Primerament s’ha d’advertir que dita iglésia parochial de Sant Julià de Vilatorta està governada per un rector, qui té obligació ha tenir un vicari curat per occasió d’haver de servir la parochial de Sant Martí de Riudeperes, adiuicem unidas (de la qual se farà consueta a part). Y encara que lo dit doctor Bayer hage sempre tingut dos capellans, lo u és estat en nom de vicari y l’altre en nom de mestre y, segons las experiències y servei de ditas dos iglésias, no·s poden ben servir ni acudir a les obligacions d’ellas sens dos capellans. Y per a què consti en què concisteixan, las aniré especificant per sos mesos y jornadas, posant en primer lloc les obligacions del rector, del sacristà (que és lo mateix rector), del monjo, dels obrers y dels demés basiners.
Item, s’ha d’advartir que la parochial de Sant Julià tots los diumenges y festas de precepte se diuen dos missas, l’una a la punta del sol, que·s diu la matinal, en l’altar de Nostra Senyora del Roser; y l’altre a las deu horas y mitja, cantada, en l’altar major, fent lo primer los esperges cantats tots los diumenges ab capa pluvial morada, com ho disposa lo ritual romà.
Tots los diumenges en l’una o altre missa, acostuma lo curat ensenyar la doctrina christiana com està ordenada en l’ordinari del present bisbat, y després amonestar los anniversaris, missas y cantars se celebraran aquella senmana, fent a la fi de dita amonestació una absolta general per totas aquellas ànimas se celebraran dits anniversaris y missas.
En las festas anyals, sò és, Nadal, Sant Julià a 7 de janer, Pasqua de Resurrectió, Pasqua del Sperit Sant, la festa del Roser en maig, Corpus y festa de Sant Julià a 19 d’agost, se celebra l’offici major ab diaca y subdiaca.
Tots los primers diumenges de quiscun mes se diuen vespres en l’altar del Roser y després se fa la professó rodant de la vila vella, aportant lo sacerdot una figura de Maria Santísima en las mans y ab capa pluvial blanca, y tornada a la iglésia se cantan los set goits de María Santísima.
Des del die de Santa Creu de maig fins al de Santa Creu de setembre, tots los dies, antes de comensar la primera missa, vestit lo sacerdot ab son roquet y estola morada y encès lo siri pasqual, diu la Pàssia de Sant Juan resada, assenyalant-la lo monjo ab dos batellades de la campana de las horas totes les vegades anomena Jesús. Y en dit temps y lo die se celebran las missas dels goits, que ordinàriament és lo die de la dedicació de dita església, a 24 d’abril, tots los diumenges antes de comensar la missa major lo sacerdot, ab sa alba y capa pluvial morada, aportant la Vera Creu en las mans, fa professó cantant las llitanias rodant per la plassa, y al pedró del relliquer diu los Quatre Evangelis ab sas Antíphonas y oracions, tot cantat, y antes d’axir del relliquer cantan una absolta general per tots los faels defuncts y, sens moure’s lo sacerdot qui officiarà, entonarà lo Te Deum laudamus y, cantant aquell, se’n tornaran a la iglésia y, posats davant l’altar major, dirà lo sacerdot los versets y oracions té ordenades lo ritual del present bisbat després dels dits Quatre Evangelis. Y s’ha d’advertir que, quant en dita iglésia s’ha feta o farà altre professó lo mateix die, vestit lo sacerdot com està dit y comensant ha cantar las llitanias devant de l’altar major, se n’anirà dret al relliquer sens rodar per la plassa, per no ser cosa decent que·s fassen dos professons en un mateix die.
Y s’ha d’advertir també que los dies de Santa Creu y los dies de las missas dels Set Goits, se fan ditas professons solemnes, vull dir, ab ganfanons, creu de plata, y lo sacerdot ab la capa pluvial carmessina. Que los demés dies sense ganfanons y amb la creu ordinària s’acostuma fer, aportant sempre junt a ella la llanterna y, al costat del sacerdot celebrant, dos minyons ab sos roquets ab dos siris de sera blanca encesos.
És costum en dita iglésia haver-hi sermó lo primer die y tots los diumenges y festas de Quaresma interpilladament, sò és, l’una festa a missa matinal y l’altre a missa major. Y jo he acostumat ensenyar o fer ensenyar la doctrina christiana en dits dies a las tardas en la iglésia, cosa molt profitosa y de molta importància per a desterrar moltas ignoràncias. En los demés dies de l’any, acceptat los dies del Roser, en maig y octubre, y lo primer diumenge d’Advent, són ad libitum del curat los sermons, encara que ensenyar a las ovellas ha de ser ab cuidado y diligència. A demés dels dits sermons de la Quaresma, lo Diumenge dels Rams acostuma a ser a la tarda, lo de la Passió lo Divendres Sant a las quatre horas de la matinada, y los de la Ressurrectió per la despedida, lo Dilluns de Pasqua a la missa major.
Tots los dissaptes a la tarda y vigílias de las festas anyals y del patró s’acostuman dir completas cantades, sò és, los dits dissapte y vigília de Nostra Senyora d’agost a l’altar del Roser, y las altres festivitats a l’altar major, cantant l’Antífona corrent y espergint aigua benehida per la iglésia; y, després, se cantan los set goits del Roser y las vigílias del gloriós Sant Julià, las coblas del sant, y a la fi sempre una absolta general per las ànimas del Purgatori. Y ademés de las vespres dels primers diumenges del mes, se n’acostuma de dir los dies de Pasqua de Resurrecció, Pasqua del Sperit Sant y die de Tots los Sants.
Los diumenges y festas de precepte, tant després de la missa matinal com de la missa major, se diuen tres absoltes generals sens la conclusió, totes cantades. So és, la primera en lo presbyteri del altar major, la segona a la porta de la iglésia, y lo demés dins del fossar, y dient lo De profundis resat, sens tornar a la sacristia.
