(…)
Primo, baix la messa del
Altar ha de fer un nicho, pera colocar en ell una Imatge de Nostre Señor en lo
sepulcre, ab son frontal del Altar, tot de taya, y march.
Item, lo pedestal ha de estar adornat de taya,
segons demana la obra, y los sóculs, se farán de pedra, que los administradors
de la fábrica faran portar y obrar.
It. Se fará un sagrari tot de taya, en lo que es
colocará lo Santíssim Sacrament en un trono de núvols y serafíns, y ha de ser
lo sagrari de tramoya; y en la part de baix estará lo globo de la Reserva, y lo remat del
sagrari será una Imatge de la
Concepció de la
Verge.
It. En lo cos del retaule se faran quatre
columnes salomóniques, dos a cada part, y en lo mig de cada dos columnes se
fará un nicho, ab sa taya, pera colocar dos Imatges, dels Sants que se li dirán
ha de fer per dits nichos; y en lo nicho del mig se ha de fer y posar la Image del Salvador, en trono
de núvols y serafíns, ab unes moldures de llorer, pera lo millor adorno de la
fábrica; y en dit cos del Altar, als costats, ha de fer les polseres de taya,
que fassen joch ab lo retaule.
It. La cornisa será adornada de taya, lo més
vistós que es puga, pera adorno de la obra; y lo rebanch será de tarches de
taya; y a cada carregament de les columnes se colocará una Imatge, dels Sants
que se li donará orde ha de fer, y en lo nicho del mig se colocará a Sant Telm.
Rematará dit retale en dos columnes, també salomóniques, una a cada part de la
cornisa, y les polseres de taya, que fassen joch, pera que tot lo retaule sia
fet y adornat de bona escultura y segons art.
Esta es la faena que se ha de fer en lo retaule.
Y pera ferla, dit Joseph Navarro, escultor, ha de buscar fusta de pí, melis o
fusta castellana, y comprarla a expenses seues, treballarla y posar lo treball,
cola, oficials y demés que será menester, exepto los claus, pera compliment de
dit retaule, fins deixarlo rematat y plantat en dit presbiteri de dita Iglesia.
Y tindrá obligació dit Joseph, de la fusta o pesses, treballades o per
treballar, que serán menester pera dit retaule, de Valencia ferles portar al
Grau y dexarles a la vora de la mar y embarcadero, y dits Prior, Clavari y
Protector de dita Casa y Confraria les farán embarcar pera passar a Ivissa, així
treballada, a expenses y arrisch de dita Casa y Confraría; pero ab condició que
si portantla a Ivissa naufragás o tingués cautiveri (lo que Deu no vulla), la
pérdua de la fusta correrá per dita Confraria y lo treball y faena de lo
treballat correrá per dit Joseph.
Dita faena y retaule, conforme va explicat y
capitulat, la donará acabada, y lo retaule plantat, dins lo terme de tres anys,
que es contarán del día y festes de Nadal de Dezembre de este any mil setsents
vint y vuit fins lo Nadal y festes del any mil setsents trenta y un. Y dit Rnt.
Prior, Clavari, Protector y demés confrares de dita Confraria de Sant Salvador,
prometen donar y pagar per dit retaule, així treballat, fins estar plantat,
vuit sents reals de a vuit, o vuit centes lliures valencianes y de moneda
valenciana, y los claus, com se ha dit, que serán menester pera dita fábrica y
retaule fins estar acabat y plantat. Los dits vuitsents reals de a vuit, en lo
modo dit, preu de dit retaule, se li pagarán a dit Joseph, ço es, trescentes
lliures valencianes en lo discurs de dits tres anys que durará fer, o aprés de
términi, pera fer dit retaule, y de éstas se li donaran cent y cinquanta
lliures valencianes, posades en Valencia, per lo dia y festes de Nadal de
Dezembre de este any mil setsents vint y vuit, y les altres en lo restant de
dits tres anys; y después, de lo que entrará en la caixa, es treurá cada un any
lo que será menester pera lo gasto precís de la Iglesia y també pera comprar
lo or pera dorar lo retaule, y de lo restant se donará rata porció al deute a
dit Joseph, per haverse de pagar a mestre Batista Sueca, daurador, que ha
vengut en compañía de dit Joseph, sincsentes vint y cinch lliures valencianes,
per daurar y colorir dit retaule ab la millor perfecció que demanará la
fábrica, y així tots los anys fins estar pagat.
(…)