Conversa entre Isidre i el Rector

Bm-1844-6.5

           Isidro. Tengue molt bon dia, Sr. Rector. ¿Com ho pasa V.?

       Rector. Be, gracias á Deu. Dias ha que vos desitjava veure, per
sebre si es veritat lo que se m’ha dit de vos, de que m’escandalizau sa
parroquia sembrant moltas heregías.

        Isid. ¡Jo heregías! Deu men guard! Que vengue aqueix guapo, veyam
si mo dirá á la cara. Pero diguem V. ¿amb be que consistexen aquestas heregías?

           Rect. En que deis á donas y altres que no vos saben respondre que
sé jo cuantas cosotas contra sa confessió sacramental.

           Isid. Axó sí qu’es veritat; y no pens per axó ser heretge ni haver
sembrat cap heregía.

          Rect. Jo no sé quina casta de gent corra vui en dia. Neguen á boca
plena y fan burla de sas veritats de fe, y en es mateix temps no volen passar
per heretges. Y ben lluñ d’axó á l’hora de la mort voleu ser tenguts per
catolics, y ser enterrats com á tals. Fins amb axó seguint, com á fals dexebles, s’exemple de vostro mestre
Volter.
No entenc que sia axó, que en
vida vulguen ser una cosa, y en la mort un’altra. Axó mateix prova que sou uns embusteros formals en
tot cuant deis contra sa religió, pues deis lo que no creis. Si estaseu ben
persuadits de sas vostras opinions, no vos en arrepentiriau en aquella última
hora de sa vostra vida; encare que pocs son ets que se aprofitan d’aquest
arrepentiment forsat per convertirse y demanar perdó á Deu. S’arepentexen y
rabian, com fan ets condemnats. Jo mai he vist, ni oit, ni consider possible,
que un catolic á l’hora de la mort s’arrepentesca de serhó, que vulgue ser
impío, ser tengut per heretge y inimic de sa religió qu’ha profesat en vida.
Y ¿per qué aquexa diferencia? perque descansant en
sa paraula de Deu y de sa seua iglesia, sempre ha tengut per cert lo que nos
enseña sa fe; y puntualment en la mort es cuant aquesta certitut se li presenta
en major claredat: y es un gran consol y fonament de se seua esperanza. Tot al
contrari esperimenta s’impío: no pot entónces colorar ni disfrassar sa falsedat
d’ets sistemas y locuras qu’ha seguit. Y con veu qu’es temps se li acaba, li
apareix que ja no té temps de penitencia, y axí rabia y mor amb totas sas señas
de reprobat. Entengauhó d’una vegada: cualsevol qui no vol creure tot lo que la Iglesia romana, única
vertadera, nos mane creure com á cosa de fe, no es catolic, es un heretge, y en
cuyo estat es impossible sa seua salvació.