Contracte per a l’obra d’engrandiment del temple de la parròquia de Santa Maria de Mataró, signat per Benet Juli, mestre d’obres de Barcelona.
(…)
Qualsevol qui vulle entendrer en fer y empèndrer la obra de la iglésia parrochial de la present vila de Mataró, ço és, part de dita iglésia, conforme la trassa se donarà feta per dit efecte, de la qual trassa se ha de fer tant solament lo que baix se dirà.
1 Primo, de dita trassa se ha de pèndrer y comensar y fer des del número un fins lo número dotse, que estan posats en los pedestrals, los quals han de ser de pedra picada, ço és, de pedra de Monjuhich de la ciutat de Barcelona.
2 Item, se declara que los quatre contra pedestrals qui estan junt als sobre dits, qui son los que donan rahó a las entradas de las capellas del cruzero, també han de ser de pedra picada de Monjuhich.
3 Item, las quatre columnas principals que formen lo prebisteri, los pedestrals de ditas columnas han de ser també de pedra picada de Monjuhich.
4 Item, las ditas columnas del pedestral en amunt, han de ser de obra cuita capitells y tot entenentse que en ditas columnas se hauran de enlluhir de màrmols fingits que aparegan màrmols naturals, y ademés de ditas columnas, sobre de ellas si han de fer los contrachs estan ab la trassa enlluhits ab la mateixa forma.
5 Item, en las tres gradas qui comensan lo prebisteri, que son número tretse, hagen de ser de pedra de Monjuhich, picades ab un bordó y filet per testa.
6 Item, tot lo que demostran totas las gruxas de totas las parets del presbiteri, comensant des de número catorse e fins seguir a número quinse, hagen de ser tots los fonaments de fondo fins a setse palms, y sinò serà lo terreno en aquexa fondària de bona calitat, se hagen de enfundir fins a tant sie necessari per dita obra, entenentse que a més de las gruxas ensenya la planta de la trassa, hagen de ser de un palm de gruxa per part més del trassat.
7 Item, adamés del presbiterat, se han de fer y continuar totas las parets de número setse y disset, servant en grossessas lo mateix que se ha dit en lo prebisteri tant en los fonaments com en lo demés.
8 Item, en número divuyt y dinou, se han de treballar las parets en la matexa forma que en número setse y discet.
9 Item, totas las finestras que estan trassades en las dos sagristias que donan rahó en lo prebisteri, hagen de ser de pedra picada de Monjuhich.
10 Item, la capella doble que és número vint, ha de ser ab los matexos fondos y gruxas se demostran en la planta, servant en los fonaments la mateixa forma sobredita, y ha de entèndrer lo oficial que dita fàbrica farà, que a la divisió de dita capella de número vint, aquí finiran los sinch archs principals de la navada gran de la iglésia.
11 Item, las sobre capellas y finestras sobre las cornisas, han de ser treballades com està trassat als números vint y hu y vint y dos, y han de seguirse las de la altre part de la iglésia, ab la matexa forma de número vint y hu y vint y dos, que en totas seran quatre.
12 Item, totas las pilastras ab vasas y capitells, que han de carregar sobre los tres dits pedestrals, han de ser fetas de obra cuita ab los adornos estan trassades, advertint que totas las ditas pilastras han de ser acanalades la tercera part de la alsada y enlluhides de màrmols fingits, com se ha dit de las columnas.
13 Item, las cornisas y archs principals de tota la dita obra, se faran, han de ser tot de obra cuita y enlluhit ab la mateixa forma que està dita de pilastres y columnas, advertint que los archs principals han de ser de alsada de quatre palms.
14 Item, totas las voltas grans y xicas que estan en tota la obra sobredita, han de ser treballadas de obra cuita com estan trassades, advertint han de ser de tres gruxos de rajola sensilla, acabades y enlluhides de guix.
(…)
Lo que se ha de llevar del que en la tava conté és lo següent:
Primo, que lo mestre empendrà dita hobra, no tinga obligació de fer ningunas voltas de guix ni rejola, de las que en la tava estan expressades, ni tampoch la sagristia que’s trassada a la planta a la part de tremuntana.
Item, que dit mestre enpendrà dita obra hage de carregar sobra la planta vella de las capellas que vuy se troban fetas fins al número dotse, no innovant ninguna cosa.
Tota la demés obra que està expressada en la tava, ha de ser de obra tota rústica sens pulir, tota de pedra vista, tant per la part de dins com per la part de defora.
Ercule Turelli
Archit. Me. Matro.