
Y fermos al rabo un nuc.
Yo dic que ya desgobèrn,
Perque els gobernants gandúls
No fan als hòmens chustisia
Mes que en la lley de l’ambút.
Son contrabando els gobèrns;
De la lley tot lo mon fuix;
De contrabando en España
Mos ficaren l’Estatut:
Contrabando els moderats,
Que sinse pagar tribut,
Mos s’escolaren de Fransa
Com s’escòla un samarúc.
De contrabando es fa ric
El que avans era un pobrús,
Y per l’òr se diu gran hòme
A un animal, á un barrúc.
Y els que treballen y estudien
Hasta que els salten els úlls,
Plens de mèrits y servisis
Honrant la nasió en ses llums,
Sòls del gobèrn resibixen
Y dels hòmens corromputs,
La misèria y el desprèsi,
La deshonra y mil insults.
Y en este entremés de mon
Aon al pòbre honrat s’escúp,
Y á un burro fan cortesíes
Com siga algun ric ó duc,
¿Vòlen que yo fasa cás
De tanta embrolla que put,
Que ásco em dona, y em pareix
Que m’apèsta de forúm?
(…)