Consueta de la samaritana

Bm-1580*-3

                                                                        (…)

            Are
se’n van los apòstols y no s’ecosten a Jesús sinó stígan un poch apertat y
anant-se’n la Samaritana
el pou diu: vexi[l·la]

 

                                                                [Samaritana]

       El
pou de Jacob aniré

y aygua fresca jo trauré

y a beure donaré

an el qui·m fa ·star jolia.

 

            Are ariba an el pou y trau aygua y diu Jesús
an son to.

 

                                                                    [Jesús]

       Dona,
vulles-ma tu donar

de aquexa aygua per refrescar;

car dic-te en veritat

que jo so molt afadigat.

 

            La Samaritana a to de
vexil·la.

 

                                                                   [Samaritana]

       Molt
ma so cert maravallada

com de l’aygua m ‘às demanade,

car tu ets certament jueu:

no te’n puch dar per ningun preu.

Samaritana so, sens duptar;

jo a beure no·t puch donar,

car en res no són consemblants

los jueus en samaritans.

 

                                                                        Jhs

       Si tu per cert ma conexies

tu a beure em donaries,

car jo, cert, te puch donar

aygua viva sens duptar.

 

                                                                  Samaritana

       Jo
veig no tens en què poar:

d’on me pots tu aygua donar

ni de on la pots tu aver

l’aygua viva en ton poder?

E par que tu sias major

que Jacob, lo nostro Señor,

qui aquesta aygua ens à donade

on beu la sua casada.

 

                                                                    Jhs

       Lo
qui de aquexa aygua beurà

altre vegade ell set tindrà;

qui beurà d’ella, mi [sic] certament

no tindrà set eternalment.

 

                                                                Samaritana

       Señor,
prech-te per caritat

que tu me’n donis e bon grat

de l’aygua que vós aveu dit;

no us ho posàsseu en oblit:

d’esí avant set no auré

ni d’equexe no beuré.

 

                                                                   Jesús

       Vés, dona, sens ningun
brogit

y crida prest a ton marit.

Veniu vosaltres dos absems

per dar-vos bons enseñaments.

 

                                                                Samaritana

       Dic-te
per cert e per me fe:

dies à que marit no he,

eso et dich en veritat

puis tot lo cor m’as trevessat.

 

                                                                    Jesús

       Dic-te,
dona, que bé as dit

com dius que tu no tens marit,

però sinch marits as haguts

com en tu serem rasabuts;

car lo que tens no·s ton marit

antes és molt bé ton amich.

 

                                                                Samaritana

       Señor: segons tu as perlat

certament as prophetitzat;

jo crech sens ningun falliment

que ets propheta verement.

 

                                                                    Jesús

       Jo so cert en veritat

lo propheta de què as perlat,

e lo Massies verement

vinch el món per dar salvament.