«Pau Gual, cirurgià, emprendrà de fer rals de cinc de plata, com s’obren en la Vila de Granollers i altres parts, i diners o menuts de la grandària dels que fan a Vic i Ripoll i Manresa i altres llocs, poc més o mancos, i que en Gual tingui la meitat de la ganancia de la moneda que farà, i tingui també banc per a descanviar els menuts que faci en nom de la Vila, pagant amb plata o altre moneda corrent i a càrrec de la Vila els motllos i demés despeses a fer, tant de ferro com de fusta.
En Gual ho bestraurà pel present, anant cobrant un tant cada setmana fins que hagi cobrat el que haurà bestret.
La Vila s’aturarà els motllos i demés instruments que per a dit efecte seran menesters, amb pacte que per dos anys no se li pugui a Gual, llevar ni impedir de fer moneda, ni altres puguin fer-ne en dit termini, i si per cas el rei feia parar de fer moneda i en súplica s’alcés tornar-ne a fer, la farà el mateix Gual i no altre sense el seu consentiment, mediant que tot el temps que s’estarà de fer-ne per estar-ne impedit s’afegiran al cómput dels dos anys que ha de treballar.
Que el canvi de menuts no ha d’ésser menys de deu rals.
Que sempre que el dit Gual trobará plata a vint sous l’onsa, en picarà tanta i quant en trobi i en podrà fer, anant però els rals de cinc que fan deu sous no pasant més de set sous, les reberà com està dit.
Que la Vila no puga forçar a dit Gual a fer menuts si no s’admeten.
Que en cas de no poguer fer moneda tota la plata i l’aram que Gual tindrà comprat, la vila tingui la meitat de la garantia o pèrdua que quan es vengui tindrà.
La Vila dóna plé poder a Gual per a que en son nom pugui obrar com resta escrit, i li està a vicció de tots els danys que puguin venir a ell i els que tindrà o elegirà per a fer i obrar moneda. Prometent dita elecció i nomenació, tenir per ferms i agradables els pactes amunt dits, en quan l’obligació de la Vila, atendre tenir i complir sense dilació ni excusa, amb restitució i esmena de tots els danys, missions, depeses i interessos, renúncies necessàries i oportunes, i obligació de tots els béns de la Universitat, mobles, immobles haguts i per haver.
I el dit Pau Gual, acceptant dita elecció i nominació, llicència, facultat i permis amb els pactes més amunt dits, els quals expressament consent, convé i en bona fé promet, en quan toca a la seva obligació: atendre, tenir i complir sense dilació ni excusa, amb salari de procurador, dins la present Vila cinc sous i fora d’ella deu sous, amb restitució de totes les despeses, i per major seguretat en donen fermances els honorables Joan Bosc, corder, Salvador Garau, sastre i Joan Roca, peraire, els quals accepten els càrrecs i convenen i en bona fé prometen: que justament amb dit principal i sense ell, seran tinguts i obligats en les coses més amunt dites i tant principals com els altres prometen no mancar, sots pena de cinquanta lliures, moneda Barcelonesa, de la qual pena en cas de que sigui comesa i tantes quantes vegades la sigui, seran dues parts a la Universitat i la restant terça part al Jutge oficial que farà execució volen ésser tinguts i obligats a les coses abans dites, amb sos béns mobles i immobles, haguts i per haver, renunciant a son fur, sometent-se i sots posant-se al fur del Magnífic Regent de la Vegeria i d’altre qualsevol oficial, jutge o cort en la qual se n’hagués de fer execució, amb facultat de canviar d’una Cort a l’altra, i fermen escriptura de terç en el llibre de terços de dita Cort del Magnífic regent de la Vegaria de Barcelona, amb jurament llargament que en presten a Nostre Senyor Déu i als seus Sants Quatre Evangelis.
Testes Joannes Roca Micael Braida et Jacobus Serra, corderius dectae Villa Callidarum.
